26 Jun, 2009
Crisi cÃclica o sistèmica? (1)
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo ANALITZAR l'actual crisi ens permet conèixer què està passant, classificar el fenomen i establir relacions amb les que han precedit aquesta. Avui parlaré només del que és una crisi cíclica en un sistema establert, per diferenciar-la d'una crisi sistèmica, que tractaré en el pròxim article, perquè dubto que la situació actual sigui només de tipus cíclic.
Els cicles sistèmics inclouen les formacions socials des de l'esclavisme al capitalisme passant pel feudalisme. L'evolució humana ha estat seqüencial adaptant-se amb noves adquisicions al llarg de la història.
La crisi actual és una conseqüència de l'evolució del sistema capitalista. En aquest sentit, és lògicament de caràcter cíclic; una més de les que ha tingut el sistema per adaptar-nos a una altre tipus de creixement, com la del 29, per ser de les més conegudes. La qüestió és que ara aquesta crisi cíclica cavalca sobre una crisi sistèmica.
La cíclica està determinada per la desestructuració conceptual d'una sèrie de paràmetres que fan funcionar de forma normal un sistema. Per fer-ne una analogia, és com un constipat per un espècimen humà; pot fer que l'afectat continuí la seva tasca quotidiana, però ho fa amb males condicions, i si el refredat és molt fort, tarda més en recuperar-se, però el sistema segueix endavant, només amb una alteració de tipus conjuntural. Al final, el cos recupera la normalitat fins que torna a sentir símptomes de mal funcionament. Així el cos es regula sens danys de fons. Des d'aquest punt de vista, el que està passant ara no és pot classificar com una crisi més del sistema capitalista, sinó com una greu malaltia incurable que porta al pacient a la mort estructural i, per tant, sistèmica.
Estructura social i econòmica
La crisi cíclica no qüestiona l'estructura social i econòmica, no transforma les relacions humanes productives ni socials, el que fa és ajustar-les per tornar a redundar en els seus propis principis. La vida també és un cicle, el del naixement i mort d'un organisme viu es constant, a nivell antogenètic és traumàtic, a nivell filogenètic és necessari per progressar socialment i cultural.
Per això, l'anàlisi d'una crisi s'ha de fer a nivell evolutiu tenint en compte les lleis de la selecció natural, però ara també amb les lleis de la selecció social. Si no ho fem d'aquesta manera correm el risc d'una interpretació mecanicista que pot posar en joc la supervivència de molts espècimens humans.
Aquest article va ser publicat per primer cop el 3 de juny de 2009 de la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI
