26 Set, 2007
150 persones debaten a la URV què aporta la biologia a la teoria de l’evolució
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Com evolucionen les poblacions des d’un punt de vista biològic? Com esdevé la cadena gen-desenvolupament-fòssil? Com es transforma el nostre cervell? Per què alguns éssers vius s’associen per sobreviure? Com es prodeuix el procés pel qual sorgeix una nova espècie? Com s’ensenya a les escoles la teoria evolutiva?
Participants al I Congrés de la SESBE, dijous dia 27 a Tarragona - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Aquestes són algunes de les preguntes claus que debatran i intentaran respondre les 150 persones que es reuniran del 27 al 29 de setembre a Tarragona per celebrar el Primer Congrés de la Sociedad Española de Biología Evolutiva (SESBE), organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es realitzarà al Paranimf d’aquesta institució, ubicat a l’edifici de Rectorat, a l’Antic Escorxador.
Acte d'inauguració del congrés, dijous 27 al Paranimf de la URV - Crèdit foto: Gerard Campeny / IPHES
El programa inclou 4 conferències principals, 43 comunicacions orals i es presenten 24 pòsters. Temàticament, totes aquestes aportacions pertanyen als següents àmbits: evolució i desenvolupament, ontogènia i evolució, coevolució, evolució humana, història i difusió de les idees evolucionistes, i biologia evolutiva de poblacions i especiació.
Assistents al congrés divendres dia 28 de setembre - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Conway Morris i explosió del Càmbric
Entre els qui intervenen sobresurten el professor Simon Conway Morris, conegut paleontòleg de la Universitat de Cambridge, que ha destacat pels seus estudis sobre la fauna de Burgess Shale, a la Columbia Britànica, demostrant com es va produir la primera radiació d’animals pluricel.lulars fa uns 500 milions d’anys, fenomen conegut popularment com l’explosió del Càmbric. Això serà dijous dia 27 de setembre a les 9.30 hores.
Simon Conway Morris és autor de diversos llibres entre els quals destaca The Crucible Creation, on manté punts de vista diferents amb el prestigiós paleontòleg Stephen Jay Gould. En la seva intervenció a Tarragona, Conway Morris dictarà una provocativa conferència on exposarà els seus punts de vista, segons els quals l’aparició de l’espècie humana al planeta va ser conseqüència d’un procés inevitable.
Conway Morris durant la seva intervenció a la URV - Crèdit foto: Gerard Campeny / IPHES
Aquesta teoria de Conway Morrirs s’oposa a la de Gould en el sentit que aquest últim, a la seva obra La vida meravellosa, defensa que els tipus zoològics actualment existents (cordats, equinoderms, artròpodes, etc) haurien sobreviscut als altres gràcies a l’atzar, i no perquè fossin funcionalment superiors als que es van extingir. En canvi, Conway Morris argumenta que els qui van sobreviure ho van fer perquè funcionalment estaven millor adaptats que els qui es van extingir.
Bruce Lahn i canvis en els gens del cervell
Per la seva part, Bruce Lahn, professor del Departament de Genètica Humana de la Universitat de Chicago, expert en els grans canvis que s’han produït en els gens del cervell al llarg de l’evolució humana, pronunciarà la seva conferència, divendres 28 de setembre, a les 9 hores. La seva recerca s’ha centrat sobretot en els gens que controlen el desenvolupament del cervell, com és el cas del gen ASPM, responsable del tamany d’aquest òrgan, i que ha estat clau en l’increment continuat del volum cerebral dels homínids en els darrers sis milions d’anys.
La primera assignatura sobre evolució
Durant el congrés, es retrà un homenatge a Antonio Prevosti, antic catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona, per ser el primer científic que va impartir una assignatura titulada “Evolució” a l’Estat espanyol. Aquest acte es realitza divendres dia 28 de setembre, a les 17.30 hores.
Eudald Carbonell saluda Antoni Prevosti moments abans de l'homenatge - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Aquesta és la primera vegada que es reuneixen especialistes en biologia evolutiva en un congrés d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. Jordi Agustí, coordinador de recerca de l’IPHES i president del comitè organitzador del congrés, ha remarcat: “aquesta és la primera oportunitat que tenim els biòlegs evolutius d’aquest país per posar en comú les nostres idees sobre evolució i acabar amb la incomunciació que mantenim normalment la comunitat científica en temes tan diversos com l’evolució molecular, l’evolució de les poblacions o la paleobiologia”.
Precisament, la Sociedad Española de Biología Evolutiva va ser fundada l’any 2003 “amb l’objectiu de facilitar la comunicació i posar en comú les investigacions dels diversos especialistes que treballen temes tan variats com la Biología Molecular, la Biología de Poblacions, l’Ecología Evolutiva i la Paleobiología, entre molts altres”, apunta Jordi Agustí.
En la darrera reunió de la SESBE a Granada, el setembre de 2005, es va decidir organitzar el Primer Congrés d’aquesta societat, fita que va ser encomenada a Jordi Agustí, professor d’Investigació ICREA a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Assemblea anual de la SESBE
D’altra banda, la SESBE també celebrarà la seva assemblea anual com a cloenda del congrés, dissabte 29 de setembre a les 16 hores.
Per saber més sobre la SESBE i el congrés, i accedir al detall del programa: http://www.evoluciona.org
Exposició artística de Jaume Vilalta
Jaume Vilalta amb la seva obra a la URV - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Coincidint amb el Primer Congrés de la SESBE, es presenta al Rectorat de la URV l’exposició Biòxids, Metàfores de vida, de l’arqueòleg i membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, Jaume Vilalta Ollé. Són un conjunt de quadres elaborats amb òxid de ferro i oli sobre paper japonès.
El fenomen de la vida i l’evolució són el motiu d’inspiració d’aquestes obres, basades alhora en les primeres representacions pictòriques dels nostres avantpassats. Ocres, vermell i negres, tots ells derivats dels diferents estats d’oxidació del ferro, es combinen amb una gama de blaus i verds, els colors de la mar, font de l’origen de la vida.
La mostra es pot visitar de 8 a 19 hores, a l’edifici de Rectorat de la URV, a l’antic Escorxador, del 27 al 29 de setembre.
technorati tags: biologia evolutiva , SESBE , IPHES , cervell , explosió Cà mbric , Conway Morris , Bruce Lahn , gen ASPM , Antoni Prevosti24 Set, 2007
Més de 4.000 persones s’apropen a l’evolució humana durant les festes de Santa Tecla
Crèdit Foto: Ferran Gerhard
Més de 4.000 persones han gaudit de l’Espai Evoluciona! que, per primer cop, ha presentat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, conjuntament amb l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili.
Muntatge video: Rafel Sospedra
Durant tres dies, del 21 al 23 de setembre, amb un total de 18 hores d’obertura al públic, i malgrat la pluja divendres i dissabte, 4.000 persones, de les quals 1.500 eren criatures, s’han apropat a l’Espai Evoluciona!, instal·lat a la Rambla Nova de Tarragona, per descobrir l’aventura de l’evolució humana.
Crèdit foto: Ferran Gerhard
Concebut com una gran ludoteca, a l'Espai Evoluciona! la canalla podia gaudir de jocs diversos per aprendre com és el treball del personal que es dedica a l’arqueologia i, per exemple, contribuir a omplir les parets d’una cova prehistòrica amb els seus propis dibuixos, o simular una excavació destriant pilotes de diferents colors, talment com es classifica el material arqueològic quan la comunitat científica du a terme el treball de camp.
Aquesta experiència tindrà continuïtat virtual al nou portal de l'IPHES sobre evolució humana, Evoluciona.org, http://www.evoluciona.org, des d'on es convida a la ciutadania a discutir sobre aquests temes.
19 Set, 2007
Descobert a Dmanisi un nou tipus d’homÃnid d’1,7 milions d’anys amb un esquelet combinació de trets arcaics i moderns
L’esquelet parcial d’un individu associat a un crani, i les restes postcranials de tres adults, han permès definir com era el cos dels primers homínids que van sortir de l’Àfrica fa 1,7 milions d’anys. Fins ara, es coneixia com podia ser la seva cara, gràcies a uns cranis trobats també a Dmanisi (Geòrgia), atribuïts a Homo georgicus, però finalment s’ha pogut definir també com seria la resta del seu esquelet, amb diferents restes trobades posteriorment en aquest jaciment. L’estudi ha determinat un tipus d’homínid nou, amb combinació de trets antics i moderns, essent en el seu conjunt molt més arcaic del que es pensava, tot i que disposava de capacitat física per recórrer llargues distàncies, amb caràcters heretats de l’Homo habilis.
