1 Jul, 2009
El bebè del gel
Liuba, el bebè de mamut llanut mort fa 40.000 anys al nord de Sibèria (article publicat en el número de maig de National Geographic), encara que no és el primer ni l'únic cadàver congelat i localitzat, sí que és el més complet que s’ha trobat fins la data. Es tracta d'un descobriment extraordinari, ja que per als paleontòlegs, que estem acostumats a treballar exclusivament amb restes esquelètiques, és a dir ossos i dents, una troballa d'aquest tipus suposa una revolució quant a la potencialitat dels estudis que es poden realitzar. La conservació dels teixits tous, a més d'informar sobre l'anatomia d'aquests animals tan espectaculars, dóna a conèixer molts aspectes de la seva biologia que, en absència d'ells, s'han de deduir a través de conjectures no sempre totalment encertades.
Portada de la revista del mes de maig de National Geographic
Gràcies a aquesta conservació tan excepcional es poden recopilar importants dades sobre el seu mode de vida, sobre la seva alimentació i especialment sobre les causes de la seva mort ocorreguda en un fanguer on la cria va quedar atrapada.
Tanmateix, a més d'aquesta troballa de per si sola motiu de rellevants estudis, a l'article es tracta molt elegantment un tema que hauria de ser motiu de gran preocupació per a la nostra espècie, l'home modern, l'Homo sapiens. Es tracta de l'extinció de les faunes (i de les flores) quaternàries que es perpetua avui dia de manera accelerada.
Portada del número de juliol on s'inclou l'article de Bienvenido Matínez-Navarro
Liuba va morir pel que sembla per accident i sense intervenció d'agents humans, però casualment el gruix de la megafauna que ocupava els territoris septentrionals d'Euràsia, composada per mamuts, rinoceronts llanuts, bisons, cérvols megaceronts de gran mida i enormes astes, i altres espècies de talla menor, van començar a extingir-se quan l'home modern va colonitzar el continent. En aquest procés d'extinció potser hauríem d'incloure també l'home de Neandertal, Homo neanderthalensis, succeït a Europa fa entre 40.000 i 25.000 anys. Aquesta megaextinció va continuar amb la colonització d'Amèrica i el mateix va succeir prèviament quan els primers humans van arribar a Austràlia. Un altre exemple similar es va produir quan es van colonitzar les illes.
La nostra espècie és la major plaga que hagi sofert el planeta, ja que allà on arriba, optimitza el territori al seu servei i destrueix tot el que considera perniciós per a la seva supervivència, excedint-se en la majoria dels casos i provocant una sobreexplotació dels recursos que està delmant la biodiversitat del planeta i ens està conduint a un carreró sense sortida fins on, si no som capaços de parar i intentar recompondre el dany causat, aviat hi haurà un punt de no retorn, si és que no l'hem ultrapassat ja.
Bienvenido Martínez-Navarro
ICREA, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
(Comentari publicat a petició de National Geographic a la secció Forum, de la seva revista impresa, en l'actual número de juliol. Està traduït al català de l'original en castellà que recull aquesta edició)
technorati tags: bebè , mamut llanut , gel , biologia , teixits , cadà ver congelat , alimentació , mort , megaextinció fauna , Austrà lia , Eurà sia , Homo sapiens , neandertals
