1 Oct, 2009
Una exposició commemora els 100 de la descoberta de l’Abric RomanÃ
S’inaugura divendres 2 d’octubre a la sala municipal Les Voltes Casa Bas, a Capellades
El 9 d’agost de 1909, l’empresari paperer i erudit estudiós capelladí Amador Romaní i Guerra (1873-1930) va descobrir el jaciment arqueològic de l’Abric Romaní a la cinglera travertínica del Capelló, a l’indret llavors conegut amb el nom de Balma del Fossar vell. Això va suposar una fita destacada per a la ciència arqueològica i el patrimoni de Catalunya, ja que constituïa la primera constatació d’un poblament paleolític neandertal al territori català.
Aquell mateix any, Amador Romaní va iniciar els treballs de recerca al jaciment, amb la direcció i el suport econòmic de l’Institut d’Estudis Catalans, i va posar al descobert l’existència d’una extensa i importantíssima seqüència arqueològica datada entre els 75.000 i els 40.000 anys abans d’ara. Dels anys 1956 al 1962, Eduard Ripoll, des del Museu Arqueològic de Barcelona, i amb la col·laboració dels prehistoriadors francesos George Laplace i Henry de Lumley, hi va realitzar treballs d’excavació. El 1983, sota la direcció de Eudald Carbonell, s’inicien els treballs d’investigació que ininterrompudament s’han portat a terme fins a l’actualitat –ara des del marc institucional de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)– i que han significat l’aplicació de noves propostes metodològiques procedents d'una arqueologia clarament científica.
Tot aquest bagatge científic i la gran importància del registre localitzat es pot observar ara en l’exposició Abric Romaní 1909-2009. 100 anys de recerca paleolítica a Catalunya, que s’inaugura aquest divendres 2 d’octubre a les 19.30 h, a la sala municipal Les Voltes Casa Bas, a Capellades (Anoia), comissariada per l’IPHES. Aquest acte forma part de la celebració del centenari de la descoberta de l’esmentat jaciment. La mostra es podrà visitar fins als 12 d’octubre, els divendres de 19 a 21 h, i els dissabtes i diumenges, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h.
En aquesta exposició, a través d’imatges antigues i modernes, així com diversos textos, s’evidencia com l’Abric Romaní representa 100 anys d’un projecte que agrupa administracions públiques i institucions acadèmiques, científiques i socials per tirar endavant una proposta on convergeixen tres objectius principals: la recerca científica, la formació acadèmica i la socialització del coneixement científic. El Parc Prehistòric de Capellades i el futur Museu dels Neandertals a Catalunya, en són un exemple.
L’exposició es refereix als jaciments de la Cinglera del Capelló, al paisatge, a la llar neandertal, a la fauna i a les eines de pedra de fa entre 40.000 i 70.000 abans d’ara. En el primer apartat es constata el fet que la Cinglera del Capelló és un massís travertínic que es localitza al marge dret del riu Anoia, al seu pas per la localitat de Capellades. El travertí es forma per la precipitació del carbonat de calci contingut en les aigües. El carbonat embolica les plantes aquàtiques i les tiges que es podreixen en el seu interior formant la pedra. Aquesta pedra es forma principalment en llocs amb salts d’aigua i en vores d’alguns rius.
Cartell de l'exposició - IPHES
Pel que fa al paisatge, s’expliquen alguns dels mètodes que s’empren per saber com era en el passat. Una d’aquestes tècniques és la palinologia. Aquesta disciplina estudia e identifica el pol·len fòssil atrapat en els sediments la qual cosa permet determinar quines eren les espècies vegetals que existien. Així s’ha sabut que, entre fa 40.000 i 70.000 anys, la vegetació que composava l’entorn de l’Abric estava formada principalment per boscos de pi roig/negre (Pinus sylvestris nigra).
Una altra disciplina aplicada ha estat l’antracologia, amb la qual podem conèixer quin els vegetals llenyosos més aprofitats pels homínids. Això se sap analitzant les formes dels fragments de carbons localitzats i veient a quin taxó vegetal pertanyen. En els diferents nivells de l’Abric Romaní els carbons fòssils documentats indiquen un clar predomini del Pi roig.
Sabent la vegetació que hi havia podem conèixer quin clima tenien. Les restes fòssils descobertes a l’Abric Romaní assenyalen que fa més de 40.000 era molt canviant, de condicions estadials (fredes i seques) a interestadials (càlides i humides).
A l’exposició també s’ensenya com era la llar neandertal, ja que aquesta espècie va utilitzar el resguard que els oferia la cornisa de l’Abric Romaní i les seves característiques morfològiques. L’excavació de tota la superfície que comprèn el jaciment ens aporta informació en aquest sentit i converteix l’Abric Romaní en un jaciment únic en aquest aspecte. Les dades que s’obtenen són de caire etnogràfic i ens ajuden en la reconstrucció de les formes de vida dels Neandertals.
En aquest aspecte, els fogars són molts important i permeten definir àrees domèstiques. La seva distribució a l’espai i les restes que es localitzen al seu voltant e interior ens indiquen que la major part d’activitats es realitzaven al seu voltant. El foc era utilitzat per cuinar, escalfar, fer llum o espantar altres depredadors que habitaven les immediacions de l’Abric. Alhora, possiblement esdevingué una eina social molt important com a punt de reunió, tal i com ho feien les famílies actuals fins fa poques dècades.
Una de les característiques de l’Abric Romaní es la conservació de les fustes a través dels seus negatius. Es tracta de fustes que durant la sedimentació són recobertes de carbonat calci i en podrir-se l’element orgànic queda l’empremta en el sediment. Això ha possibilitat el descobriment de pals de grans dimensions (5 metres).
El registre faunístic de l’Abric Romaní està marcat per l’abundància d’animals herbívors. Entre aquests, el cérvol i el cavall són les espècies predominants en tota la seqüència excavada. Junt a aquests s’han recuperats restés òssies i dentals d’altres animals com els rinoceronts, grans bòvids i en menor mesura cabra salvatge, isard, porc senglar i elefant. Tot i el clar protagonisme dels animals herbívors entre ela fauna, la presencia de carnívors a l’Abric tot i escassa, també està documentada.
Les eines localitzades a l’Abric Romaní estan realitzades principalment amb sílex. Hi ha també de fetes amb calcària i quars. Les ascles simples són els tipus d’eina més habitual. Aquestes alhora podien ser retocades en la cerca de morfologies estandarditzades, com puntes, rascadores, burins i denticulats.
A part de les roques i minerals els homínids utilitzaren al llarg de la prehistòria altres matèries primes per a la realització de les eines com són l’os i la fusta. A l’Abric Romaní tenim evidències d’ambdós tipus d’elements.
technorati tags: Exposició , socialització , recerca , docència , Abric Romanà , Catalunya paleolÃtica , Amador Romanà , centenari , Capellades