David Lordkipanidze, director de les excavacions de Dmanisi, amb un húmer del postcranial descobert - Crèdit foto: Georgian National Museum
Aquesta important
aportació científica es dóna a conèixer en el volum 449 de la revista Nature
del 20 de setembre de 2007. La troballa pertany a un equip internacional
dirigit per David Lordkipanidze, director del projecte de recerca de Dmanisi,
i entre els
signants de l’article hi figuren Bienvenido
Martínez-Navarro i Jordi Agustí, com a investigadors ICREA (Institució Catalana de
Recerca i Estudis Avançats), IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social) i URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).
Les troballes de postcranial que es presenten a Nature pertanyen principalment a dos individus diferents dels quals ja es coneixien els cranis: el crani 2700, localitzat l’any 2001, corresponent a un jove adolescent, i el D-3.444, aparegut el 2003 i conegut com el vell desdentat, amb la qual cosa hauria de ser alimentat per altres individus, essent la mostra més llunyana que ens ha arribat de comportament altruista. Amb les diferents parts de la resta d’esquelet obtingudes a Dmanisi s’ha pogut comprovar que es tracta d’un nou model homínid, una combinació de trets arcaics heretats d’Homo habilis i Homo ergaster, que després derivaran en Homo erectus asiàtic.
Jordi Agustí, al costat de David Lordkipanidze, en el moment d'extreure el crani D-3.444, trobat el 2003 i conegut com el vell desdentat - Crèdit foto IPHES
Jordi Agustí explica: “es considerava que els primers homínids haurien tingut una morfologia més avançada pel que fa al seu postcranial, en canvi, l’Homo georgicus demostra que, de cames cap avall, té una estructura més moderna, més avançada, però de tòrax cap a munt manté unes característiques físiques arcaiques. Això es concreta en què tenia una bona capacitat per desplaçar-se a peu, però, alhora, l’absència de torsió humeral indica que tenia més flexibilitat per pujar als arbres que espècies més modernes, com l’Homo ergaster, i seria una espècie més adaptada al bosc que a paisatges de sabana”. Les restes postgranials trobades a Dmanisi són d’aquestes parts de l’esquelet: omòplat, clavícula, húmer, vèrtebres, fèmur, tíbia i ossos del peu; no s’ha descobert encara cap pelvis.
Primeres sortides d'Àfrica i sistema locomotor
Sobre les primeres sortides d’homínids d’Àfrica hi ha diversos punts de vista, però, en tot cas, el postcranial de l’Homo georgicus evidencia que “no va ser la possessió d’un sistema locomotor avançat el que va propiciar aquest fet, per la combinació de trets moderns i arcaics exposats –apunta Jordi Agustí-. En tot cas, Dmanisi és l’origen d’Homo erectus, en sentit estricte, ja que ens dóna les claus per entendre l’origen d’aquesta espècie. Si l’Homo antecessor descobert a Atapuerca prové d’Àsia, heretaria també aquesta estructura postcranial, o bé, si aquestes poblacions són producte d’una segona sortida, haurien de tenir una estructura més moderna. De moment, però, no tenim restes postcranials d’aquestes altres espècies per poder-ho comparar”.
Bienvenido Martínez-Navarro, el primer per l'esquerra amb D. Lordkipanidze, al jaciment de Dmanisi
La col·laboració de l’IPHES en el projecte Dmanisi s’emmarca en un conveni establert amb el Museu Nacional de Geòrgia, que dirigeix Lordkipanidze, i amb el qual es va formalitzar una col.laboració institucional que ve de llarg, per la participació de Jordi Agustí i Bienvenido Martínez en el projecte de Dmanisi, implicació que alhora rep el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Programa Excava de l’Agència d’Ajuts Universitaris a la Recerca (AGAUR), que pretén esbrinar com es va produir la primera sortida d’Àfrica dels homínids.
