29 Feb, 2008
Salvem la Devesa
La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d’activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d’un pavelló dins d’aquest parc de la ciutat de Girona, sense que abans s’hagi fet un Pla d’Usos que defineixi el futur de l’espai. A més, consideren que no es pot fer res sense haver comptat prèviament amb un procés de participació ciutadana.
Entre els actes previstos, hi haurà la lectura d’un manifest, dissabte 1 de març, a les 20 h, en el parc mateix, i tot seguit, m’ha convidat a intervenir per reflexionar sobre el que ens està passant com a espècie.
Les meves paraules aniran en la línia dels conceptes que insisteixo darrerament: consciència crítica d’espècie, progrés conscient, creixement exponencial...
La protesta contra el que es vol fer a la Devesa de Girona és una mostra més d’aquest col·lapse d’espècie que vinc anunciant des de fa temps. Si no som capaços de controlar les relacions intraespecífiques, estem entrant en un coll d’ampolla que ens pot sortir molt car, fins el punt de causar una reducció demogràfica important. Després hi haurà una resocialització en la qual la tècnica i la cultura hi tindran un paper clau. A dia d’avui encara no hem metabolitzat la revolució científico i tècnica, cosa que ens pot conduir a una situació d’espècie molt difícil.
26 Feb, 2008
Conferència sobre les cinc fites cientÃfiques mes importants que han aportat els jaciments d’Atapuerca
Enguany es compleix el 150 aniversari de la presentació dels treballs de Darwin i Wallace sobre l’evolució a la Linnean Society de Londres, que va tenir lloc l’1 de juliol de 1858. Per aquest motiu, la Fundación BBVA, en col·laboració amb altres institucions del Paí Basc (Govern Basc, CIC Biogune, Universitat del País Basc...) han dissenyat un cicle de conferències per tractar de diversos aspectes relacionats amb l’evolució de la mà d’ especialistes com Miguel Delibes, biòleg del CSIC (evolucionisme i conservació de la natura); Juan Uriagereka (evolució del llenguatge), o Ana María Aransay (evolució humana i malalties).
A mi també m’han convidat a participar-hi i ho faré dijous dia 28 de febrer, a les 19.30 hores, al Salón Tapices de la Fundación BBVA, amb seu a Gran Vía, 12, a Bilbao. Pronunciaré la conferència titulada Sierra de Atapuerca: puerta evolutiva. En el transcurs d’aquesta intervenció em referiré a les cinc fites científiques més importants del projecte d’investigació de la Sierra d’Atapuerca que han contribuït de forma estructural a millorar el coneixement anatòmic i social d’aspectes del nostre gènere, l’Homo.
Una mostra de la col.lecció de fòssils d'Homo antecessor descoberta a Gran Dolina
Aquestes fites són: la presència de documentació humana d’una antiguitat d’1,25 milions d’anys a la Sima del Elefante; la descoberta d’una nova espècie, l’Homo antecessor, de 800.000 any, a Gran Dolina; la pràctica del canibalisme en aquest mateix jaciments, l’evidència de l’acumulació intencional de cadàvers fa 500.000 anys a la Sima de los Huesos, i la col·lecció de fòssils més important del món d’Homo heilderbengensis, a la Sima de los Huesos.
20 Feb, 2008
Sopar col.loqui amb l'associació Fòrum Tarragona i vÃdeo a Vilaweb del meu nou llibre
En el marc dels sopars
col·loqui que organitza l’associació Fòrum Tarragona, dijous 21 de
febrer compartiré taula amb ells, a partir de les 21 hores, al
restaurant Zeus d’aquesta ciutat. No cal ser soci per poder-hi participar, però si posar-se en contacte amb Lourdes Latorre, mllc@tinet.org. per reservar plaça.
Fòrum Tarragona té ja dues dècades d’existència; va néixer amb l’objectiu principal de promoure una consciència lliure, participativa i crítica dels seus membres i, en general, de les persones que segueixen les seves activitats. Regularment organitza debats i tertúlies sobre temes d’actualitat o d’interès general, entre d’altres activitats.
En aquesta ocasió m’han convidat a mi i aprofitaré per discutir amb els assistents algunes de les idees que plantejo al llibre que acabo de publicar, La consciència que crema.
Per cert, si us ve de gust, podeu veure el vídeo que amb motiu d’aquesta publicació ha realitzat el diari digital Vilaweb. Hi podeu accedir clicant aquí.
