6 Feb, 2011
Andreu Mas-Colell, som molts els qui considerem que serà s capaç de pensar i actuar pel nostre paÃs
Penso que en qualsevol dels models que podem convertir-se en procés social, l’eficiència és una aspiració racional plausible i necessària. Per accedir en aquest tipus de procés cal abans que res tenir objectius molt clars. Per a mi, un d’ells és una economia ecosocial, a l’estil de bioéconomique que plantejava Nicholas Georgescu-Roegen.
Els nous models s’han de contrastar aplicant-los i convertint-los en processos empírics i planetaris. Transformar la realitat no depèn només de les ideologies que ja coneixem, sinó de la consciència col·lectiva que a nivell individual podem dur a terme, si tenim un objectiu comú.
Crèdit: Generalitat
Andreu Mas-Colell vaig celebrar la teva elecció en l’equip de govern del President Artur Mas, et desitjo èxit en aquesta aventura en la que acabes d’entrar; està clar que el país li fan falta persones amb iniciativa i força, capaços d’adreçar la situació en la què estem vivint. Però, pot ser és el moment d’aplicar la flexibilitat a les mesures econòmiques, com molt bé tu dius. Ara bé, ha de ser per millorar les condicions dels espècimens que dia a dia construeixen amb la seva feina el nostre país i fan funcionar el planeta.
Hem permeto pensar que la planificació sistemàtica i crítica, no burocràtica, així com la iniciativa, pot ser l’experiment en el què tots hem de participar, si és una perspectiva basada en el coneixement científic. L’economia no és una ciència, però pot actuar de manera que se li acosti. En tot cas ha de ser una ciència social, que necessita de les ciències de la vida i de la terra per tirar endavant, és per això que reivindico el concepte bioeconomia. Pel mateix motiu, Andreu Mas-Cullell, arremangar-te voldrà dir coherència, consistència i mesures encaminades a posar ordre en un moment que no es fàcil.
Estaria bé que fessis una bona socialització del que vols dur a terme. Necessitem persones que comuniquin bé l’economia social i ens facin participar de les decisions que es prenen. Socialitzar l’economia és un esforç imprescindible i el millor és que ho realitzin éssers humans amb autoritat acadèmica. És una bona oportunitat.
El pensament i el coneixement es donen la mà i es posen al servei de l’espècie, no només perquè és l’actitud més responsable, sinó perquè l’espècie està per sobre de les classes socials. Coneixes els processos ideològics i els econòmics, la praxis no ens dóna tota la dimensió de la realitat, però la responsabilitat si; ara en tens molta i som molts els qui considerem que seràs capaç de pensar i actuar pel nostre país.
Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI, el 26 de gener de 2011