En aquest projecte de Dmanisi, “l’aportació nostra –recalca Bienvenido Martínez- s’ha centrat sobretot en l’estudi de la bioestratigrafia (datació del jaciment en funció de les restes de fauna que es localitza en cada nivell geològic) i l’estudi dels macromamífers apareguts”.
Respecte a la fauna de Dmanisi, el mateix investigador ha puntualitzat que és molt variada i presenta elefants de l’espècie Mammuthus meridionalis, girafes primitives, bisons, antílops amb les banyes espiralades, estranys bòvids amb les banyes dirigides cap al davant de l’espècie Soergelia minor, cabres i, sobretot, abundants carnívors, óssos, hienes gegants, tigres de dents de sable de dos tipus (Homotherium i Megantereon ), jaguars, guepards, llops primitius, etc. “Aquesta fauna –assegura Bienvenido Martínez- està d’acord amb una cronologia d’1,7 – 1,8 milions d’anys i ens indica de l’existència en aquella època d’un paisatge variat, amb boscos i zones obertes, molt favorable per a la supervivència dels homínids”. Gran part d’aquesta fauna la trobem també al jaciment d’Orce (Granada).
Dmanisi és un jaciment clau per estudiar la sortida de les primeres poblacions de l’Àfrica, localitzant-se en aquest indret les evidències més antigues d’homínids fora d’aquest continent, amb una antiguitat d’1,7 milions d’anys pertanyents a l’espècie Homo georgicus, possiblement l’espècie pont entre Homo habilis i Homo erectus, en sentit estricte, és a dir, l’homínid que es localitza a Àsia. Tot això reforça el debat sobre el paper del continent asiàtic en els procesos d’evolució de les espècies d’homínides fora d’Àfrica.
technorati tags: Dmanisi , homo georgicus , postcranial , esquelet , IPHES , Homo erectus , out of africa17 Set, 2007
L’IPHES convida a la ciutadania a evolucionar d’una manera lúdica i festiva en el marc de les Festes de Santa Tecla
Malgrat les estones de pluja, la ludoteca de l'IPHES ha estat molt concurreguda - Crèdit: Ferran Gerhard
L'Evolució és un fet. Per això, cal que coneguem els nostres orígens i com hem evolucionat. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, proposen viure aquesta experiència d’una manera lúdica i festiva a l’Espai Evoluciona!, ubicat a la Rambla Nova de Tarragona, al tram de la Font del Centenari, del 21 al 23 de setembre, dins del programa de les Festes de Santa Tecla. Aquesta iniciativa tindrà continuïtat virtual des del nou portal Evoluciona de l'IPHES dedicat a interpretar l'evolució humana, http://www.evoluciona.org.
Fotomuntatge del cartell de les Festes de Santa Tecla que hi ha a la Rambla Nova de Tarragona (esquerra) amb l'acte d'inauguració de l'Espai Evoluciona! destacat (dreta). Crèdit foto: Gerard Campeny (IPHES) - Fotomuntatge: Ignasi Pastó (IPHES)
L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és connectar amb la ciutadania, socialitzar els coneixements que l’IPHES obté amb les seves recerques sobre l’evolució humana arreu del món i, d’una manera lúdica i festiva, fer participar a la societat d’aquesta aventura científica, en el marc també de la vinculació que aquest institut manté amb l’Ajuntament de Tarragona, com a un dels patrons fundadors de l’IPHES.
A l’Espai Evoluciona!, la canalla pot gaudir d’una sèrie de jocs amb els quals descobrir els animals de la prehistòria, com vivien els nostres avantpassats, quina és la feina dels arqueòlegs i, fins i tot, poden dibuixar i pintar tal com es feia a les coves fa entre 40.000 i 10.000 anys.
En un espai adjacent, dins d’una carpa inflable, es dóna a conèixer què és l’IPHES, quins objectius té, quines línies d’actuació i de recerca està desenvolupant ja, des de Tarragona; i poden veure fotografies dels diferents espais on du a terme la seva activitat en països tant atractius com ara el Marroc, Algèria, Mèxic, Xile, Geòrgia... sense oblidar les investigacions al jaciment d’Atapuerca, a Burgos, on enguany, sense anar més lluny, s'han trobat fòssils humans d’ara fa 1,2 milions d’anys.
