28 Jun, 2008
L'energia per al futur
L'Homo sapiens és una espècie sorprenent. Suposo que els lectors en sou conscients i per això m'agrada parlar d'Homo sapiens quan parlo de la nostra humanitat, en comptes de parlar dels humans o dels terrícoles. Una de les característiques que singularitza els humans actuals dels del passat és la quantitat d'energia que consumim. Si al segle XXI haguéssim de diferenciar científicament la nostra espècie d'altres espècies, ho podríem fer dient que l'evolució ha fet per selecció natural i cultural una espècie que consumeix energia de forma exponencial. Això és una conseqüència del creixement que ha tingut l'activitat extrasomàtica.
La matisació de la selecció natural per a la selecció cultural i tècnica ens ha fet bifurcar ràpidament de les estratègies adaptatives dels altres mamífers. Fins quan podrem mantenir i el nostre consum energètic?. Ja hem vist que des de la revolució industrial, primer cremant carbó i després combustibles fòssils, hem augmentat els nivells d'anhídrid carbònic a l'atmosfera, i hem contribuït a la tendència de l'escalfament climàtic. A mesura que ens desadaptem al planeta, anem provocant canvis en el nostre entorn, fa molt poc temps que en som conscients i que ho podem mesurar.
L'energia emmagatzemada a la Terra desprès de milions d'anys d'evolució és sotmesa a la pressió humana que la consumeix de manera poc adequada i de massivament. Cal doncs adonar-nos de què fem i de què hem de fer per tal de canviar la dinàmica.
El nostre gènere, el gènere Homo, està format per espècimens majoritàriament depredadors; el nostre cervell s'ha preparat per passar de les activitats fol.lívores i furtívoles a les activitats cinegètiques, un gran canvi que va significar una forma de sociabilitat desconeguda fins a la ramaderia i l'agricultura, fa uns 8.000 anys. A mesura que hem evolucionat, hem anat consumint més i més energia fins arribar a la societat actual.
Els beneficis d'augmentar el consum d'energia haurien de ser parells a l'increment del benestar de l'espècie. Desafortunadament, això no ha estat així per a tots els espècimens. Ara, convé plantejar-nos l'eficiència, l'eficàcia energètica i l'equilibri intraespecífic.
La capacitat de rescatar energia del medi o de captar-la requereixen cada vegada més energia en un bucle que sembla inacabable. Cal pensar molt seriosament com hem de fer recerca avançada per socialitzar una energia que sigui fàcil d'obtenir, i com repartir-la sense conceptes territorials de classe o de casta.
Una bona estratègia futura podria ser democratitzar l'energia mitjançant la seva socialització. Un primat evolucionat hauria de tenir en compte l'entorn natural i el seu nivell d'interaccions per racionalitzar el consum. Cal que es trobin els mecanismes que permetin la recerca en noves energies i la distribució socialitzant aquestes noves fonts. Ha de primar el benestar responsable i el progrés conscient per damunt del creixement i del negoci.
L'energia és el tot juntament amb la matèria, sense energia la matèria no es transforma per construir la nostra realitat, realitat tecnològica i objectual sense la què no som res. Veiem molts cops que la retroalimentació que fem per continuar vius a la Terra ha de tenir en compte no només les necessitats com a espècie, sinó també com a planeta.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del Siglo XXI el 18 de juny de 200814 Jun, 2008
Aigua i consciència
Sóc català i estic amoïnat per la manca l'aigua, però sobretot ho estic pel comportament de l'espècie. La manca de planificació que tenen a veure amb els problemes d’infraestructura són seculars en l'Homo sapiens. Amb una capacitat i una acció planificadora mes consistents, segurament ara no estaríem tan preocupats per l'aigua.
Per què estic preocupat pel comportament de l'espècie? Davant d'una emergència com a conseqüència de la mala planificació, hem de reaccionar amb un comportament solidari independentment de la ideologia o de la pertinència de classe. El discurs de la insolidaritat ens fa menys humans.
Se'm posa la pell de gallina quan des del nostre territori hi ha veus que qüestionen que arribi a Barcelona l'aigua per al consum domèstic. Es posa l'excusa que l'àrea metropolitana ho consumeix tot i que depreda la perifèria. Un discurs demagògic de conseqüències greus, des de la meva perspectiva.
L’actuació del conseller
Sembla obvi que la manca d'equilibri territorial és una realitat al nostre país, i que prop de 80 % de la població es concentra en aquesta àrea. Són uns fets que sabem, hi podem afegir que, si l'espècie hagués estat més humana, això no hauria succeït d'aquesta manera, però ara és una realitat que hem d'afrontar.
