www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

22 Abr, 2014

Xerrada sobre el meu darrer llibre, L’arqueòleg i el futur, i signatures de llibres, a Palma de Mallorca

Aquest any la Diada de Sant Jordi la passarà a Palma de Mallroca, on m’han convidat a impartir una xerrada sobre L’arqueòleg i el futur, que és el llibre que he publicat recentment, dedicat al meu fill Olopte i sobre el qual podeu tenir més informació en aquest mateix blog. És un acte organitzat pel Club Diario de Mallorca i que presentarà el periodista Lluís Amengual.

Abans estaré signants llibres a la llibreria Embat.

 Horaris i lloc

-          Signatures, a les 17 h, a la llibreria Embat, Pge. Papa Joan XXIII, 5 E (C.C. Los Geranios)

-          Conferència, a les  19 h, Club Diario de Mallorca, carrer de Puerto Rico, 15

technorati tags: , , , , , , ,

22 Gen, 2011

Ferran Mascarell

Poques vegades he estat tant content d’una noticia. Que el President Artur Mas posi a Ferran Mascarell de Conseller de Cultura és molt satisfactori. A Catalunya ens feia falta un conseller il·lustrat que sentis la seva catalanitat com un fet universal. Vaig poder-ho comprovar quan anys enrere va venir al jaciment de l’Abric Romani (Capellades), mentre ell exercia el mateix càrrec amb Pasqual Maragall. Era la primera vegada que un conseller, per pròpia iniciativa, visitava la primera excavació sobre el Paleolític mitjà a Catalunya que l’Institut d’Estudis Catalans ja va endegar durant la primera dècada del segle XX.

Ferran Mascarell

Amb el conseller Mascarell l'agost de 2006, a l'ABric Romaní - IPHES

Vaig quedar agradablement sorprès que compartíssim les nostres arrels noucentistes. Vàrem parlar de la xarxa de biblioteques, d’Empúries i de l’Abric Romani, possiblement el jaciment més important del món per comprendre la conducta domèstica dels neandertals, on ja fa més de cent anys que s’hi excava, però encara no disposa d’un edifici de referència per explicar al món la importància de les troballes que ha propiciat.

Vàrem ser afins amb un projecte que projecti la Catalunya universal i integradora que els qui tenim vocació cultural volem per la nostra nació. Em va dir: “Eudald, si joc Conseller farem el Museu dels Neandertals de Catalunya”. Desgraciadament, la seva durada a la conselleria va ser tan curta que no va poder dur a terme el projecte. La historia es repeteix i ara estic convençut que es farà realitat.

Sigues benvingut, sé que faràs la conselleria més gran, doncs la cultura ha de tenir en la ciència un paper preponderant en la projecció de Catalunya al món. L’arribada d’Andreu Mas-Colell a Economia assegura un tàndem que treballarà pel bé del nostre país, i sobretot, de la seva gent.

La contribució de la Catalunya integradora s’ha de fer des del coneixement i el pensament consistent. Aquesta és, penso seriosament, la manera de millorar les condicions de tots els catalans, però sobretot de les classes populars i de totes les persones que no es troben a les xarxes econòmiques i que ho passen malament.

Article publicat per primer cop el 31 de desembre de 2010 a la secció Prisma d'El Mundo

Conseller Mascarell, tens una magnífica oportunitat per tirar endavant al país i no ho pots desaprofitar. És aquí on es pot demostrar que la teoria i la pràctica poden assolir els anhels. Esperem de tu el que durant molt temps li ha faltat a Catalunya. Tens una gran responsabilitat que serà compartida per tots els qui pensem de la mateixa manera.

technorati tags: , , , , ,

2 Des, 2010

El futur de l’espècie humana (4): On anem

Possiblement aquesta sigui la pregunta amb més regust clàssic. És l’interrogant redundant que s’ha fet la humanitat des que va tenir capacitat d’ubicar-se en el seu espai evolutiu, i és la pregunta que cal plantejar-nos fins que esdevinguem transhumans.

Davant nostre s’obren tres d’escenaris que expliquen l’esdevenidor.

                                                                                                                      Crèdit: Pierre Comunica

El primer és que l’evolució i l’adaptació dels humans en el planeta segueixi igual i que hi hagi continuïtat estructural, amb una sèrie de crisis cícliques que reajusten el sistema i aquest es va reformant durant molts anys per mantenir-se amb certa estabilitat creixent.

