24 Nov, 2008
Tertúlia amb el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona
La Biblioteca Pública de Tarragona, gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, m’ha convidat, dimarts dia 25 de novembre a les 18.30 h, a intercanviar opinió sobre el meu darrer llibre, La consciència que crema, amb el seu Club de Lectors. És una bona oportunitat per tenir un contacte directe amb persones que, fins i tot, a vegades m’envien missatges al bloc i jo no puc respondre com voldria a causa dels meus constants viatges científics.
Durant l’octubre, uns 40 membres del Club de lectors esmentat s’ha llegit La consciència que crema, i entre ells ja han establert els seus comentaris; d’aquí han sortit algunes preguntes i qüestions diverses que ara analitzarem entre tots els qui assisteixen.
Normalment, en aquest club llegeixen literatura i assaig, però aquesta vegada han escollit la lectura d’aquesta obra per apropar el coneixement científic, segons ha manifestat Cristina Barbé, una de les responsables del club juntament amb Esteve Masalles.
L’acte és obert a tothom, tot i que demanen reserva prèvia a la mateixa Biblioteca (tel. 977 240 331) per tal de preparar l'espai que és força reduït. La tertúlia es fa a la secció de Tarragona de la Biblioteca al primer pis.
La presentació anirà a càrrec de la directora de la Biblioteca, la Roser Lozano.
Més informació al web de la biblioteca
El primer cop k vaig coincidir amb l´Eudal ell presentaba un llibre a una libreria i jo buscava una bona guia que em parles del Camino de Santiago (Santiago no Sant Jaume!, va ser casual, -o no-
No recuerdo muy bien (tendria k escribir más de lo k escribo) pero se que retomé una reflexión olvidada en el tiempo, interrogantes k planteamos, preguntas que nos hacemos y que, cuando menos lo esperamos, aparecen las respuestas... Fué ése el caso. Además el encuentro estuvo acompañado de una energÃa especial. (energia especial es muy poco concreto, me atrevo a decir qu por segundos vislumbre otra dimensión. En fin, mi mundo, mi lenguaje.
Su pragmatismo y realismo (su lenguaje) me resultaban dolorosos. Afirmaba categoricamente todo lo que decia.
Volvà a encontrarle en la biblioteca hace unos dias. Ahora ha aprendido a decir: ...pienso k, yo creo k..., para mi... es una mejora sustancial k -este o no de acuerdo con lo k afirma-alivia la impronta comunicativa.
M´agrada el tÃtol del llibre "La conciencia k crema" No obstant es dona a confusió. A mi, algunes vegades la conciencia em crema, perque el k hauria de ser i el k es es tant distant, k dol, crema, matxaca... Però la conciencia k no hi es no pot cremar!
El llibre? el vaig agafar de la biblioteca i l´he fullejat. Ara ja l´he tornat i no seré precisa. Vaig mirar l´index i vaig escollir el capÃtol del sexe. Volia saber k pensava (pensaves) sobre aquest fenòmen k mou el món però k cada vegada utilitzem pitjor.. Llavors va tornar a pasar. Llegia i entrava en una altre dimensió. M´agrada k diguis k no sabem les implicacions k pot arribar a tenir, però k es important (o una cosa semblant dius)
I estic absolutament d´acord en k necessitem repartir la riquesa, k es urgent, k com es posible k encara estem com estem en un camp d´experimentació tan simple!!Però s´ha de fer be, ha de dominar la pedagogia no la força. Hem de convençer no vencer.
I m´agrada k intentis analitzar el món femeni, k t´arremanguis i entris... Entre tu i jo, trobo molt simples algunes parts de l´analisi però es k no ets dona i no li has dedicat les hores de reflexió i les preguntes sense resposta, k, com un puzzle, van apareixen i encaixan quan es formulen...
Després e volgut continuar llegint però m´aburria. Molta materia, molt espés i un llenguatje feixuc i no he volgut esforçar-me més.
....si jo fos palentologa i cientifica em plantejaria una hipotesi de treball: Intentar demostrar les conexions entre los extinguidos cromañones y la genetica del pueblo vasco actual. Es una hipotesis!
salutacions cordials.
