www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mar, 2007

Resum en vídeo del meu llibre "El naixement d'una nova consciència"

Publicat per eudaldc 19:57 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Avui us ofereixo una breu intervenció en vídeo on sintetitzo en poc més d'un minut l'objectiu del meu darrer llibre, El naixement d'una nova consciència, que l'editorial Ara Llibres m'ha enregistrat amb motiu de la presentació pública, sempre amb la idea de compartir coneixement, i que té disponible al seu nou canal de televisió ARA TV

descarregar

28 Mar, 2007

El col.lapse d'espècie ens portarà a reduir en un 50% la població

Publicat per eudaldc 19:44 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Estic convençut que la crisi social que vivim, en el marc d’aquesta dicotomia entre primat humà i les transformacions que s’estan produint en l’ecosistema, com és el cas del canvi climàtic, ens conduirà al col·lapse d’espècie. Això vol dir que hi haurà una destructuració social que provocarà una autoregulació que reduirà els espècimens en un 50%. Aquesta és una de les idees principals que vull destacar amb motiu de la publicació de meu llibre El naixement d’una nova consciència.

En tot cas, sóc optimista, perquè estic convençut que després d’aquest col·lapse entrarem en raó, integrarem la diversitat, socialitzarem la tecnologia i aconseguirem organitzar-nos amb consciència crítica d’espècie i, per tant, d’una manera més humana.

26 Mar, 2007

Presentació del meu nou llibre “El naixement d’una nova consciència”

Publicat per eudaldc 13:50 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

“Una vegada t’estrenes, no et pots aturar. Un cop comences a escriure tot allò que el teu cervell ha integrat en la pràctica social del coneixement, no pots deixar de fer-ho. Això passa quan ets conscient i et prepares per pensar i per raonar. ¿Què és per a mi el més interessant d’aquest procés? Doncs comunicar-me lúcidament amb els meus contemporanis i establir un diàleg social d’ampli abast, com més extens millor. D’aquesta manera, expectatives, anàlisis, plantejaments i hipòtesis són sotmesos a una socialització dins el marc de coneixements globals i aplicacions específiques. Pensar en veu baixa i dialogar en veu alta, i després, sotmetre totes les observacions a la crítica etològica i social de la nostra espècie”.

portada consciència

Amb aquestes paraules començo el meu nou llibre “El naixement d’una nova consciència”, amb el qual he intentat transmetre una visió revolucionària sobre la condició humana en la qual la selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà. Però és necessari un pensament social crític que ens haurà de conduir cap a una espècie més humana. D’aquesta nova espècie el més important serà la socialització del coneixement que farà possible una vida millor per a tothom; en segon lloc, la solidaritat, com a valor amb vista a aconseguir una forta crítica d’espècie.

ACTE PÚBLIC dimarts dia 27 de març

Aprofito el meu bloc personal per convidar-vos a la primera presentació pública del llibre, que es farà dimarts dia 27 de març, a les 19.30 hores, a la llibreria LAIE, al carrer Pau Claris 85, de Barcelona. L’acte anirà a càrrec d’Ernest Folch, editor d’Ara Llibres, i de mi mateix.

RODA DE PREMSA dimarts dia 27 de març

Prèviament, al matí, s’efectuarà una roda de premsa, a les 12 hores, a la Casa del Llibre, al Passeig de Gràcia, 62, a Barcelona.

Us anuncio també que, en els pròxims dies, en aquest mateix bloc, aniré publicant alguns pensaments que constato al llibre per tal d’establir un diàleg virtual amb tots vosaltres.

1 Mar, 2007

Amoralitat crítica

La lluita pel sentit comú és una lluita per la racionalitat. La moral, en la qual molts de nosaltres hem estat educats, és un moralisme mes o menys nefast encara que útil. Moral judeo-cristiana, des que vaig aprendre l’expressió i la vaig entendre la tinc en el meu vocabulari; hi ha èpoques en què la utilitzo abundantment.

Ara, de gran, quan dic que sóc un ser amoral ho faig amb tota la intenció de provocar. Com he de tenir algun tipus de moral? Quan dic que sóc amoral, vull dir que no sóc de la moral en què em van educar. Això no vol dir que no m’hagi influït; passa al mateix quan dic que no em sento cristià i que no vull ser catòlic. Que jo digui això, no vol dir que no hagi estat influït per sectes majoritàries i d’altres doctrines.

El sentit comú i la informació que m’ha donat el coneixement només em diu que m’he de comportar com una bona persona, i, el meu coneixement, que ho he de fer en la perspectiva d’assumir una consciència crítica d’espècie que em permeti tenir valors propis compartits per la racionalitat i la lògica del pensament sostingut pel coneixement de les coses.

Me’n recordo que en una ocasió, en una entrevista, vaig afirmar que personalment no hem sentia un ésser ètic; tothom em va saltar a sobre però jo em reafirmo en el que vaig dir. No sento l’ètica que porta a les guerres, l’ètica que practiquen els que no ajuden perquè s’acabi la misèria, la dels qui aturen els processos d’humanització; no hem sento representat per l’ètica de les multinacionals que no pensen en les persones perquè només ho fan en els negocis, encara que jo consumeixo alguns dels seus productes.

Sí que em sento humà, crític, solidari i sobretot comunista. Tot el que escric ho faig per descriure’m amoral, per a mi l’amoralitat és tot això. Buscar l’equilibri a l’espècie, lluitar amb el pensament i l’acció per millorar les seves condicions de vida. Ajudar amb les accions que calgui per modificar comportaments etològics convertint-les en accions que ens portin cap a la humanització.

La por a perdre la pell d’una cultura que ens ha volgut tornar gregaris i esclaus, que ha volgut que pensem sense actitud crítica, em posa la pell de gallina. Per això, quan he fet alguna cosa que no és dins del marc dels meus principis, ho he passat molt malament, penso que trair-se a un mateix és una actitud que cal combatre. Em faig passar la por amb la responsabilitat de ser coherent com a persona, encara que això moltes vegades no és fàcil i no tens la raó. Torno a l’autocrítica per responsabilitzar-me, per no ser gregari, sense pensament i sense valors que puguin accelerar el procés d’humanització.

Torno a pensar moltes vegades que la raó està en la revolució, en el canvi que faci que els humans comencem ràpidament a socialitzar els valors que les revolucions econòmiques i socials no han estat capaces de socialitzar. Ens mereixem més, però perquè això sigui factible també necessitem fer més.

Aconseguir noves formes de viure per compartir nous somnis, conèixer per pensar de manera més adequada, contribuir cadascú des del seu lloc i la seva integritat a una nova cosmovisió, aquesta vegada amb el suport dels qui veritablement desitgem un futur millor per a tothom. Amoral però crític.

Aquest article el vaig publicar al diari El Mundo del siglo XXI(Edició Catalunya) el passat 28 de febrer i ara l’he volgut compartir amb tots vosaltres.