Els catalans estem donant una imatge primitiva i caïnita quan es barallem per l'aigua de Tarragona a Barcelona, de Girona a Barcelona, de Lleida a Barcelona. Tots sabem que el dèficit de bones infraestructures, entre elles de l'aigua, ha produït aquests problemes però la solució no està en la insolidaritat, ben al contrari, en la unió demostrant a la resta del país i del món que abans que tot som humans, que abans dels nostres interessos hi ha els interessos col·lectius.
Per primera vegada, un conseller de la Generalitat engega i accelera una política de previsió d'aigua amb el rescat de pous antics, de la cura de freàtics, d'acceleració de les dessaladores, de consciència medi ambiental en els medis de comunicació. Doncs, aquest conseller que fa això és atacat massivament i, a més, és incomprès de manera que el que hauria de ser un mèrit es converteix en demèrit. Per primera vegada a la història, els nostres congèneres d'espècie de Barcelona baixen el consum d'aigua fins a cent litres per persona i dia demostrant un augment de la seva consciència d'espècie i donant-nos una lliçó d'humanitat. De que serveix tot això si ens dediquem a despotricar sense conèixer-la realitat, i el que és mes al·lucinant, els polítics en fan una qüestió electoral d'amagatotis.
Catalanitat avançada i progressista
On hem arribat? On és la nostra catalanitat avançada i progressista? No ens comportem com un poble de primera divisió, sinó com un equip que no pot arribar a tercera regional. Cal que reconsiderem el fet humà i la solidaritat. La manca d'aigua és responsabilitat de tots, dels que en consumim més del compte, dels que no han posat els mitjans tecnològics per fer-ne un ús responsable, de les administracions incapaces de planificar i de dotar-nos d’infraestructures potents, i també de la sequera producte del canvi climàtic en què nosaltres també hem intervingut.
Hem de pensar en tots, reaccionar solidàriament amb tothom, i fer polítiques socials. Lluitant contra l'especulació, la mala planificació i la insolidaritat aconseguirem aprendre quelcom de la crisi de l'aigua.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del Siglo XXI el 4 de juny de 2008.
7 Jun, 2008
Conferència sobre el primer europeu, la mandÃbula d’Atapuerca
“El primer europeu: la mandíbula de la Sima de l’Elefant (Atapuerca)” és el títol de la conferència que pronunciaré dilluns dia 9 de juny a les 19.30 hores, a l’auditori de la FNAC de l’Illa Diagonal, a Barcelona, convidat per la revista Sapiens, publicació que aquest mes de juny dedica la portada i un ampli reportatge a aquesta espectacular troballa.
La mandíbula trobada a la Sima de l’Elefant té una antiguitat d’1,2 milions d’anys i la importància d’aquesta descoberta ho demostrada el fet que va ser portada a la prestigiosa revista científica Nature. Té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor, espècie trobada a Gran Dolina, un jaciment també d’Atapuerca. Igualment, però, té similituds amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia).
De totes aquestes semblances i diferències en parlaré a la xerrada. Mentrestant, si voleu, podeu veure un petit vídeo sobre aquesta troballa al canal de Comunicació de l’IPHES al youtube.
4 Jun, 2008
Som aquà per un canvi climà tic
Conferència a Amposta coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient
“Som aquí per un canvi climàtic: les zones humides, bressol de les civilitzacions” és el títol de la conferència que pronunciaré dijous dia 5 de juny, Dia Internacional del Medi Ambient, a les 20.30 hores, al Museu del Montsià a Amposta, organitzada pel Parc Natural del Delta de l'Ebre amb el suport d’aquesta entitat i l'Ajuntament d'Amposta.
Tot just, l’origen dels humans, està íntimament lligat a un canvi climàtic. No hi ha dubte que els canvis climàtics comporten grans transformacions i extincions. Això obliga a nous mecanismes d'adaptació humana. En els nostres orígens van facilitar l'evolució del gènere Homo ja que, per aquest motiu, els primats van sortir del bosc cap a la sabana a cecar nous aliments. En uns 4 milions d'anys, unes 20 formes de primats van donar lloc als gèneres i espècies d'homínids que ens han precedit.
Actualment, el canvi climàtic contempla la hipòtesi d'una nova glaciació, grans moviments de població, i cal tenir en compte que el 70% de la gent viu al litoral. Per afrontar aquesta situació, la socilització de la ciència i de la tecnologia, així com la integració de la diversitat, treballant amb el concepte de que som una sola humanitat, són factors claus.
Aquest acte forma part de la celebració de la IV edició de la Setmana del Medi Ambient al Parc Natural del Delta de l'Ebre.