18 Feb, 2008
Ara el que cal és una revolució d’espècie
Com s’ha format la nostra consciència i de quina manera podrem entendre la socialització per intervenir decisivament en la construcció d’una nova espècie amb el coneixement empíric, l’autocrítica, la raó, i la lògica és l’eix central del llibre que acabo de publicar titulat La consciència que crema, editat per Ara Llibres.
Portada de la nova publicació que ja està a les llibreries
La consciència operativa ens obre les portes a una realitat incommensurable i ens dóna la possibilitat d’aprendre i d’actuar de manera més humana. Cal aprofitar les adquisicions que la selecció natural i la cultura ens ofereixen per millorar i fer créixer la consciència crítica. L’evolució contínua és imparable. Ara el cal és una revolució d’espècie.
Amb aquesta finalitat, el que he pretès fer a La consciència que crema és inferir el coneixement filosòfic de l’experiència empírica, de tal manera que aquestes inferències ens ofereixin una visió retrospectiva i prospectiva, o sigui elements d’anàlisi d’espècie perquè ens coneguem i actuem més bé com a humans, ara i en futur.
7 Feb, 2008
Construint identitat (I)
En realitat el títol d'aquestes columnes, si no fos tan llarg, hauria de ser «construint identitat, integrant diversitat». El catalanisme del segle XXI es desplega en el marc de la globalització econòmica, la revolució científica i tècnica, i la pèrdua dels valors religiosos a l'Europa emergent, un resultat de l'èxit del racionalisme i la socialització de la ciència i la tecnologia.
Un marc nou, un marc diferent on l'estructuració de la nostra espècie està en un procés emergent desconegut i ple d'incerteses. En un món policèntric tant en l'àmbit econòmic, polític i militar, com també ho és, a la vegada, socialment i culturalment. Un món on les unitats de consum, els humans, s'han doblegat a les lleis del mercat, en un món on el 60 % de l'espècie sap llegir i escriure, on els mitjans de transport permeten una gran mobilitat i en el qual els fluxos d'espècie son constants. Un món en què encara la pobresa és un factor d'espècie important malgrat la producció de riquesa.
Per tant, és impossible una refundació del catalanisme sense tenir en compte el que està passant en el nostre entorn. Però també és bo que mirem retrospectivament l'emergència del catalanisme cultural i polític al segle XIX, així veurem si encara hi ha condicions objectives per assegurar aquests plantejaments i l'aportació que poden fer a l'espècie.
Els valors universals del catalanisme, que neixen com a conseqüència de la presa de consciència de la persecució de la nostra identitat com a poble i nació, són reivindicats per polítics i intel·lectuals federalistes, especialment per Pi y Margall que, com diu molt bé Pere Gabriel quan interpreta el sentir d'aquest català: «és clar, a més, que Pi es movia dins una concepció progressista i idealista de la història i l'avenç social, que duia a polemitzar molt especialment amb el pensament religiós, el cristianisme i el clericalisme i que veia en la democràcia l'arribada a l'estadi de major perfecció de la societat política».
Per altra banda, Valentí Almirall també teoritza sobre la catalanitat i el catalanisme des del pensament federalista, sempre parlant del progrés social com eix vertebrador de les opcions socials del nostre poble. El catalanisme d'ambdós camina parell, i els seus plantejaments socials i culturals es poden entendre parells, la qual cosa no serà igual pel que fa a estratègies polítiques concretes.
Amb això només vull fer notar que els valors que defensen aquestes figures del catalanisme expressen en molts de sentits el meu substrat. El substrat dels interdependentistes. El catalanisme del que sóc hereu com a comunista a Catalunya és el catalanisme laic i social que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va dur a terme durant la lluita contra la dictadura, integrant la diversitat en un combat de classe però també unitari a l'Assemblea de Catalunya que, en molts d'aspectes, va recuperar la tradició unitària que el nostre poble va iniciar amb Solidaritat Catalana al segle XIX. Uns plantejaments que després de la transició política va ofegar el partidisme estèril quan va abandonar el catalanisme com a front de batalla contra el centralisme.
El catalanisme del segle XXI ha de tornar de la mà de la conscienciació del nostre poble, una voluntat de permanència i foment de la diversitat a España, a Europa, al planeta, amb una vocació d'interdependència.
Aquest article va ser publicat per primer cop el 16 de gener passat a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI
1 Feb, 2008
Debat sobre els nous models de famÃlia al programa Àgora de TV3 i presentació a Tarragona d’El naixement d’una nova consciència
Dilluns dia 4 de febrer, a les 22 h, m’han convidat a participar en el programa Àgora de TV3, presentat per Xavi Corral, per parlar dels models de família, una de les qüestions que tracto al llibre El naixement d’una nova consciència i que casualment tinc previst de fer una presentació dimarts dia 5 a Tarragona, en un acte organitzat pel Casal Popular Sageta de Foc, al seu local ubicat al carrer de Trinquet vell, 15, i al qual hi esteu tots convidats.