El segon escenari és que el sistema que els humans estem construint s’acceleri molt, de manera que les crisis esdevinguin sistèmiques i que la nostra espècie sigui incapaç de reaccionar a l’acceleració i, per tant, es col•lapsi.

El tercer és que l’espècie, com totes les que han viscut al nostre planeta,  s’acabi desprès d’una sèrie de crisis. El resultat seria doncs l’extinció.

Contemplar aquests escenaris pot ser per a l’espècie una bona manera d’ajudar a prendre decisions. També ens permet analitzar què ha passat al llarg de l’evolució amb els organismes que després de temps d’estabilitat, d’estasis, han hagut de canviar les estratègies per sobreviure i han estat sotmesos a un fort procés de selecció. Molts s’han col•lapsat, però d’altres han sobreviscut i d’altres han desaparegut.

És clar, que l’acceleració que ha provocat la revolució científicotècnica i la seva socialització, s’ha de metabolitzar. L’exponencial convergent en què estem situats com espècie, ens porta a una discontinuïtat. Per tant, és possible que el col•lapse sigui el mecanisme de purga evolutiva en el qual la humanitat ens trobarem impel•lits.

Hem de recordar, per estar molt propera, que la digestió de la revolució industrial ens va costar dues confrontacions mundials, les quals van comportar prop de 200 milions de morts directes i indirectes. La metabolització de la revolució científicotècnica també ens passarà factura. Plausiblement, la pèrdua demogràfica serà de l’ordre que abans hem citat: un 15 per cent o més de l’espècie pagarà amb la seva vida la continuïtat evolutiva del sistema.

Com podeu veure, la meva posició s’inclina pel segon escenari, el col•lapse. Estem en una crisi sistèmica que s’anirà manifestant de manera oscil•lant i, possiblement, ens portarà al caos, si no som capaços de matisar-ne els seus efectes.

L’escenari 1, el de les crisis cícliques i el del reajustament del sistema, ja no el contemplo, perquè penso que la crisi sistèmica en que ha entrat la nostra economia, ja el desautoritza. L’escenari 3, l’extinció, en sembla que va en contra del principi d’esperança, tot i que reputats col•legues científics l’han defensat com quelcom irreversible.

5 Nov, 2010

El futur de l'espècie humana (3): Per què som com som

En l’evolució del gènere Homo, assolida una capacitat cranial de més de 1.000 centímetres cúbics, arribem a un llindar, i és en aquest moment que es produeixen innovacions importants en el nostre sistema d’adaptació. Es tracta d’un episodi en què algunes adquisicions importants se socialitzen i altres emergeixen.

En aquest sentit, l’emergència de la consciència va ser per al gènere Homo una adquisició. La consciència és la capacitat d’adonar-se de les nostres interaccions amb el mitjà i entre nosaltres i, com a conseqüència, intentar entendre-les. Curiosament, no va ser la nostra espècie la que va iniciar el procés cap a les formes seminals d’aprensió de la realitat. L’Homo heildebergensis, antecessor de l’Homo neanderthalensis, va ser-ne el pioner, tal com demostren les restes trobades al jaciment Sima de los Huesos, a la Sierra de Atapuerca. Allí hem descobert una acumulació intencional de cadàvers que va tenir lloc fa més de 500.000 anys, cosa que indica que l’Homo heildebergensis disposava de coneixement, o d’intuïció, sobre la mort i, probablement, practicava un ritual funerari per acumular els congèneres traspassats. Aquesta acció segurament ens indica el començament d’una nova forma d’adaptació humana desconeguda fins al moment.

En aquella època, no només acumulaven ja els morts de manera intencional, sinó que, per exemple, també tenim proves que els humans desenvolupen altres activitats simbòliques, com l’art. La producció plàstica indica un alt nivell d’abstracció, perquè sense aquesta capacitat és molt difícil entendre com emergeix aquesta propietat en el si del nostre llinatge.

 Per què som com som

                                 Crèdit: Pierre Comunica

El foc i les seves propietats acceleren comportaments que van encaminats a l’adquisició de consciència, gràcies probablement al desenvolupament d’un llenguatge articulat, que retroalimenta un procés d’encefalització progressiu en el nostre gènere.

