17 Set, 2011

La revolució científicotècnica ha transformat, i transformarà de manera radical, les relacions socials humanes. Igual que la burgesia catalana va ser capaç de socialitzar Catalunya quan la revolució industrial a principis del segle XX, fent participar a través del procés de recatalanització a la majoria de la població, ara és possible que hagi arribat el moment de tornar a actuar per una nova estructura social de la nostra nació. L’interrogant és com des de Catalunya el catalanisme pot socialitzar la darrera i més important revolució que hi ha hagut en l’evolució humana, perquè segons com apliquem el catalanisme com a ideologia cohesionadora, trobarem el camí de repensar la nostra identitat nacional.

Atenent una entrevistade RAC 1 amb motiu de la presentació del llibre El catalanisme evolutiu - Neus Chordà / Ara Llibres

El catalanisme del s. XXI a través de la seva refundació, ha de demostrar -tal com explico al meu llibre El catalanisme evolutiu escrit juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt- que pot contribuir en les noves idees que han de caracteritzar la nostra espècie, com són el progrés conscient i l’evolució responsable.

Hem d’assolir el tecnocatalanisme, que no és altre que la nostra particular consciència crítica d’espècie en el nostre territori, Catalunya. Amb vocació internacional i amb perspectiva universal, defensem el catalanisme de la interdependència, de la tolerància, de la inclusió, de la integració, de la diversitat, del coneixement científic i del pensament crític; en conclusió, el catalanisme conceptual. Un catalanisme on l’esquerra, el comunisme, el socialisme i l’anarquisme en siguin les bases socials que ajudin a les classes populars a l’emancipació. Una construcció de l’esquerra social i del catalanisme a partir d’una consciència universal rigorosa, crítica i solidària.

L’ordre del catalanisme (interdependentisme, solidarisme, federalisme i autonomisme)  és un arbre que té molt bones arrels. La convergència social ens ha d’assegurar que el nostre poble pugui decidir amb llibertat allò que vol ser. El principi de l’autodeterminació és un principi democràtic que no pot ser negat. Tard o d’hora haurem de decidir. Per això només falta voluntat,  perseverança, consistència i una actitud ferma. Es la població qui ho ha de determinar.

Aquest escrit el va ser publicat per primer cop al diari El Punt Avui l’11 de setembre de 2011

technorati tags: país , human evolution , socialització , interdependència , Homo sapiens , el dret a decidir , autodeterminació , polítics