24 Mai, 2014

Dilluns 26 de maig, a les 19 h - en castellà

De tornada de Mèxic, on aquests dies hem seguit rodant el nou documental Buscando el futuro, faré una parada a Madrid, dilluns 26 de maig, per presentar a les 19.30 h, al Centre Cultural la Blanquerna, el llibre El primer héroe (també en català amb el títol El primer heroi), del periodista Martí Gironell.

En el meu cas, com a arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), he estat assessor científic d’aquest projecte literari. Es tracta d’una epopeia molt documentada que connecta el lector amb les seves arrels més autèntiques i primitives a través d'una terra i un temps verge i salvatge. Mentre la llegeixes, tens la sensació de ser un més de la tribu, us ho asseguro.

Martí Gironell és llicenciat en periodisme i literatura anglesa. Actualment treballa als serveis informatius de TV3 i col·labora amb el Punt Avui.

technorati tags: prehistòria , novel.la , neolític , literatura , evolució humana

21 Mar, 2014

En el marc de les activitats de promoció del meu darrer llibre, L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres), aquest diumenge 23 de març s’emeten dues entrevistes que he fet recentment. Són:

- de 16 a 17 h, al programa "Confidències" de Ràdio 4

- i a partir de les 21.45 h, al programa Via Llibre de Canal 33, on llegiré alguns fragments.

Espero que siguin del vostre interès i que després feu els vostres comentaris als meus canals a Twitter i Facebook

technorati tags: televisió , ràdio , socialització , llibres , fills , publicacions , xarxes socials

13 Gen, 2014

Quan això passi, hi ha una alta probabilitat, si tenim la memòria del sistema, podrem incorporar elements que ja hem raonat i en sortir-nos millor

És un text aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè aquest també pensa

También en castellano

Soc un pare primerenc i tardà. En realitat, soc un pare avi. Jo no havia volgut tenir mai fills. Després quan et fas gran veus les vegades que t’has equivocat a la vida. A la meva generació pensàvem que hi havia molta gent al planeta, que hi havia moltes necessitats i que no feia falta aquest sentiment de la reproducció per continuar vivint. Però en un moment determinat vaig conèixer una noia, em vaig enamorar, ens vam separar amb la meva dona, una gran amiga, que ho és encara, i aquesta nova persona em va plantejar el tema de que es volia reproduir perquè era jove. Això em va fer pensar molt sobre quin sentit tenia la reproducció per a les societats, i de fet em va costar molt prendre la decisió. Ara, però, després de l’experiència, si m’hi hagués negat, m’hagués penedit.

Així va ser com va sorgir l’Olopte. Li vam posar el nom d’un poble de la Cerdanya, perquè jo volia que el meu fill tingués un nom molt especial. De fet és l’únic Olopte que hi ha al món, que jo sàpiga, el poble i ell.

De la lògica al sentiment

Ara publico el llibre L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres) adreçat a la seva generació. En el fons, probablement aquest volum sigui una excusa per apropar-nos a la vida de les persones que ens hem dedicat direccionalment només a fer una cosa i que hem construït un esquema mental de les situacions molt racional i lògic, però que quan tens un fill canvia i entra un altre tipus de pensar lligat a com transmetre la teva experiència, els sentiments, etc. És un llibre aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè el cor també pensa.

 

Portada del llibre. Amb el meu fill Olopte, a la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos) - Fotografia: Jordi Mestre/IPHES

En tot cas, vivim en una gran complexitat. La nostra espècie camina per un precipici, en qualsevol moment caurem, hi ha una probabilitat alta, i almenys quan això passi, els qui quedin vius que puguin tenir un record del que pensem abans d’ensorrar-nos, perquè una vegada has caigut, si tens la memòria del sistema, pots incorporar elements que ja has raonat, però si has de començar a pensar quan has caigut, malament, perquè la trompada t’impedeix cavil·lar.

