www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Mar, 2009

Patrimoni i Evolució

Rebo una carta oficial de Francesco Bandarin, director de UNESCO World Heritage Centre, on ens comunica als directors del projecte Atapuerca que vol celebrar un meeting a Burgos del 22 al 25 de març. Al meeting es discutiran tres grans tòpics de l’evolució humana:

  1. L’origen i la diversitat del gènere Homo (genètica, biològica, anatòmica) i les seves organitzacions socials.
  2. Els canvis estructurals corresponents al coneixement simbòlic, les innovacions tecnològiques, producció d’eines, descobriment i ús del foc, etc.
  3. Colonització humana i dispersió per nous espais.

Ens comenta que el seminari internacional es denominarà Prehistory and the World Heritage Convention: Towards an Action Plan and the related thematic Studies.

Em sembla summament important i així li vaig fer saber a Nuria Sanz, l’organitzadora de l’esdeveniment, que la prehistòria sigui motiu d’interès social internacional i que els organismes de què s’ha dotat la nostra espècie siguin els encarregats de sensibilitzar i organitzar aquests projectes.

Reunió UNESCO a Burgos

               Els assistents a la troba van poder comprovar el valor dels jaciments d'Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA

El 22 de març amb José María Bermúdez, Robert Sala, Ana Isabel Ortega i Carlos Díaz del EIA (Equipo de Investigación de Atapuerca) vam a acompanyar a col·legues nostres  provinents de tots els continents a una excursió per la Sierra de Atapuerca. Durant l’excursió vam tenir l’oportunitat de mostrar la riquesa científica d’aquest complex de jaciments. Tenir l’evolució humana condensada en un espai de poques hectàrees és per als humans que investiguem un regal de la naturalesa.

Vam poder mostrar a la delegació de la UNESCO, els jaciments de la Sima del Elefante, on s’han trobat els fòssils humans més antics d’Europa d’uns 1,3 milions d’anys; el de la Cova de la Gran Dolina on es descobrí l’Homo antecessor, amb prop de 900.000 anys d’antiguitat, així com Galeria, de 400.000 anys.

 Robert Sala amb participants visita UNESCO a Atapuerca

Participants a la reunió, en la seva visita a Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA

Després visitàrem el jaciment del Portalón, amb una important seqüència dels últims 9.000 anys. A la mateixa entrada, els vam fer saber com era la Sima de los Huesos fa més de 400.000 anys, on hi ha l’acumulació de cadàvers més antiga de la història, pertanyent a Homo heidelbergensis del Plistocè mitjà.

A l’hora de dinar discutírem amb Nuria Sanz la singularitat dels jaciments prehistòrics del món. En la meva opinió, són reserves d’informació de la biosfera, són memòria del sistema biòtic i abiòtic que ens pot ensenyar a conèixer com érem o com era el passat durant 1,5 milions d’anys.

Cal, per tant, conservar i estudiar aquestes singularitats. Una espècie sense informació és una espècie sense coneixement. Una espècie sense coneixement no té pensament. Ens farà falta molta informació per passar el coll d’ampolla del segle XXI.

18 Mar, 2009

Actuar i pensar

La màxima pot ser: actuar en el present i pensar en el futur. El coneixement és un dels processos més importants de l'evolució de la matèria i l'energia. Ajuda a saber i dóna claus per pensar. Conèixer les lleis de la natura, imitar-les i reproduir-les ens permet accelerar l'evolució. Això és una obvietat en el procés d'hominització i humanització.

En aquest punt, la nostra espècie comença a entrebancar-se amb les seves incertituds. El principi d'incertitud ens fa relativitzar el coneixement i ens torna més intel·ligents, però, a la vegada, més fràgils. La complexitat s'apodera del nostre entorn i les decisions que prenem han de contemplar paràmetres que abans no plantejàvem. L'estratègia passa per desenvolupar un nou nivell de comprensió dels fenòmens. Jerarquitzar les decisions, utilitzar de forma raonable i crítica el coneixement científic, ens obre les portes a una evolució responsable i a un progrés conscient. Dos conceptes que no veig factibles sense una consciència operativa. Aquest tipus de consciència només pot ser socialitzada si augmenta de forma exponencial la consciència crítica d'espècie. Això no és automàtic, han de passar esdeveniments i situacions que ens posi contra les cordes, així el pensament actua i s'avança cap a la construcció d'alternatives que permetin noves formes d'entendre i viure.

Canviar la forma d’organització

L'escenari que se'ns obre en el planeta és clar; o canvien la forma d'organitzar la nostra evolució i la selecció tècnica comença a ser eficaç, o el futur dels humans pot convertir-se en un mal son d'espècie. Al fer-nos conscients augmenta la incertitud, esdevenint paradigma d'actuació i la complexitat encara augmenta més en no poder ser gestionada pel coneixement i l'acció humana. Nogensmenys, si que es poden establir els elements mínims i objectius que l'Homo sapiens hauríem de seguir en el planeta. Com ja hem dit moltes vegades, segurament una catarsi ens empenyerà a prendre decisions.

De moment, conviure en la complexitat i entendre el nostre rol pot servir-nos per resistir la força que ens empeny cap a una direcció incerta, però necessitem noves formes d'adaptació i adquisicions per continuar a cobert en la nostra nau terra. Estem preparats per generar els conceptes i per fixar els objectius, però serem capaços a curt termini de portar-ho a terme? Aquesta és la pregunta que hem de fer-nos. La contrastació ha de ser empírica, si no pagarem un desgast específic molt car.

Aquest article es va publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo, l'11 de març de 2009