24 Feb, 2010
Fragments del meu llibre “El sexe social”
Em complau compartir amb vosaltres algunes reflexions que recullo en el meu llibre El sexe social, editat per Ara Llibres; també està en versió castellana, El sexo social (Now Books). Us convido a establir un diàleg crític i obert a tothom.
“Les noves formes de sexe tindran un impacte de grans proporcions en els processos de resocialització. Més com una habilitat cultural i lúdica que com un fet bàsic a les conductes dels primats humans, l’ aparició del sexe social i tecnològic serà una gran revolució. Si es consoliden aquestes tendències, el sexe pot evolucionar cap a un sexe social inespecífic”.
(...) “Si volem entendre la manera de relacionar-nos com a espècie, és important que coneguem com s’ organitza i es viu el sexe. En aquest sentit, la pèrdua de dimorfisme sexual és la capacitat que tenen el mascle i la femella d’ igualar-se i de complementar-se, en els processos de reproducció i de socialització. La jerarquia no objectiva, és a dir, la jerarquia que no ve de la biologia ni de l’ etologia, és una jerarquia que ha estat constatada i construïda per l’ Homo sapiens modern.
La nostra responsabilitat com a espècie conscient és lluitar i establir mecanismes, conceptes, models i maneres de funcionar que estructurin la complementarietat i la llibertat sexual, en la vida normal de l’ espècie. D’ aquesta manera, construirem actituds i aptituds per a una major cohesió social, en comptes de la discriminació entre sexes, tal com encara succeeix entre els humans que actualment vivim al planeta”.
(...) No hi haurà una humanització autèntica fins que la lògica humana no vegi, amb claredat, que tot allò que ens completa culturalment ens humanitza, i que l’ esforç del mascle és el punt de partida per canviar les seves relacions amb la femella i, per descomptat, amb les cries. Quan assumim aquesta responsabilitat, donarem credibilitat al procés humà; si la neguem, aturem el procés d’ humanització”.
(...) Ara entenem la sexualitat com una manera de comunicar-nos, de jugar, d’ adquirir plaer, fins i tot, com a repte psicològic, etcètera. La sexualitat ha perdut el valor substancial que havia tingut durant la major part de l’ evolució, el valor que conserven les altres espècies de mamífers. Només els humans hem modificat els processos de la selecció natural per endinsar-nos en processos socials que encara són desconeguts per al nostre gènere”.