Hem d’entendre que l’adquisició de consciència accelera de manera sistemàtica la capacitat dels hominins per reflexionar sobre ells mateixos i adonar-se de la seva singularitat, aconseguida a través de la intel•ligència operativa socialitzada.

L’emergència de la consciència i la seva socialització, per a l’Homo sapiens, poden constituir la base d’una nova forma de contemplar-nos, sempre que aquesta consciència esdevingui crítica i operativa. L’adquisició de consciència d’espècie és un fet nou i encara no està generalitzada. Aquesta consciència és una conseqüència de la transformació de coneixement en pensament, per cert, un procés encara molt incipient.

De com la consciència crítica d’espècie s’estengui, es generalitzi i se socialitzi, en pot dependre el futur de la humanitat al nostre planeta. Possiblement, la gran síntesi evolutiva ha arribat en un moment en el qual el nostre cervell està capacitat per aprendre de manera continuada i esbrinar les lleis que governen la naturalesa i aviat, experimentalment, reproduir-les.

El conjunt d’adquisicions que ens fan humans, en el marc del procés d’hominització, són les que asseguren l’emergència de noves capacitats que han de ser contrastades en el marc del progrés conscient i l’evolució responsable de la nostra espècie.

Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre. 

10 Oct, 2010

El futur de l'espècie humana (2): Qui som

El procés evolutiu va provocar que per atzar un gènere de l’ordre dels primats, l’Homo, el nostre, comencés a bifurcar-se i s’especialitzés en la producció exosomàtica per tal de regular energia de l’entorn. Amb molta probabilitat, va ser la pressió efectuada pel canvi climàtic, el refredament i la pèrdua d’humitat sobre els ecosistemes africans en el Pliocè, fa tres milions d’anys, els factors que van desencadenar un procés que després seria irreversible, seminal, en l’hominització i humanització del nostre llinatge, a través de l’adaptació tècnica.

                       Qui som

                                                                                                                  Pierre Comunica

La producció de codis externs per regular informació és comparable a la memòria del sistema genètic controlada per l’ADN i transmesa per l’ARN. La codificació, a través de seqüències de reducció de materials, deixen l’empremta d’una activitat informativa que ajuda a autoalimentar la memòria del sistema biològic afegint-hi la memòria tècnica.

La producció d’eines, o codis informatius, pels hominins, utilitzant les mans amb connexió amb el cervell i la recerca de primeres matèries de l’entorn, pot ser anàloga als codis d’informació de l’ADN capaços de produir proteïnes i estructurar morfologies.

Totes les espècies del gènere Homo han utilitzat les eines per adaptar-se, fent d’aquesta adquisició socialitzada, i del llenguatge, la base de bifurcació i canvi respecte a les adaptacions d’altres primats. El factor fonamental és la sistematització de l’ús d’eines, que contribueix de manera acumulativa a l’encefalització. Les seqüències de fabricació i ús retroalimenten les estructures neuronals. La socialització i ús sistemàtic de la producció d’eines i la capacitat de comunicació a través del llenguatge són, doncs, la base del nostre progrés com a humans.

Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre. 

 

30 Set, 2010

El futur de l'espècie humana (1): D'on venim

M’agrada anar del que és general al que és particular. Estic convençut que cal saltar del passat al present per entendre el futur, i que cal decidir el nostre futur per buscar suport en la memòria del sistema, que ha emergit en el passat, i d’aquesta manera actuar més racionalment.

El temps ha organitzat l’atzar i aquest ens ha donat capacitat de conèixer i pensar. És per això que ara hem d’actuar amb lògica, per tal que l’evolució no ens sorprengui i, com a conseqüència, no siguem capaços de reaccionar a la nostra pròpia acceleració com a humans.

Futur espècie

                                                                                                                          Pierre Comunica

Després de pensar-hi molt, ens hem adonat que no hi ha coevolució biològica i cultural, sinó evolució integrada, i ara ens hem de capacitar per trobar les lleis que ho expliquin. Només d’aquesta manera podrem esdevenir humans, tal com suposo que volem tots. Ens queda molta recerca per endavant.

L’evolució biològica és una de les més importants singularitats de l’espai-temps. És un procés d’emergències, estasis, canvis i extincions. Queda clar que aquest sistema, com qualsevol dinàmica còsmica, no s’atura.  Nosaltres, els primats humans, com també els altres organismes vius del planeta, som producte d’aquesta singularitat. Les lleis de la termodinàmica i la selecció natural han actuat de manera que els espècimens vius que avui som aquí siguem la conseqüència del patrimoni genètic que els nostres avantpassats ens van poder deixar, per contribuir de manera específica a generar nova vida.

D'on venim

                                                                                                                                        Pierre Comunica

Pensar i viure en una societat en què tot sembla aparentment aturat és pensar en un univers fred i idealista, que no té res a veure amb el propi procés evolutiu. L’evolució genera múltiples formes de vida; és la responsable de la biodiversitat del planeta, i aquesta és sotmesa a mutacions i canvis, ja que els organismes se seleccionen segons la seva aptitud per sobreviure i reproduir-se. Si bé aquest és el procés basal, hem d’afegir que les catàstrofes provocades per l’entrada a la biosfera de cossos exoterrestres tenen una gran influència en la desaparició i emergència de nous organismes al planeta.

La vida, doncs, està condicionada, i a vegades determinada, per l’atzar.

Emulant la visió de Voltaire sobre el macromegues, formem part del planeta Terra i del sistema solar, però també de l’univers. Alhora, estem constituïts per una estructura pluricel·lular: molècules i bases nitrogenades estructuren el nostre ADN, el micromegues com diria l’il·lustrat.

Situar-nos evolutivament com a espècie ens pot ajudar a entendre què som i d’on venim. Però, sobretot, el que ens pot ajudar més és saber que volem esdevenir humans. És important conèixer què desitgem construir en el futur i com volem continuar humanitzant-nos; això ens pot permetre prendre les decisions que ens poden fer més humans.

En el començament d’aquest tercer mil·lenni, la nostra espècie haurà de prendre decisions de gran transcendència. La situació en què es troba l’Homo sapiens és preocupant. La incapacitat que tenim de generar equilibri econòmic i territorial, com a conseqüència de l’augment de les diferències entre pobres i rics, de l’increment demogràfic exponencial, del consum també exponencial de primeres matèries i d’energia, i de l’acceleració de la tendència al canvi climàtic a causa de l’efecte dels gasos hivernacle per la crema de combustibles fòssils, condueix la població humana cap a un cul-de-sac si, com he plantejat, no prenem decisions d’espècie.

 Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre.

17 Nov, 2009

El primers europeus descoberts a Atapuerca arriben al Japó

Conferència sobre 30 anys d’excavacions en aquest jaciment, a la seu de l’Instituto Cervantes a Tòquio

Gràcies a una col·laboració entre l’Instituto Cervantes i la Fundación Atapuerca, pronunciaré la conferència “Atapuerca, els primers pobladors europeus”, a Tòquio, divendres 20 de novembre, a les 19.30 h, a l’auditori de l’esmentat institut. Durant la meva intervenció faré un repàs als més de 30 anys d’excavacions en aquest conjunt de jaciments que es troben a unes 15 Km de la ciutat de Burgos i que són, sens dubte, un referent clau per a l’estudi de l’arribada de les primeres poblacions humanes a Europa i la seva evolució al llarg del temps. Aquí en teniu un resum.

Resum conferència

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Eudald Carbonell a Atapuerca

A Atapuerca fa ja 31 anys que treballem de manera sistemàtica - Jordi Mestre / IPHES

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, un jaciment que presenta 19 nivells estratigràfics, datats amb mètodes paleomagnètiques i cosmogènics. Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment, aquest estiu es va trobar un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo.

L'Equip d'Investigació d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquests restes humanes tan vells puguin pertànyer a Homo antecessor, una espècie descoberta en un altre jaciment d'allí, a la Gran Dolina. Els primers fòssils van aparèixer a l'estiu de 1994 i li vam atorgar una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques que se li atribueixen destaca que practicava el canibalisme cultural.

Homo antecessor presenta un frontal amb una morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa, dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina com Homo sapiens, i produïa indústria lítica del Mode 1.

Entre la mandíbula de Elefante i les restes de Dolina s'observa una morfologia similar i no presenten trets derivats dels preneandertals i dels neandertals. La hipòtesi evolutiva que es contempla és que Homo antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals i Homo sapiens.

A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat simbòlica d'aquells homínids i la complexitat social que ja posseïen. En l'última campanya, la corresponent a l'estiu de 2009, es van trobar fragments del que podria ser un nou crani humà de 500.000 anys d'antiguitat, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis, que amagava la Sima de los Huesos.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

25 Set, 2008

Conceptes per a la humanització

Des de la meva perspectiva, hi ha sis conceptes que tenen un valor operatiu, suficientment estructurador, per donar-nos la capacitat explicativa del procés de l’hominització i la humanització: la sociabilitat, l’emergència de la intel·ligència, la intel·ligència operativa, la consciència individual, la consciència crítica d’espècie i, finalment, la consciència operativa.

De manera implícita, per desenvolupar-se, la sociabilitat fa que sigui necessària la cooperació entre individus de la mateixa espècie per tal d’enfrontar-se al repte de viure i reproduir-se amb èxit. Fruit d’aquest tipus de relació, fortament interactiva, es desenvolupen estratègies més complexes que fan emergir la intel·ligència. No cal dir que, per portar a terme tasques comunes, es necessita un bon nivell de comunicació. Aquest augment de la necessitat de comunicació provoca l’augment d’interaccions; tot plegat representa l’acceleració i l’augment exponencial de les relacions socials. Aquesta dinàmica incuba la intel·ligència, i més tard la desenvolupa com a base estructural que permetrà l’alteració de les relacions i els seus contextos.

És possible que la intel·ligència es manifesti de manera efectiva en el terciari, sobretot en els mamífers. De manera més especial, la intel·ligència per a la manipulació d’objectes primer, i després la seva producció, dóna lloc a una forma alternativa d’adaptar-se; es tracta de la intel·ligència operativa. Aquesta inicia una escalada cap a la complexitat que no és seguida per cap altra forma d’activitat vital.

La socialització de la intel·ligència operativa desferma forces tan importants com la consciència individual en el si de la col·lectivitat, de manera que, per primera vegada, les accions tenen en compte el coneixement com a forma concreta d’organització. La consciència, com a forma col·lectiva d’identitat del nostre gènere, genera un món en què l’abstracció actua com a factor de cohesió, un món en el qual es comparteix la manera d’entendre i fer les coses. Aquesta consciència compartida, però, encara no ha generat la capacitat d’autoconeixement necessària. Les explicacions del que és natural són del tot idealistes. No es coneixen les lleis que mouen les estructures i sistemes que sustenten els processos que porten cap al comportament conscient. Aquí hi ha un gran treball que ha de dur a terme la ciència.

La consciència crítica d’espècie emergeix amb força quan la planetització és un fet irreversible —entenent planetització com un fenomen que està lligat a la consciència d’espècie. Aquest tipus de consciència va entrant a la societat de la mà del coneixement de l’entorn i de l’apropiació cultural del nostre desenvolupament. La consciència crítica d’espècie ha estat la manera més efectiva d’expressió de la intel·ligència operativa. La socialització de la consciència crítica obre l’esperança cap a un món diferent, més consistent i conscient de la seva humanitat abans de la deshumanització. El món que s’obre només pot ser possible amb el desplegament de la consciència operativa.

La humanització pot ser molt ràpida, jo diria trepidant, però segurament no ho serà fins després de la catarsi, ho serà quan haguem assimilat el nostre propi procés, com a procés que, per força, hem de desnaturalitzar per entendre de quina naturalesa estem fets tots el animals, i quins són els mecanismes de l’emergència i les lleis que ens han fet conscients dels processos que, ara per ara, desconeixem.

Aquests conceptes, com hem vist, ens poden servir per a l’autoanàlisi, però el que és més important: ens poden posar en la direcció que cal anar d’acord amb el que coneixem. Entendre i actuar ha de prevaler sobre els interessos i processos primats inferiors i, per tant, més etològics.

Tot canvia, tot es transforma, però el més important és adonar-se a temps del que està passant. Que jo sàpiga, aquest component conscient, ara mateix, només el té la nostra espècie; és per això que pot aprofitar la consciència operativa per fer realitat la seva singularitat adaptativa, sempre tenint molt clar que ha estat l’atzar, i ara la lògica del coneixement, el que ens fa singulars. No penso que hi hagi cap força sobrenatural; senzillament hi ha les forces que actuen sobre tot el que és viu i que, de forma natural, anomenem naturalesa terrestre o còsmica.

