11 Jul, 2012
Necessitem lÃders o més consciència?
Des que va començar la crisi a Europa hi ha hagut eleccions de forma successiva i s’ha produït un denominador comú en tots aquests processos. Vull dir, en aquest sentit, que per a mi el més significatiu no han estat els partits que les han guanyades, sinó els qui augmenten la seva influència com a conseqüència de la incapacitat i dels errors dels qui ens haurien de governar de manera conscient i seriosa i no ho fan.
L’extrema dreta, amb un discurs demagògic, essencialista i antisolidari, cada vegada té més adeptes. És un dejà vue que fa posar els pels de punta. Només cal recordar l’Alemanya dels anys 30 del segle passat i els esdeveniments posteriors per adonar-se cap a on ens endinsem, si no prenem consciència del canvi que hem d’efectuar per tallar aquest procés.
Cada vegada més se sent a les converses de cafè que no hi ha líders capaços de conduir-nos cap a una situació millor i fer-nos sortir de l’atzucac on ens trobem. Quan escolto expressions com aquestes, o “on anirem a parar”, “no sé què farem sense líders”, m’espanto.
Molts relacionen líders amb persones fermes, d’idees fixes i, sobretot d’ordre. Quan s’ha de posar ordre, malament, però quan asseveren que és una persona d’ordre, pitjor. Suposo que els qui hem passat una dictadura de forma conscient, estem escaldats d’aquest tipus d’indiviuus. Sempre he pensat que hi ha ordre on ha estat impossible d’establir organització. Per tant, des de la meva perspectiva, l’ordre social és la conseqüència de la nostra incapacitat com humans d’organitzar-nos.
Sempre parlo malament dels líders. La meva tesi és senzilla: considero que si hagués consciencia crítica col·lectiva, no farien falta ni guies espirituals ni politics que ens conduïssin a la salvació. Per tant, prefereixo l’augment de consciència i el treball col·lectiu que les solucions etològiques.
Això vol dir que si fóssim realment humans, no hauríem de dependre del cap de la manada, que és una solució de la naturalesa per suportar la selecció natural, però no una resposta humana sofisticada que és el que necessitem ara nosaltres com a espècie.
La consciència és quelcom que hem fet emergir els humans per tal de conviure amb la complexitat. És per això que sempre penso en termes de consciencia constructiva i crítica quan la humanitat ha de prendre decisions. Deixar-ho en mans d’un líder és no responsabilitzar-se del nostre futur.
Sincerament, hem d’evolucionar cap a una societat d’humans lliures i intel·ligents que prenguin decisions col·legiades, sense líders politics ni espirituals. Molts pensaran que això és impossible i parlaran de “buenisme social”. No penso el mateix , perquè les transformacions socials importants comencen quan es raonen i s’assagen.
Probablement, el somni social infantil del pare i la mare que ho saben resoldre tot acabarà malament. Però, també és veritat que als humans ens costa sortir de la tutela a nivell ontogenètic i cultural. Segurament, això el que fa és que no ens adonem del que és millor: si les persones treballant col·lectivament i prenen decisions corresponsables, o bé, els il·luminats que prediquen les meravelles del cel i ens obren la porta del infern.
Soc un ferm defensor de la consciència davant el lideratge. Així que quan més aviat acabem amb els líders, més aviat floriran les comunitats d’humans lliures.
Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI al juny
1 Jul, 2012
Com pensar en els temps de crisi
Els hominins de la nostra espècie som el resultat de molts milions d’anys d’evolució. Això vol dir que som conseqüència de temps d’estasis, però també de temps de crisi.
Les crisis evolutives permeten el reordenament biològic de les especies. Les pressions selectives provoquen que els espècimens que estan menys adaptats acabin morint i, per tant, es reprodueixin menys. Només els espècimens que aprofiten la pressió per treure’n benefici seran els més capaços de sobreviure i tenir descendència.
Els humans som un producte de la selecció natural com tots els altres organismes vius del planeta, però hi ha una diferència important i és que nosaltres hem estat capaços de reforçar la nostra etologia o comportament animal amb la cultura, de tal forma que ara mateix, som éssers socialment complexes i tenim un gran habilitat per adaptar-nos gràcies a la intel·ligència operativa.
La nostra conducta es basa cada dia més en el coneixement i en el pensament. Això ens permet reforçar la nostra consciència i ens fa bifurcar acceleradament del comportament i de la conducta dels altres organismes. Amb això volem remarcar que, en el nostre cas, la selecció natural és matisada pel progrés i, per tant, podem dirigir la nostra evolució com cap altre organisme ho havia pogut fer mai.
Les avantatges de poder corregir la selecció natural són culturals i són mecanismes d’expressió de la nostra consciència com a espècie. L’Homo sapiens, doncs, constitueix un peça clau en la transformació evolutiva de les espècies. Cada vegada estem menys adaptats i ens hem convertit en una exadaptació amb èxit notable.
Quan entrem en una crisi podem tenir consciència de la mateixa i podem actuar en conseqüència per corregir-ne el rumb, gràcies a la capacitat de raonament del nostre cervell i al fet que tenim suficient informació per variar la nostra forma d’actuar. Consegüentment, som capaços de canviar les regles del joc. Està clar que sense coneixement ni pensament això no seria possible. Ara bé, també podem prendre decisions que empitjorin la situació, com succeeix actualment al nostre país, doncs sembla que la crisi es pot agreujar i, per tant, als processos de pressió selectiva que existeixen, s’hi sumen les actuacions errònies que, enlloc de matissar els perjudicis de la selecció natural, creen més conflictes.
Per tant, cavil·lar en temps difícils és raonar de manera més assertiva, significa que el pensament ha d’estar encarrilat no a conservar el que tens, sinó a ser capaç de construir positivament un marc de referència que et permeti sortir de la situació en que et trobes.
Pensar en temps de cisi, significa, a més, que s’ha d’utilitzar el coneixement per donar forma a una estratègia d’adaptació o desadaptació que propiciï avantatges nous que et permetin superar la realitat actual i establir una nova relació amb tu mateix i amb el teu entorn.
Que podem fer per sortir de la crisi? És tan senzill com deixar de reflexionar sobre com ho duem a terme en aquest moment i rumiar com volem construir una nova realitat, alhora que treballem en aquest sentit. Pot ser és el moment d’una nova consciència i d’una acció més solidària. Cal considerar més a les persones i donar menys importància al negoci i als diners per tal de contribuir com a espècie a que hi hagi millors individus socialment parlant.
Article publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI
technorati tags: selecció natural , cultura , crisi , raonar , pensament crÃtic , Homo sapeins