www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Jun, 2013

La socialització de la política

La ciutadania ens representem com a comunitat a través dels sistemes polítics, una formula sorgida en el procés d’evolució social i cultural de la nostra espècie. Els humans, en humanitzar-nos, hem necessitat formes d’organització, normalment coercitives, per evitar la desestructuració, i amb l’Estat inventat fa més de 5.000 anys culmina el procés de complexitat orgànica de l’espècie. Després, amb les democràcies aristocràtiques, s’obre una nova manera de fer que arriba fins els nostres dies.

Sempre, històricament, les estructures econòmiques -com deia Marx- han condicionat fins a determinar quasi sistemàticament l’organització política. La constant ha estat marcada per la lluita interespecífica fins a culminar amb la revolució industrial amb una autèntica lluita de classes.

La dialèctica del sistema

Amb la política, les contradiccions es poden anul·lar, matisar o bé estimular. És la dialèctica del sistema. Les persones ens organitzem per defensar els nostres interessos i les nostres idees i, finalment, hem acabat per construir estructures polítiques en les que la ciutadania ja no sent representada; hem fet una entel.lèquia.

Em pregunto si aquesta situació és el començament del final de les organitzacions politiques i l’iniciï de les organitzacions socials. És difícil de contestar, però estic convençut que la pregunta està en el cap de molts membres de la classe mitjana. La fi de l’estat del  benestar ens pot portar a la socialització de la política i, per tant, a la seva desaparició com a forma de meritocràcia, en molts casos votada i consentida, però no compartida.

Noves propostes d'organització

Quan s’arriba a aquesta situació, i quan els politics en general són contestats socialment com passa ara mateix al nostre país, hem de començar a parlar de noves formes d’organització i no de fer reformes. És possible la democràcia directa i conscient? Són propostes que encara estan verdes, però que molts comencem a plantejar, doncs a una societat socialitzada li correspon una representació social i no política.

La societat del coneixement comença a donar passos cap a la societat del pensament conscient. Cada dia milers i milers de espècimens comencem a afegir-nos amb la nostra actitud crítica a una nova possibilitat d’humanitzar-se ràpidament i augmenta la diversitat alternativa al que hi ha.

Una nova de funcionament

Probablement s’acabin les majories silencioses. La latència social ara no serveix per mantenir l’equilibri, sinó que impedeix els canvis i les transformacions necessàries cap a una nova forma de funcionament. La majoria silenciosa és més que mai una majoria covarda que només respon quan es afectada directament pels problemes, però ara hi té molt a perdre. Qui no es “vulgui mollar el cul” que accepti el comportament mesquí i insolidari.

Les noves formes d’organització s’han de basar en la consciencia crítica d’espècie i no en les necessitats individuals ni en l’egoisme social. La col·lectivitat ha de ser capaç de desenvolupar l’individualitat solidària i crítica de la humanització i no estar al servei de l’homogeneïtat que destrueix la creativitat i la il·lusió en que l’espècie pot contribuir al seu funcionament i també al del planeta.

La política probablement serà un comportament fòssil de la nostra espècie, però cal construir l’alternativa social i no sabem com fer-ho. Quan ho fem, no serà evolució, serà una revolució.

Aquest article va se publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , ,

21 Jun, 2013

Consciència per a superar la crisi

Fa ja sis anys que vaig publicar el llibre El naixement d’una nova consciencia (2007).  Ens trobàvem a les portes de la greu crisi econòmica, social i política que viuria, viu i viurà la població espanyola als pròxims anys. Entre altres coses, instava a la necessitat d’avançar cap a una nova consciència. Amb això no em referia concretament a Espanya o a Catalunya, sinó a una greu crisi estructural dels humans en la seva adaptació a les condicions ecològiques canviants del  planeta.  Per tant, és una crisi evolutiva, estructural, a la vegada que sistèmica i  cíclica, que possiblement implicarà un canvi de paradigma, però sobretot, farà que ens col·loquem al mig de procés de l’evolució de la vida a la Terra de manera conscient.

Com hem arribat fins aquí? Segurament perquè el cervell humà encara no ha estat transformat suficientment per poder metabolitzar la humanització com a procés adaptatiu. Això vol dir que des que el nostre gènere va emergir a Africà fa prop de tres milions d’anys fins ara, les transformacions socials i culturals han estat exponencials, però la fisicoquímica del cervell encara no ho ha metabolitzat. És a dir, l’increment exponencial de sociabilitat no té encara una correspondència biològica ni etològica. Per això, no hem estat capaços d’acabar amb les diferències socials entre humans i estem produint encara desigualtats.

portada consciència

Portada

En segon lloc, totes les adquisicions que la nostra espècie ha fet, s’han integrat de manera inconscient i han estat lligades a les dinàmiques pròpies d’una evolució atzarosa, i no dirigida per nosaltres. La nostra evolució no ha estat responsable, ni el nostre progrés conscient. És per aquest motiu que estem actuant de manera que influïm en les tendencials termodinàmiques del planeta contribuint a canvis climàtics estructurals que poden posar en perill la continuat de la nostra espècie.

Ara disposem de mecanismes de coneixement que ens permeten estar assabentats de la realitat del funcionament del nostre planeta de forma holística. Això ens posa en condicions de pensar i actuar sobre el nostre futur, si es que el nostra cervell té capacitat d’evolucionar cap a un estat quimicofísic en el que assumeixi que  la humanització és crucial pel nostre equilibri.

Aquests mecanismes evolutius es desenrotllen de manera que la consciència es creixent a la nostra espècie. Homo sapiens comença a plantejar-se que el seu futur, i el de molts dels animals i plantes del planeta, està a les seves mans. Així, la consciencia crítica d’espècie ens ha de portar a la consciència operativa que comencem alguns a  reclamar.

Pel que fa al nostre país, ara és el moment de fer-nos portaveus d’ aquesta consciencia col·lectiva i autoexigir-nos un comportament que sigui solidari i cooperatiu, conscient, que ens allunyi dels interessos particulars i ens acosti als col·lectius. Només d’aquesta manera podem evitar la corrupció i la mala gestió dels nostres dirigents. Transparència conscient per una consciencia operativa que ens condueixi a una nova consciencia crítica d’espècie, tal com dic en el llibre esmentat.

Només que fóssim capaços d’analitzar, treure’n conclusions i actuar immediatament, milloraríem. Resulta difícil de comprendre per què no ho fem, però és amb la insistència i la redundància com aprenem. Esperem que no sigui massa tard.

 

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , , ,