22 Jun, 2011

Recordo que quan varen començar les revolucions del Nord d’Àfrica les definirem com  pròpies de la classe mitjana. Estàvem entranyats que els moviments de rebel·lia s’iniciessin en països on l’estratègia que estava avançant era una altra de ben diferent. Ara hem de veure com acaben i, estar segurs que no hagin fet el treball brut al fonamentalisme. Pot ser  que sense  saber-ho, aquest pobles que havien perdut la dignitat hagin obert la porta a una situació pitjor.

Començo d’aquesta manera, perquè a Espanya s’està produint un moviment social, amb el que estic d’acord amb el que  promouen:  més democràcia, una democràcia real. Però que la única democràcia real és la econòmica. Hem de pensar que  aquesta fórmula política va néixer a Grècia i que només els ciutadans grecs podien votar, els esclaus per descomptat no.

Els intel.lectuals

No fa gaire, vaig llegir un article on es reclama la participació dels intel·lectuals, no els veiem en lloc deien. Vaig pensar millor que no hi siguin, perquè podria passar que manipulessin el moviment. Aquest es el pitjor problema que pot tenir el 15-M. Bé, aquest i que hi hagi líders. Evitar-los en la protesta ha de ser una mesura profilàctica, ja que són representacions arcaiques de l’evolució biològica i etològica, defensen la jerarquia, amb la qual cosa no hi hauria moviment de nou tipus. Tampoc han de donar confiança als partits politics, que estan burocratitzats i només responen als interessos corporatius. Perquè la plataforma 15-M funcioni ha de ser social i col·lectivista, antisistema i sistemàtica, sense líders, però amb organització i  econòmicament independent.

Pot ser, és hora de construir una nova consciencia social sota la direcció de la societat civil. Però, sobretot perquè aquest moviment sigui un rebel·lió, estructural, transversal i revolucionari, ha d’incorporar a les persones que no tenen estudis, als immigrats, als qui no tenen treball, els qui tenen formació superior i són crítics.

Una revolució és un qüestió  molt seria. És una esperança per a l’espècie, no només una enfadada per la situació econòmica i social. Hauria de continuar sent pacifica, un element de prestigi, però hem pregunto fins quans els poders econòmics i el polític estan disposats a permeteu-ho.  Cal tenir-ho present i cal que els que heu impulsat aquest  moviment sigueu capaços de construir estratègia. La tàctica ha estat bona. Estem amb vosaltres. Endavant els somnis.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI el 15 de juny de 2011

technorati tags: capitalisme , antisistema , economia , organització social , reivindicacions , immigració , estructura

6 Jun, 2011

“Votar un cop cada quatre anys ja no es una forma avançada de representació. Cal trobar la manera de trencar aquest cercle viciós”

La dreta avança a una gran velocitat, perquè la gent té por a que els qui són els seus representants i amics de classe no els defensin, ja que l’anomenada esquerra socialista, en comptes d’aplicar les politiques que li són pròpies, quan arriben les eleccions creen alarma amb l’arribada de la dreta.

Des de la meva perspectiva,  és molt millor perdre les eleccions per haver fet una política encaminada a una estructuració d’una postura social avançada, que no guanyar per exercir un programa que la dreta, sens dubte,  realitzarà millor des de la seva posició ideològica tradicional.

Ara la cisi econòmica s’està mostrant amb tota la cruesa i els joves, els immigrants i l’atur, junt a la depauperació de la classe mitjana, són el paradigma de la situació que estem vivint. Els resultats de les eleccions municipals que hi ha hagut a Catalunya i a l’Estat espanyol han estat diàfanes.

Molts no hem votat, altres no pensen que els polítics puguin dur a terme la tasca que tenen encarregada. El vot en blanc, els vots nuls, la plataforma 15 M... Tot sembla expressar una manca de confiança amb el que esta passant a nivell de decisions politiques i econòmiques. El fet que enquestes fetes a la població col·loquin als politics com el tercer problema més important darrera la situació econòmica i l’ atur ens hauria de preocupar i molt.

La democràcia ha de ser social i econòmica, però els governs sortits de les urnes deixen de tenir una funció social i crítica quan es posen al servei d’aquests interessos i no demostren capacitat de reacció i confrontació en les qüestions socials.

El pensament crític organitzat

El bipartidisme, les majories absolutes, l’entrada de parits xenòfobs, etc, ens indiquen  el que està passant socialment. Votar un cop cada quatre anys ja no es una forma avançada de representació. Cal trobar la manera de trencar aquest cercle viciós i els partits tradicionals no ho faran; calen alternatives.

S’acosten les generals i més o menys passarà el mateix. Esperem que els corruptes no siguin premiats i que sorgeixi finalment una situació on el pensament crític organitzat pugui transformar aquesta realitat que ens comença a posar neguitosos.

Quan molts del qui varem lluitar per poder votar veiem que ara el vot no serveix de molt, s’encenen llums vermelles: cal mobilitzar-se per anar a construir una nova realitat, no pot ser que els qui ens representen siguin el problema i no la solució. Ha guanyat la por i la desconfiança. Ha perdut la capacitat de transformació. L’alternativa es el déjà vu.

Aquest article va ser publicat pe rprimer cop l'1 de juny a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: eleccions , política , estructura , la dreta , democracia , el dret a votar , polítics , atur , joves , decesís , l'esquerra , ideologia