Aquesta és també una contribució popular d’aquest institut de recerca a la ciutat de Tarragona amb motiu de l’Any de la Ciència 2007.
OBERTURA AL PÚBLIC:
Divendres 21, de 17 a 21 hores
DISSABTE 22
d’11 a 14 hores, i de 17 hores fins que acabi el Ball de les Festes que la nit del 22 al 23 té lloc a la Rambla Nova, a partir de les 23.30 hores.
DIUMENGE 23
d’11 a 14 hores, i de 17 a 21 hores
LLOC: Rambla Nova de Tarragona, tram Font del Centenari
13 Set, 2007
Les mans dels homÃnids d’Atapuerca eren tan hà bils com les nostres
Es presenta l’estudi més complert de l’evolució de la mà humana al llarg de la història
Les mans de les diferents espècies d’homínids que van viure a Atapuerca entre fa 800.000 i 350.000 anys eren més robustes, més fortes que les nostres, i estaven més capacitades per agafar i subjectar objectes amb força. Per tant, en el llarg camí de l’evolució humana, les mans, igual que la resta del cos dels humans actuals, s’han fet més gràcils, però, els homínids d’Atapuerca tenien les mateixes habilitats que nosaltres per manipular objectes i gaudien del mateix repertori de moviments manuals. Aquesta gracilització dels humans actuals té relació amb els canvis d’hàbits, l’alimentació i el clima i, en conseqüència, també les nostres mans són menys robustes.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi inèdit, concretament de la tesi doctoral titulada “Evolució de la mà en els homínids. Anàlisi morfològic dels fòssils de la Sierra de Atapuerca”, que ha efectuat Carlos Lorenzo, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA). Es tracta alhora de l’estudi més complert que s’ha realitzat mai sobre l’evolució de la mà humana al llarg de la història.
La tesi, dirigida per un dels codirectors del Projecte Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, es presenta divendres dia 14 de setembre, a les 11.30 hores, a la sala d’actes de la Facultat de Geografia de la Universidad Complutense de Madrid, a la Ciudad Universitaria.
Composició simulada d'una mà amb fòssils humans trobat a Atapuerca. Autor: Carles Lorenzo
L’estudi es basa sobretot en els fòssils de la mà trobats a la Sierra de Atapuerca, exactament als jaciments de Gran Dolina i la Sima de los Huesos. Carlos Lorenzo ha remarcat: “en gran part aquestes restes són inèdites i el seu estudi és de gran importància perquè constitueixen el registre fòssils més complet anterior als neandertals”.
Per dur a terme l’anàlisi comparativa, s’ha mirat a fons la variació i morfologia de prop d’un centenar de mans humanes actuals. A més, per poder valorar la posició evolutiva i l’anatomia dels fòssils d’Atapuerca, en el material comparatiu s’han inclòs restes de les mans d’homínids trobats fins l’actualitat des de els primers Australopithecus, el gènere de la família de la popular Lucy, que amb una cronologia que va des de fa uns 4,5 milions d’anys fins a 2,5 aproximadament, van ser els primers homínids en disposar de mans, tal com les entenem actualment, al convertir-se en bípedes i alliberar les extremitats davanteres, fins l’espècie Homo sapiens, a la qual pertanyem nosaltres. En total, s’han estudiat prop de 500 restes de mà de diferents espècies d’homínids; tot i així, les trobades a Atapuerca són la col·lecció més complerta del registre fòssil d’aquesta part del cos representant més del 50% del total trobat arreu del món.
L'anatomia de les primeres poblacions
A Gran Dolina, fins ara, s’han recuperat 12 ossos que pertanyen a la mà, al nivell 6, on va aparèixer l’Homo antecessor, amb una antiguitat de 800.000 anys; encara que són pocs, a l’actualitat, són els més antics d’Europa d’aquesta part del cos, i permeten conèixer quina era l’anatomia de les primeres poblacions del nostre continent. Les característiques que aquests fòssils d’Homo antecessor comparteixen amb els de la Sima de los Huesos (de 450.000 anys) i els neandertals (sobre 350.000 anys) recolzen la hipòtesi filogenètica de que Homo antecessor és el darrer avantpassat comú entre neandertals i Homo sapiens, ja que, segons la investigació de Carles Lorenzo, aquestes espècies tenen en comú trets primitius.