Buscar les diferències

Buscar les diferències amb altres gèneres i espècies és molt interessant si ho fem per reafirmar-nos com una espècie amb arrels compartides amb les altres. El que ens fa especials és la nostra forma d’adaptar-nos, i aquí sí que hi ha diferències, les que ens fan humans i no d’una altra manera. La nostra forma de socialitzar-nos i la tècnica, lligada a la comunicació a través del llenguatge, ens donen una especificitat animal que encara no compartim i difícilment compartirem.

Buscant les diferències ens identifiquem com a organismes vius que formem part de la biodiversitat del planeta. En cercar les diferències ho fem per afirmar que formem part de l’evolució, però també que evolucionem d’una altra manera, atès el nostre caràcter adaptatiu singular i la nostra velocitat d’adaptació. Això ens fa ser conscients que estem evolucionant. Aquesta consciència ens deixa modificar la forma evolutiva de manera que queda matisada per la nostra acció reflexiva.

Els conceptes que hem especificat són els que ens fan entendre les conseqüències evolutives del nostre gènere, comprendre que som iguals que els altres animals. No em sento tan orgullós de ser humà com sí que me’n sento de poder-me humanitzar. La crítica i el coneixement integrat ens tornen a donar l’oportunitat de la nostra realització com a primats humans.

Aquest text pertany al meu llibre La consciència que crema, editat per Ara Llibres

23 Set, 2008

Últimes notícies sobre Atapuerca

“Atapuerca: últimes noticies” és el títol de la conferència que pronunciaré dimecres dia 24 de setembre, a les 13 h, en el marc dels actes d’inauguració del XI Seminari Internacional Periodisme i Mediambient que es desenvolupa al Palau de Congressos i Exposicions de Còrdova, organitzat per ENRESA i la Fundació Efe.

Per aquest motiu, centraré la meva intervenció en les darreres troballes que hem aconseguit a Atapuerca i en quin estat es troben les investigacions sobre restes com la mandíbula d’1,2 milions d’anys apareguda a la Sima del Elefante i sobre els fòssils descoberts d’Homo antecessor a Gran Dolina.

Pel que fa a la mandíbula esmentada, cal insistir en què estem parlant de les restes del primer europeu, troballa que va ser portada a la revista Nature. Encara no sabem a quina espècie pertanyen, però en el mateix nivell hem trobat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.

La procedència de l’Homo antecessor

Una altra qüestió que encara ens queda per esbrinar és la procedència de l’Homo antecessor, de 800.000 anys d’antiguitat, una espècie trobada per primer cop a Gran Dolina (Atapuerca); no sabem amb certesa on col·locar-la dins el llarg procés evolutiu i en relació amb altres espècies., perquè hi ha vàries possibilitats El que sí sabem segur és que va practicar el canibalisme.

7 Jun, 2008

Conferència sobre el primer europeu, la mandíbula d’Atapuerca

“El primer europeu: la mandíbula de la Sima de l’Elefant (Atapuerca)” és el títol de la conferència que pronunciaré dilluns dia 9 de juny a les 19.30 hores, a l’auditori de la FNAC de l’Illa Diagonal, a Barcelona, convidat per la revista Sapiens, publicació que aquest mes de juny dedica la portada i un ampli reportatge a aquesta espectacular troballa.

Portada revista Sapiens juny 2008

La mandíbula trobada a la Sima de l’Elefant té una antiguitat d’1,2 milions d’anys i la importància d’aquesta descoberta ho demostrada el fet que va ser portada a la prestigiosa revista científica Nature. Té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor, espècie trobada a Gran Dolina, un jaciment també d’Atapuerca. Igualment, però, té similituds amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia).

De totes aquestes semblances i diferències en parlaré a la xerrada. Mentrestant, si voleu, podeu veure un petit vídeo sobre aquesta troballa al canal de Comunicació de l’IPHES al youtube.