Així faig una sèrie de reflexions amb l’objectiu de que l’Olopte entengui que el seu pare té consciència crítica. No són consells, si no que li explico conceptes i idees que a mi m’han motivat, i li comento el perquè en ocasions he pres determinades decisions, o les meves vivències i punts de vista personals sobre diferents conceptes. En aquesta línia li parlo del perquè soc comunista, quin sentit té la família i la seva diversitat (no la tradicional), la ciència, l’amistat, el sexe, li exposo per què estic molt de temps fora de casa i li insto a que converteixi la lluita contra la pobresa en un objectiu de la seva vida. També em refereixo a la consciència operativa, la integració de la diversitat, el progrés conscient, l’evolució responsable...

Són conceptes d’una nova forma d’entendre el món, en un moment en què la revolució cientificotècnica ha incrementat la sociabilitat com no havia passat mai. Ara, quan estem hipercomunicats, hiperinformats... ens falta aplicar el sentit crític perquè tota aquesta massa de coneixement es transformi en pensament i generacions com la de l’Olopte avancin en la consciència crítica d’espècie.

30 Gen, 2013

Resum de la meva participació amb un article al llibre Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur

El llibre Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur, editat per David Bueno i publicat per la Universitat de Barcelona, vol ser una eina al servei de la ciència i la universitat catalanes, que obri espais de debat i reflexió i contribueixi a generar opinió dins la societat. En aquest marc hi he participat amb un escrit amb el qual insto a que les universitats catalanes, a banda de donar servei a la població autòctona, es transformin en centres capaços d’atreure alumnat de fora del país i ser referència en l’àmbit europeu i, per tant, mundial.

Portada

Un altre aspecte important, des del meu punt de vista, es que les universitats haurien de ser capaces d’atraure recursos del sector privat, tant nacional com internacional. Aquests recursos haurien d’arribar com a conseqüència del prestigi i la reputació internacionals de les institucions, així com de la feina d’equips gerencials actius.

A més, cal insistir en tendències ja iniciades oferint ensenyaments especialitzats, impartits per professorat que també investiga i reforçant les figures de personal docent investigador de prestigi reconegut arreu de món pel seu treball de formació i creació d’equips científics.

Segons el meu criteri, la Catalunya amb estat propi ha de tenir clar que la recerca és una pota fonamental de la consolidació del nostre país dins el panorama econòmic, social, polític i cultural del segle XXI. S'ha de basar en la recerca d’alta qualitat, en la promoció d’ecosistemes de recerca i docència en entorns d’activitat empresarial, i en el desenvolupament d’una formació acadèmica amb una perspectiva més empírica que teòrica.

Com explico en el llibre, el futur de la recerca a Catalunya és la hibridació dels instituts d'investigació més competents amb les universitats, promovent una xarxa en la qual la recerca i la formació arribin també a l’emprenedoria, fent una tasca de transferència social. Tot això encaminat a generar un increment de la producció científica d'excel·lència i llicències i patents industrials que arribin a tot el teixit productiu, especialment a les PIMES (petites i mitjanes empreses) i a la creació de noves empreses de més valor afegit.

technorati tags: universitats , recerca , economia , transferència de tecnologia , ensenyament , acadèmia , formació acadèmica , investigació

11 Set, 2012

Amb motiu de la Diada de Catalunya, voldria compartir novament amb vosaltres uns altres fragments del meu llibre El catalanisme evolutiu, que ens ajudin a reflexionar sobre el nostre país i ens incitin al debat.

“Com a Homo sapiens conscients que els catalans hem de defensar què som, ens hem d’implicar plenament a construir un nou pensament que ha de provenir del mateix coneixement transformat en pensament i de sotmetre’l a la crítica social i d’espècie. La qüestió està en com les cultures d’ espècie s’adapten a les seves transformacions. És a dir, com es pot mantenir la diversitat amb la integració cultural i biològica de l’espècie en els territoris on viu. Per tant, el catalanisme és una manifestació de tipus cultural, social i ideològic, i el que pretén és refundar-se en el sentit d’agafar tota la informació que ha utilitzat el nostre país i posar-la a disposició general de l’espècie”.

“La ciència i la tecnologia socialitzada, i aplicada de manera crítica, poden ser els instruments d’ adaptació humana del segle XXI. D’aquesta manera, podem generar la base d’un humanisme tecnològic que asseguri el futur de la humanitat més enllà del segle en què vivim. Però com es pot integrar això en el catalanisme evolutiu? Precisament el que planteja el catalanisme evolutiu és que siguem capaços d’adaptar-nos a la revolució cientificotècnica de la mateixa manera que al segle XIX vam afrontar la revolució industrial, cosa que va atorgar uns valors nous a la societat, que van accelerar la lluita de classes i que van fer participar treballadors i burgesos en un procés de reconstrucció històrica en el nostre país: la reivindicació de les llengües, d’una vida millor, d’un país que vol preservar la seva cultura, en aquest sentit conservacionista, però alhora progressista amb l’arribada d’idees de fora, etc.

Per tant, l’ humanisme tecnològic el que pretén és que la tecnologia incrementi la sociabilitat de l’espècie, i no que adoptem la tecnologia com un factor de distorsió de les relacions humanes. (...) Hem de defensar el progrés conscient i l’evolució responsable per tal d’establir unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. (...) De fet, el que estem discutint aquí del progrés conscient i l’ evolució responsable és el gran esforç que ha d’efectuar el catalanisme evolutiu. Cal esbrinar com coordinar, com estructurar i com vertebrar tot aquest procés perquè això sigui una realitat i, efectivament, l’ objectiu és evitar que l’atzar sempre sigui el que ens imposi una lògica, perquè és aquesta la que s’ha de sobreposar a l’ atzar. Per tant, no podem viure sempre darrere les inèrcies que nosaltres mateixos, o el medi natural, creem. Hem d’anar per endavant, cosa que és un factor fonamental per entendre la idea d’aquesta Catalunya on el catalanisme serà un factor de solidaritat, de cohesió, d’ incorporació de processos i d’integració de la diversitat”. technorati tags: humanisme tecnològic , socialització de la ciència , progrés conscient , evolució responsable , solidaritat , catalanisme evolutiu , Catalunya , Onze de Setembre , Diada Nacional

17 Set, 2011

La revolució científicotècnica ha transformat, i transformarà de manera radical, les relacions socials humanes. Igual que la burgesia catalana va ser capaç de socialitzar Catalunya quan la revolució industrial a principis del segle XX, fent participar a través del procés de recatalanització a la majoria de la població, ara és possible que hagi arribat el moment de tornar a actuar per una nova estructura social de la nostra nació. L’interrogant és com des de Catalunya el catalanisme pot socialitzar la darrera i més important revolució que hi ha hagut en l’evolució humana, perquè segons com apliquem el catalanisme com a ideologia cohesionadora, trobarem el camí de repensar la nostra identitat nacional.

Atenent una entrevistade RAC 1 amb motiu de la presentació del llibre El catalanisme evolutiu - Neus Chordà / Ara Llibres

El catalanisme del s. XXI a través de la seva refundació, ha de demostrar -tal com explico al meu llibre El catalanisme evolutiu escrit juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt- que pot contribuir en les noves idees que han de caracteritzar la nostra espècie, com són el progrés conscient i l’evolució responsable.

Hem d’assolir el tecnocatalanisme, que no és altre que la nostra particular consciència crítica d’espècie en el nostre territori, Catalunya. Amb vocació internacional i amb perspectiva universal, defensem el catalanisme de la interdependència, de la tolerància, de la inclusió, de la integració, de la diversitat, del coneixement científic i del pensament crític; en conclusió, el catalanisme conceptual. Un catalanisme on l’esquerra, el comunisme, el socialisme i l’anarquisme en siguin les bases socials que ajudin a les classes populars a l’emancipació. Una construcció de l’esquerra social i del catalanisme a partir d’una consciència universal rigorosa, crítica i solidària.

L’ordre del catalanisme (interdependentisme, solidarisme, federalisme i autonomisme)  és un arbre que té molt bones arrels. La convergència social ens ha d’assegurar que el nostre poble pugui decidir amb llibertat allò que vol ser. El principi de l’autodeterminació és un principi democràtic que no pot ser negat. Tard o d’hora haurem de decidir. Per això només falta voluntat,  perseverança, consistència i una actitud ferma. Es la població qui ho ha de determinar.

Aquest escrit el va ser publicat per primer cop al diari El Punt Avui l’11 de setembre de 2011

technorati tags: país , human evolution , socialització , interdependència , Homo sapiens , el dret a decidir , autodeterminació , polítics

6 Set, 2011

Pàgina personatge públic, perfil personal i grup El pensament d’Eudald Carbonell al Facebook  i els meus twits a @eudaldcarbonell

“Hem de confrontar-nos amb la història. En els nostres dies, el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel•ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet”, així de contundent m’expresso al llibre El catalanisme evolutiu, que presento en un acte públic dimarts 13 de setembre a les 19 h, a la Llibreria Proa Espais, Rosselló, 212, a Barcelona. Serà també una ocasió per poder-vos saludar personalment als qui aneu seguint la meva activitat a través d’Internet.

Portada

En El catalanisme evolutiu reflexiono sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporto la meva personal mirada a la situació actual de Catalunya.

En els pròxims dies, després de la presentació, m’agradarà mantenir un debat amb vosaltres aprofitant aquest mateix bloc o les xarxes socials de les quals hi formo part, com Facebook o Twitter.

technorati tags: política , interdependència , espècie , Homo sapiens , Catalunya , Onze de Setembre , consultes independència

10 Mai, 2010

Per aquest dimecres 12 de maig hem preparat un acte de presentació del meu llibre El sexe social a la llibreria La Capona, a Tarragona; serà a les 20.30 h.

Serà un plaer poder intercanviar opinions sobre aquesta publicació amb els amics i amigues d’aquesta ciutat.

Per encetar el debat, en aquest mateix bloc podeu podem llegir alguns fragments d’aquest obra.

20 Abr, 2010

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, l’editorial Ara Llibres, amb qui he publicat recentment el llibre El sexe social, també en castellà (El sexo social), m’ha organitzat una ruta de signatures de llibres que tot seguit us detallo, per si és del vostre interès. Serà un plaer de saludar-vos personalment i intercanviar amb vosaltres coneixement.

10:00 h. Hotel Regina

11:00 h. Corte Inglés Portal de l’Àngel

12:00 h. Llibreria Proa

13:00 h. FNAC Triangle

16:00 h. Llibreria Bertrand

17:00 h. Abacus Plaça Catalunya

18:00 h. Corte Inglés Diagonal

19:00 h. Llibreria Laie

15 Abr, 2010

El que mou la meva vida. El motor vital de 27 catalans excepcionals és el títol del llibre que es presenta dilluns 19 d’abril, a les 19 h, a la Sala 1 de l’auditori AXA, a l’avinguda Diagonal 547, a Barcelona. Amb edició a càrrec de María José Barroso, aquesta publicació pretén ser una instantània el més representativa possible dels valors de la Catalunya d’avui. Així s’ha demanat als participants que expliquem quines són les nostres motivacions vitals, què ens engresca a lluitar...

Portada del llibre

Hi prenent part personalitat com Luis Bassat, Josep Cuní, Santiago Dexeus, Valentí Fuster, Judith Mascó, Gema Mengual, José Montilla, Mónica Naranjo, i jo mateix entre d’altres. Editat per Plataforma, els drets d’autor d’aquesta obra són cedits a la ONG Sonrisas de Bombay.

En el meu cas, proposo que cal substituir valors per nous conceptes, perquè hi ha una altra manera d’entendre i d’intervenir en el nostre propi procés evolutiu. En els últims anys, treballo molt per avançar en la integració de la diversitat, l’evolució conscient, el progrés responsable i la consciència operativa, eines que considero ens poden portar cap a la consciència crítica d’espècie socialitzada.