Les característiques entre espècies poden ser primitives, és a dir, compartides perquè provenen d’un avantpassat comú, o bé poden ser derivades, diferents de qualsevol avantpassat. Quan els fòssils comparteixen trets primitius significa que provenen de la mateixa branca, però no ens indica el parentiu entre ells; són les característiques derivades compartides les que ens informen d’una relació molt pròxima i, en tot cas, són trets derivats entre dos grups i cap altra.
A la Sima de los Huesos s’han estudiat 518 fòssils de mà, que representen el 34% dels ossos d’aquesta part del cos dels 28 individus identificats en aquest jaciment a partir de les anàlisis de les dents. Aquestes restes tenen almenys 350.000 anys d’antiguitat i han estat assignats a Homo heidelbergensis, espècie avantpassada dels neandertals.
Els moviments
“Aquests fòssils –assenyala Carles Lorenzo- han permès avaluar de forma més complerta l’anatomia de les mans de la línia evolutiva Homo heidelbergensis – Homo neanderthalensis i discriminar entre els trets propis, les característiques derivades compartides i les primitives. En aquest sentit, s’observa que les mans d’Homo heidelbergensis tenen una morfologia general forta, robusta, i són relativament més amples que les dels humans actuals, però alhora similars a la dels neandertals. Malgrat tot, els homínids de la Sima de los Huesos eren capaços d’efectuar el mateix repertori de moviments que els humans actuals.
Carles Lorenzo, l'autor de la tesi doctoral, baixant a la Sima de los Huesos per excavar
Investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Carles Lorenzo és membre de l’equip d’investigacions dels jaciments de la Sierra d’Atapuerca des de 1990, grup que va rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica de 1997. Llicenciat en Geografia i Historia por la Universitat de Barcelona a Tarragona (ara URV).
Ha estat becari FPI (Formació Personal Investigador) i col·laborador del Departament de Paleontologia de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid, becari d’Investigació del CSIC i de la Residencia de Estudiantes, i ha realitzat diverses estades de recerca a l’estranger, entre aquestes al Cleveland Natural History Museum (Ohio – Estats Units), Israel i Sud-àfrica.
Les seves investigacions es centren en l’estudi anatòmic i evolutiu dels fòssils humans, principalment de les restes de l’esquelet postcranial. Alguns dels treballs realitzats, a banda d’aquesta tesi doctoral sobre la mà, tenen a veure amb l’evolució del dimorfisme sexual dels homínids, de les seves implicacions etològiques i sociobiològiques, i la reconstrucció tridimensional de fòssils humans.
Es autor de nombrosos articles a les revistes científiques més importants, tant de ciència general com Nature o Science, o més específiques del camp de l’evolució humana, com Journal of Human Evolution o American Journal of Physical Anthropology.
technorati tags: evolució mà humana , Sima de los Huesos , Homo antecessor , URV6 Set, 2007
L’IPHES i cientÃfics de l’Argentina estudien com s’han superat les crisis climà tiques grà cies a la capacitat tecnològica dels homÃnids
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Esbrinar com els homínids han superat les diferents crisis climàtiques gràcies a la seva capacitat tecnològica és una de les investigacions principals que impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb el Node Argentí de la xarxa llatinomericana que promou per diferents països. Amb la finalitat de donar forma a aquest node Eudald Carbonell i Igor Parra, director i cap de la Unitat de Prospectiva de l'esmentat institut, respectivament, van ser fa uns mesos a l’Argentina i poc després va venir a Tarragona, a conèixer l’IPHES i a visitar Atapuerca (Burgos), José Luis Lanata, professor i director del Departament de Ciències Naturals i Antropològiques de la Universitat Maimónides d’Argentina, amb qui conversem. Fruit d’aquests contactes s’ha signat un conveni marc entre ambdues institucions. Al final de l’entrevista, Eudald Carbonell fa també la seva valoració en vídeo, des del Canal IPHES al YouTube (http://www.youtube.com/iphesvideos)
D'esquerra a dreta, Alfredo Vitullo, director del Centro de Altos Estudios de la Universitat Maimónides d'Argentina; Adrián Giacchino, director de la Fundació Félix de Azara, Eudald Carbonell i José Luis Lanata, durant el maig passat a l'Argentina
Cinta S. Bellmunt.- Com valora la col·laboració entre l’IPHES i la Universitat de Maimónides d’Argentina que vostè representa?
José Luis Lanata.- L’IPHES és en aquests moments un dels centres d’investigació punters en context mundial pel que fa als estudis sobre evolució humana. A més, la interacció entre científics argentins i espanyols incrementarà l’intercanvi d’estudiants de grau i de postgrau, cosa que ens beneficiarà mútuament per poder desenvolupar línies d’investigació generals i particulars, doncs tenim molts punts en comú i el node que hem creat serà una bona eina de retroalimentació, amb la qual cosa demostrem alhora que la ciència no té fronteres.
C. S. B.- Quins són els projectes que es desenvoluparan conjuntament?
J. L. L.- Hi ha un tema que ens uneix: l’estudi de la dinàmica de dispersió dels homínids pels diferents continents. Per una banda, els diferents projectes que desenvolupa l’IPHES a Europa permeten explorar la dinàmica poblacional de diferents espècies d’homínids; en el nostre cas, estem analitzant quines van poder ser les condicions mínimes que van esdevenir en relació amb la taxa de creixement que va propiciar la dispersió de l’Homo sapiens al continent americà.
José Luis Lanata
En aquest sentit, estem desenvolupant una sèrie de models poblacionals matemàtics que proporcionen resultats molt interessants tant pel coneixement d’Amèrica del Nord com d’Amèrica del Sud, els quals contrastem amb les evidències arqueològiques. Amb l’IPHES podem desenvolupar models similars, ja sigui tan per entendre el procés de planetització de la nostra espècie, que defensa Eudald Carbonell, com per pensar i analitzar comparativament la dinàmica de processos semblants en diferents parts del món, per exemple, l’expansió neolítica a Europa, la colonització d’Austràlia i Polinèsia, etc. A més, hi ha altres línies de recerca, essent una de les principals les condicions paleoecològiques que afavoreixen l’aparició d’innovacions tecnològiques i com aquestes han permès als homínids afrontar les crisis climàtiques.
Eudald Carbonell durant la presentació que va fer de l'IPHES a l'Argentina
CSB.- Les relacions establertes en els últims mesos han permès posar en marxa el Node Argentí de l'IPHES al seu país, en el marc de la xarxa llatinoamericana que impulsa aquest institut. Quina opinió li mereix aquesta iniciativa?
J. L. L.- Potenciarà les línies d’investigació semblants entre els diferents països que la conformen. Si bé és freqüent que científics que treballen en temes pròxims estiguin en contacte, no ho és el fet que participin plegats en projectes a través dels quals puguin comparar i discutir informació de primera mà. Per tant, aquesta iniciativa accelerarà l’estudi de l’evolució humana i la seva socialització.
Li posaré un exemple: la ret ens ajudarà a ampliar les nostres idees sobre les visions del passat en particular i de l’evolució humana en general. Nosaltres, com a paleoecòlegs humans hem de tenir sempre en compte que les respostes de les diferents espècies del nostre gènere en el passat poden no tenir cap situació equivalent en el present. Això és summament important perquè com a científics, no només aportem el coneixement del passat, que indubtablement és rellevant, sinó que també estem en condicions de mostrar en quines condicions ambientals i culturals podem reaccionar davant situacions de canvi climàtic i quines van ser les respostes de les poblacions. La ret llatinoamericana que promou l’IPHES pot aportar coneixement sobre aquestes respostes en el passat, descodificant la memòria que conté l’evidència arqueològica i contribuir d’aquesta manera al nostre futur com a espècie.
Eudald Carbonell valora el paper dels jaciments d'Atapuerca en aquesta nova iniciativa de l'IPHES, durant la seva estada a l'Argentina, com a ret que facilita la generació de coneixement:
technorati tags: canvi climà tic , tecnologia , IPHES node argentà , José Luis Lanata , Eudald Carbonell