Cartell creat per la Sageta de foc amb el qual anuncien la presentació del llibre El naixement d'una nova consciència - Crèdit foto: Ferran Gerhard
Però com us deia, abans, dilluns, seré al programa de Xavi Corral, per analitzar com ha evolucionat el concepte de família i què pensem dels models que emergeixen a la nostra societat actual. En el mateix debat hi prenen part l’advocada Madga Oranich; la professora del IESE Núria Chinchilla, molt defensora de la conciliació familiar; Jordi Petit, president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, i Daniel Arasa, president del Grup d’Entitats Catalanes (GEC) de la Familia.
M’agradaria saber també què en penseu vosaltres dels canvis registrats a la família com a forma d’organització humana. Per engrescar-vos a participar en aquest diàleg, poso al vostre abast, tot seguit, unes ratlles del que escric sobre les unitats domèstiques al meu llibre El naixement d’una nova consciència.
La crisi de les unitats domèstiques
L’augment sistemàtic de l’eficàcia productiva, el creixement exponencial de la tecnologia, a més de l’aplicació dels conceptes científics a l’organització social, trenquen les formes històriques i tradicionals d’organització. Les nostres famílies al segle XX són les darreres que encara han mantingut una estructura domèstica característica de família extensa a Occident, però amb el segle XXI aquest tipus de vida i organització s’acabarà també al nostre món.
Les noves formacions socials produeixen un gran excedent a la vegada que plusvàlua, part de la qual s’inverteix en serveis socials generats més enllà de les mateixes unitats domèstiques. La inversió en serveis converteix en obsoletes les unitats domèstiques autogestionades que, com a conseqüència, o bé perden capacitat d’adaptació i desapareixen, o bé canvien i es transformen, donant lloc a una nova realitat.
Les unitats de tipus domèstic s’han fragmentat perquè fenòmens com la mobilitat del treball, l’augment de serveis, la socialització del transport i el comerç generalitzat, desestructuren els comportaments familiars atàvics. I tot això es produeix en el marc de l’alfabetització, la socialització dels mitjans de comunicació que han incidit directament en la destrucció de valors fins aleshores inamovibles perquè eren bàsics per a la subsistència de les formacions establertes.
Aquesta amalgama de condicions fan saltar pels aires el que havia estat concebut com una organització veritable i eterna, recolzada i cohesionada per tot tipus d’idealismes, objectius i subjectius. En un projecte d’integració de la diversitat a través de la socialització de la ciència i la tècnica, la visió de les unitats domèstiques i la seva articulació haurà d’adaptar se a aquesta transformació radical. Hem de fer-ho així si no volem que les contradiccions emergents esdevinguin indissolubles per la pervivència d’un comportament atàvic i que els desenvolupaments tecnològic i social provoquin una autèntica destrucció de la nostra estabilitat social planetària.
La generalització de xarxes socials de serveis, la destrucció del sector primari i la seva conversió en estructures industrials lligades a la revolució cientificotècnica ens condueixen cap a estructures atomitzades de tipus urbà on el sector terciari és el dominant. En aquesta progressiva desestructuració, les unitats domèstiques es fragmenten, el paper de reproducció social del sistema és qüestionat pel canvi d’especificitat. S’introdueix el criteri d’organització no homogènia de forma estructurada i, potser, de manera irreversible. Augmenta la diversitat i, com a conseqüència, la variabilitat intraespecífica.
No es tracta d’una crisi provocada pels canvis de conjuntura, sinó de l’inici d’una autèntica catarsi planetària pel que fa a l’organització territorial de l’espècie. Avui dia ens trobem estructurats en unitats individuals (encara que sembla reiteratiu com a concepte), en unitats heterogènies, en unitats tradicionals sense avis paterns o materns, etc. L’augment de la diversitat genera tensió, i per a mentalitats reaccionàries l’absència d’ordre i control és un autèntic patiment. Per a mi, és una mostra evolutiva i d’adaptació que aplaudeixo.
La disfunció que té lloc en les unitats domèstiques provoca el desconcert social a causa de la incapacitat de les noves filosofies socials contemporànies de donar-hi cohesió ideològica. El meu objectiu és contribuir de forma modesta a la transformació d’aquestes unitats a través de l’anàlisi i la praxi social crítica.