1 Abr, 2010

Amb David Solé hem escrit aquest llibre sobre la socialització gastronòmica dels fongs

La presentació serà dimecres 14 d’abril, a les 19.30, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona

Com sabeu, sempre m’ha agradat molt el món dels bolets, en soc un aficionat i m’agrada sortir al bosc a buscar-ne; també cuinar-los i menjar-me’ls. Des de fa molts anys vaig de tant en tant a sopar al Barquet de Tarragona, doncs m’uneix una gran amistat amb els germans David i Fidel Solé. Va ser allí, en aquest restaurant, quan un dia amb altres amics, entre ells el Pascual Ramos, se’ns va acudir fer un llibre sobre bolets. Ben aviat vam formar un equip de set persones, encara que l’escrivim dues, les quals durant dos anys, tots els dilluns de les tardors del 2002 al 2004 ens trobàvem per experimentar, pensar i dialogar a l’entorn de la micologia. Una excusa com una altra per passar bons moments, avançar en coneixement i esdevenir més humans.

Portada del llibre, publicat per Arola Editors

D’aquelles trobades va sorgir el llibre Tocats del bolet. La socialització gastronòmica dels fongs, on expliquem tot el que va envoltar aquesta experiència. Insisteixo, és una publicació feta per amateurs dels bolets amb l’ajut d’amics imprescindibles en aquesta aventura.

El llibre inclou una breu introducció al món dels fongs, la seva morfologia i el procés de creixement, els bolets comestibles més comuns i, per descomptat, les espècies que nosaltres hem escollit. Després ve l’explicació del carpòfor o bolet, de quin ordre és, la seva família, el gènere i l’espècie a la qual pertany i quina morfologia té; per tant, com és.

També expliquem on l’hem trobat, on l’hem buscat i quins records històrics ens porta el bolet en qüestió. Com es cuina i, òbviament, com es menja i amb quin vi el vam regar per aconseguir una millor degustació, així com les anècdotes i les discussions que hem tingut mentre el fèiem i mentre ens el menjàvem: bolets a la sopa, a l’arròs, amb coques, amanides, estofats, fregits, bullits, rostits, frescos, macerats, trinxats, laminats, triturats, sencers, en fi , bolets en qualsevol format, que volem compartir amb vosaltres amb aquesta publicació d’Arola Editors. Els beneficis de l'edició seran per a la Fundació Vicenç Ferrer.

19 Jul, 2009

Participació en el llibre Joan Comorera torna a casa, que es presenta dilluns 20 de juliol, a les 19 h al Palau de la Generalitat

Joan Comorera (Cervera, 1894 - Penal de Burgos, 1958) ha estat un dels grans líders polítics catalans del segle XX. Fou, abans que res, un republicà catalanista, és a dir un lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l’autogovern de Catalunya. Diputat del primer Parlament i conseller de la Generalitat des del primer govern de Companys, va dirigir el procés d’unificació dels partits marxistes catalans que va culminar el 24 de juliol de 1936 amb la fundació del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

Ara s’ha editat el llibre Joan Comorera torna a casa, a manera d’homenatge i amb moltes veus. La meva aportació és l’article Evolució, partit tribu i violència de classe. Us en faig un resum de les idees principals que desenvolupo.

Portada del llibre

En el llarg camí de l’evolució humana, arriba un moment en què dels processos adaptatius que són propis a l’etologia animal es passa a uns altres de caràcter ideològic. Aquest pas representa una presa de consciència de l’espècie que es concreta en la lluita de classes i en la recerca de noves formes d’organització per afavorir la igualtat.

Som primats socials, però jeràrquics; funcionem com tots els mamífers i, com a tals, tenim un cervell en el qual s’ha desenvolupat un còrtex prefrontal potent. L’organització política i social lluita contra les inèrcies de la mateixa evolució dels primats, com és le cas de la violència extraespecífica, que es justifica com un mecanisme necessari per tal de trobar la forma d’equilibri humà i es basa en la construcció per mitjà de la destrucció. Alhora, la competitivitat es posa com a element contra la competència. En aquesta línia, el partit es transforma en tribu, en ordre, en jerarquia, en desconnexió social i la pèrdua de contacte amb l’entorn l’aïlla i el converteix en sistema tancat. La tribu deixa de ser-ho quan deixa d’existir, quan no té objectius ni sap què defensa. Els partits perden identitat quan maten els seus sense saber que amb aquest acte estan obrint la capsa de Pandora.