4 Jun, 2008

Som aquí per un canvi climàtic

Conferència a Amposta coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient

“Som aquí per un canvi climàtic: les zones humides, bressol de les civilitzacions” és el títol de la conferència que pronunciaré dijous dia 5 de juny, Dia Internacional del Medi Ambient, a les 20.30 hores, al Museu del Montsià a Amposta, organitzada pel Parc Natural del Delta de l'Ebre amb el suport d’aquesta entitat i l'Ajuntament d'Amposta.

Tot just, l’origen dels humans, està íntimament lligat a un canvi climàtic. No hi ha dubte que els canvis climàtics comporten grans transformacions i extincions. Això obliga a nous mecanismes d'adaptació humana. En els nostres orígens van facilitar l'evolució del gènere Homo ja que, per aquest motiu, els primats van sortir del bosc cap a la sabana a cecar nous aliments. En uns 4 milions d'anys, unes 20 formes de primats van donar lloc als gèneres i espècies d'homínids que ens han precedit.

Actualment, el canvi climàtic contempla la hipòtesi d'una nova glaciació, grans moviments de població, i cal tenir en compte que el 70% de la gent viu al litoral. Per afrontar aquesta situació, la socilització de la ciència i de la tecnologia, així com la integració de la diversitat, treballant amb el concepte de que som una sola humanitat, són factors claus.

Aquest acte forma part de la celebració de la IV edició de la Setmana del Medi Ambient al Parc Natural del Delta de l'Ebre.

24 Abr, 2008

L’IPHES coorganitza a la Xina un congrés per cercar els orígens del poblament euroasiàtic en el marc de l’Expo Universal Shanghai 2010

 cartell conferències Eudald a la Xina

Recentment he estat a la Xina, on he impartit unes conferències sobre Atapuerca, que han suscitat molt interès per la recent publicació a Nature d’una mandíbula humana d’1,2 milions d’anys trobada a Atapuerca (Burgos). També he aprofitat per començar a organitzar un congrés sobre els orígens del poblament euroasiàtic juntament amb l’Acadèmia Xinesa de Ciències, ubicada a Pequin, i amb altres especialistes universitaris de Shanghai, així com amb la Fundación Atapuerca. Es farà en el marc de l’Exposició Universal Shanghai 2010 i serà un punt de trobada que es convertirà en un referent per posar en comú amb investigadors d’arreu del món les importants aportacions científiques dels últims anys.

Currículum Eudald Carbonell en xinès

Petit resum en xinès del curriculum d'Eudald Carbonell que recollia el tríptic de les conferències

La Xina és un país emergent i que ben aviat es convertirà en la primera potència mundial, n’estic segur. Aquest fet es nota també en els projectes de recerca, perquè hi ha ganes i iniciatives per investigar. Com a IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeixo, ens interessa molt coparticipar-hi, perquè en aquell país es poden descobrir homínids de més d’un milió d’anys. En aquest moment, es troben fent unes obres hidràuliques que podrien posar al descobert restes molt interessants. Fins ara a la Xina els fòssils humans més antics que s’han trobat no superen el milió d’anys i es tracta de peces molts fragmentades.

Eudald Carbonell a Shanghai

 A la ciutat de Shanghai - Foto: Aida Carbonell / IPHES

Tot això esdevé en un moment en què hem pogut confirmar que l’Homo antecessor, del qual recentment hem donat a conèixer una mandíbula humana de fa 1,2 milions d’anys a Atapuerca, a través de la revista Nature, deriva de l’Homo georgicus, trobat a Dmanisi (Georgia); a Atapuerca va evolucionar entre fa 1,2 milions d’anys i 800.000 anys.

Hem trobat, per tant, l’espècie més vella d’Europa. Penàvem que procedia de l’Àfrica, però les darreres descobertes avalen la hipòtesi de que no va ser així. Consideràvem, a més, que només hi havia una espècie pròpiament europea, els neandertals, i ara resulta que no, que n’hi ha dues, perquè l’Homo antecessor hauria sorgit també al continent europeu.

26 Feb, 2008

Conferència sobre les cinc fites científiques mes importants que han aportat els jaciments d’Atapuerca

Enguany es compleix el 150 aniversari de la presentació dels treballs de Darwin i Wallace sobre l’evolució a la Linnean Society de Londres, que va tenir lloc l’1 de juliol de 1858. Per aquest motiu, la Fundación BBVA, en col·laboració amb altres institucions del Paí Basc (Govern Basc, CIC Biogune, Universitat del País Basc...) han dissenyat un cicle de conferències per tractar de diversos aspectes relacionats amb l’evolució de la mà d’ especialistes com Miguel Delibes, biòleg del CSIC (evolucionisme i conservació de la natura); Juan Uriagereka (evolució del llenguatge), o Ana María Aransay (evolució humana i malalties).

A mi també m’han convidat a participar-hi i ho faré dijous dia 28 de febrer, a les 19.30 hores, al Salón Tapices de la Fundación BBVA, amb seu a Gran Vía, 12, a Bilbao. Pronunciaré la conferència titulada Sierra de Atapuerca: puerta evolutiva. En el transcurs d’aquesta intervenció em referiré a les cinc fites científiques més importants del projecte d’investigació de la Sierra d’Atapuerca que han contribuït de forma estructural a millorar el coneixement anatòmic i social d’aspectes del nostre gènere, l’Homo.

part de la col.lecció de fòssils d'Homo antecessor trobats a Gran Dolina

                                    Una mostra de la col.lecció de fòssils d'Homo antecessor descoberta a Gran Dolina

Aquestes fites són: la presència de documentació humana d’una antiguitat d’1,25 milions d’anys a la Sima del Elefante; la descoberta d’una nova espècie, l’Homo antecessor, de 800.000 any, a Gran Dolina; la pràctica del canibalisme en aquest mateix jaciments, l’evidència de l’acumulació intencional de cadàvers fa 500.000 anys a la Sima de los Huesos, i la col·lecció de fòssils més important del món d’Homo heilderbengensis, a la Sima de los Huesos.

22 Nov, 2007

Jornades sobre el Patrimoni Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda

En el marc de les III Jornades del Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM),  dedicades enguany a conèixer el patrimoni arqueològic d’aquesta localitat, els organitzadors m’han convidat a pronunciar la conferència inaugural  amb el títol “Encara no som humans”, divendres 23 de novembre, a les 19.15 hores, al Centre Cívic El Vapor de l’esmentat municipi.

Aquestes jornades, de caràcter anual, tenen per objectiu donar a conèixer millor la història de Santa Pèrpetua de Mogoda i del seu entorn. El primer any es van dedicar a la Transició, mentre que la segona edició el tema va ser dona i memòria històrica. Precisament, les jornades clouran el 14 de desembre, a les 19 hores, amb la presentació del primer número de L’Ordit, l’anuari del CREM que recull els articles de les dues edicions anteriors.

Malgrat que enguany se centren en el patrimoni arqueològic d’aquesta localitat, volen que els parli sobre evolució humana perquè tenen molt d’interès ens saber sobre aquesta disciplina.

Santa Perpètua de Mogoda és un poble molt ric en jaciments perquè sempre s’han protegit molt, segons ens explica Pere García, president de CREM. L’època a que pertanyen va des del Neolític fins a l’Edat Mitjana.

21 Nov, 2007

Els límits del temps

III Encuentro anual sobre innovación, a Donostia – San Sebastián

Compartir idees i reflexions entre personalitats de diferents àmbits és l’objectiu de les trobades anuals que organitza Ibermàtica. En aquesta ocasió, el III Encuentro anual sobre innovación, se celebra el dimarts 22 de novembre, a partir de les 9 del matí, al Pabellón Illumbe, a Donostia, San Sebastián, amb el lema Tempus fugit. En busca del tiempo perdido.

Durant tot el matí hi haurà diferents intervencions i a mi m’han convidat a participar en la taula rodona que amb el títol Els límits del temps s’efectuarà a les 11.45 hores, juntament amb Adolfo Eraso, glaciòleg; Andoni Luis Aduriz, cuiner, i Juan Urrutia, economista, que en serà el moderador.

La cloenda de l’acte serà a les 13.15 i anirà a càrrec del lendakari Juan José Ibarretxe.

Com a Equip Internacional d’Atapuerca (EIA) mantenim una estreta col·laboració amb Ibermática des de fa alguns anys. Un dels objectius d’aquest contacte és el desenvolupament tecnològic aplicat als jaciments d’Atapuerca amb diferents implementacions informàtiques.

Per saber més: www.ibermatica.com