Però la vida segueix i la recerca de la justícia social pot fer estralls entre els qui pensen que és possible. Pel camí queden moltes persones interessades i interessants, hem de recollir el seu missatge; jo ho faig amb Joan Comorera, com a militant que vaig ser durant molts anys del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), quan aquesta organització podia contribuir a canviar la nostra realitat. En to cas, el coneixement transformat en pensament continua sent la base d’una lluita revolucionària.

26 Nov, 2008

Dijous 27 de novembre he estat convidat a participar en el IV Encuentro Anual de Innovación de Ibermática que es desenvolupa de 9.30 a 13.30 hores al Bilbao Exhibition Center Baracaldo d'aquesta localitat.

Es tracta d'un esdeveniment que, per la seva forma, contingut i capacitat de sorprendre, ja s'ha convertit en tot un referent en el calendari empresarial, em comenta Joan Carles Malet, director de comunicació d'aquesta empresa.

Aquest any s'organitza sota el títol "La innovació entra en joc" i pretén que els ponents, des de la seva pròpia perspectiva i experiència, parlin de la importància que té el joc i alguns valors associats a ell, com la sorpresa, l'estratègia, l' creativitat, la cooperació, l'estratègia, l'assumpció de riscos ... que són conceptes, al mateix temps, fonamentals en qualsevol procés d'innovació.

L'esdeveniment, compta amb la participació d'un grup de professionals, destacats cadascun en la seva disciplina, que han debatut sobre el joc i la innovació des de visions molt diferents. Comparteixo així doncs cartell amb l'escriptora Toti Martínez de Lezea, els enginyers Javier Rui-Wamba i Gabriel Ferraté, el creador de jocs Oriol Comas, el glaciòleg Adolfo Eraso, el sacerdot Luis de Lezama, el filòsof Daniel Innerarity, el cuiner Andoni Luis Aduriz o l'economista Juan Urrutia.

24 Nov, 2008

La Biblioteca Pública de Tarragona, gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  m’ha convidat, dimarts dia 25 de novembre a les 18.30 h,  a intercanviar opinió sobre el meu darrer llibre, La consciència que crema, amb el seu Club de Lectors. És una bona oportunitat per tenir un contacte directe amb persones que, fins i tot, a vegades m’envien missatges al bloc i jo no puc respondre com voldria a causa dels meus constants viatges científics.

Durant l’octubre, uns 40 membres del Club de lectors esmentat s’ha llegit La consciència que crema, i entre ells ja han establert els seus comentaris; d’aquí han sortit algunes preguntes i qüestions diverses que ara analitzarem entre tots els qui assisteixen.

Normalment, en aquest club llegeixen literatura i assaig, però aquesta vegada han escollit la lectura d’aquesta obra per apropar el coneixement científic, segons ha manifestat Cristina Barbé, una de les responsables del club juntament amb Esteve Masalles.

L’acte és obert a tothom, tot i que demanen reserva prèvia a la mateixa Biblioteca (tel. 977 240 331) per tal de preparar l'espai que és força reduït. La tertúlia es fa a la secció de Tarragona de la Biblioteca al primer pis.

La presentació anirà a càrrec de la directora de la Biblioteca, la Roser Lozano.

Més informació al web de la biblioteca

21 Abr, 2008

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i de la recent publicació del meu llibre La consciència que crema, editat per Ara Llibres, el dia 23 d’abrils seré a Barcelona per signar llibres en diferents estands que aquí us detallo, per si és del vostre interès i podem tenir un intercanvi d’opinions.

Matí

- de 10:00 a 11:00 Hotel Regina, esmorzar amb els mitjans de comunicació, autors i editors.

- de 11:00 a 12:00 Corte Inglés Diagonal

- de 12:00 a 13:00 FNAC Illa Diagonal

- de 13.00 a 14:00 Llibreria Ona, Gran Via, 654

Tarda

- de 17:00 a 18:00 Abacus, Passeig de Gràcia, 19

- de 18:00 a 19:00 Llibreria Proa, Rambla Catalunya, 98

- de 19:00 a 20:00 Corte Inglés Portal de l'Àngel

- de 20:00 a 21:00 Llibreria Laie, Passeig de Gràcia - Casp