www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Nov, 2009

Recerca i creativitat

A CATALUNYA varem tenir la sort que el president Jordi Pujol fes cas a l'Andreu Mas-Colell i s'endegués el 2001 el programa ICREA. Aquesta aposta política per retornar o quedar-se científics que desenvolupin la seva carrera a Catalunya ha estat un encert. Com diu l'amic Jaume Bertranpetit, director d'aquest organisme de recerca, els investigadors catalans no tenen perquè tenir cognoms del país.

En crisi és quan tothom es torna a plantejar què passarà amb la recerca i les inversions que necessita. S'han fet les coses bé, a nivell estratègic, però cal, també, fer les coses bé a nivell tàctic.

Què necessita la carrera científica? Li cal intel·ligència, constància i perseverança, però com és lògic inversions privades i públiques que permetin fer créixer la massa crítica. En temps de crisi cal invertir més per afrontar noves emergències.

La ciència és una infraestructura tan important com ho són els aeroports i les carreteres. Això li vaig dir en una ocasió al president Aznar quan visitava Atapuerca, el jaciment on des de fa trenta anys hi treballo amb els meus col·legues. Desafortunadament, encara es consideren només infraestructures les que permeten mobilitat.

El coneixement té formes de mobilitat diferenciades de més valor afegit que les que he esmentat. El talent, el coneixement i la intel·ligència es poden deslocalitzar, sense moure's del territori, i ara estan molt localitzades.

Catalunya forma part d'un territori històric, hereu de grans humans que han fet al món més aprehensible, i que ens han donat les claus de com funciona el planeta: cal que es continuï recolzant la recerca. Quan era jove calia anar fora per tal d'educar-te i especialitzar-te en coneixement avançat, ara disposem d'institucions d'alt nivell, com instituts, universitats, escoles de negocis etc., que fan el nostre país més universal.

La nostra cultura, la nostra llengua, la nostra ciència és patrimoni de la humanitat. No hem d'oblidar mai que si no som capaços de fer bona ciència i que aquesta retorni a la societat, la possibilitat de defensar-nos com a país petit serà molt baixa. Una Catalunya universal necessita atraure coneixement i pensament per garantir la fortalesa social i cultural. Sense xovinismes ni falsos internacionalismes, però amb la ferma voluntat de fer de la ciència un actiu conscient de transformació i adaptació d'un territori a les noves formes de viure. Només així podem contribuir com a espècimens conscients a millorar al món.

 Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI del 21 d’octubre

17 Nov, 2009

El primers europeus descoberts a Atapuerca arriben al Japó

Conferència sobre 30 anys d’excavacions en aquest jaciment, a la seu de l’Instituto Cervantes a Tòquio

Gràcies a una col·laboració entre l’Instituto Cervantes i la Fundación Atapuerca, pronunciaré la conferència “Atapuerca, els primers pobladors europeus”, a Tòquio, divendres 20 de novembre, a les 19.30 h, a l’auditori de l’esmentat institut. Durant la meva intervenció faré un repàs als més de 30 anys d’excavacions en aquest conjunt de jaciments que es troben a unes 15 Km de la ciutat de Burgos i que són, sens dubte, un referent clau per a l’estudi de l’arribada de les primeres poblacions humanes a Europa i la seva evolució al llarg del temps. Aquí en teniu un resum.

Resum conferència

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Eudald Carbonell a Atapuerca

A Atapuerca fa ja 31 anys que treballem de manera sistemàtica - Jordi Mestre / IPHES

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, un jaciment que presenta 19 nivells estratigràfics, datats amb mètodes paleomagnètiques i cosmogènics. Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment, aquest estiu es va trobar un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo.

L'Equip d'Investigació d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquests restes humanes tan vells puguin pertànyer a Homo antecessor, una espècie descoberta en un altre jaciment d'allí, a la Gran Dolina. Els primers fòssils van aparèixer a l'estiu de 1994 i li vam atorgar una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques que se li atribueixen destaca que practicava el canibalisme cultural.

Homo antecessor presenta un frontal amb una morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa, dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina com Homo sapiens, i produïa indústria lítica del Mode 1.

Entre la mandíbula de Elefante i les restes de Dolina s'observa una morfologia similar i no presenten trets derivats dels preneandertals i dels neandertals. La hipòtesi evolutiva que es contempla és que Homo antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals i Homo sapiens.

A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat simbòlica d'aquells homínids i la complexitat social que ja posseïen. En l'última campanya, la corresponent a l'estiu de 2009, es van trobar fragments del que podria ser un nou crani humà de 500.000 anys d'antiguitat, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis, que amagava la Sima de los Huesos.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

16 Nov, 2009

Obama, Nobel de la Pau

OBAMA ja ha rebut el premi Nobel de la Pau. El President del país més poderós del món ha estat guardonat amb la que és la distinció més reconeguda al planeta. Sempre m'alegro dels humans que són distingits i me'n recordo alhora de tots els qui són anònims; em fa sentir millor persona. Fer justícia a la trajectòria d'un espècimen humà és quelcom que resulta molt agradable. Les distincions haurien de ser recordatoris de tota l'espècie i haurien de tenir un valor social exemplar i solidari, en comptes de servir per augmentar l'ego de qui és premiat.

Tornant a Obama, cal dir que el premi Nobel, com molt bé va afirmar ell mateix, autocríticament, no se'l mereixia, però l'acceptava com un repte. No sé si la pressió que pot exercir un guardó d'aquest tipus pot fer que el comandant en cap del gran exercit dels EEUU prengui decisions adequades a la consciència crítica d'espècie i no a la protecció del capitalisme nord-americà.

Els premis Nobels preventius, com és aquest que comento, poden ser interessants, ja que són susceptibles de direccionar la història. Ara bé, el cas que estem analitzant té una gran complexitat. Si fos un èxit, podríem començar una nova època en la que es podria ajudar a través del prestigi a persones que influïssin positivament en el devenir de l'ésser humà.

Els enemics dels EEUU saben que el president d'aquest país és premi Nobel i poden ser sotmesos a pressió perquè es posi en evidència si és, o no, un pacifista. Suposo que estem parlant d'una contradictio in vitro. El gendarme del món ara ha d'actuar perquè la pau s'instal·li a tot el planeta.

Això implica una gran responsabilitat, perquè, en acceptar aquest premi, Obama assumeix un repte molt difícil i quedem tots emplaçats a continuar actuant per millorar el món i a disposició d'una manera de fer les coses que ens porti a una pacificació objectiva.

Defensar els interessos de classe i a la vegada els d'espècie pot ser molt difícil. És important que el Nobel funcioni. No podem trencar amb totes les formes que tenim d'honrar la nostra capacitat de construir un sistema.

Recolzo els premis preventius, però, penso que haurien de ser retirats si no funcionen. Obama té l'espasa de Damocles molt ben col·locada, tant debò serveixi d'alguna cosa el guardó.

M'agradaria acabar amb una frase d'Epicur que diu: «La riquesa natural té límits i és fàcil d'aconseguir-la. La de les opinions supèrflues s'aboca a l'infinit».

 

Aquest article va ser publicat per primer cop, el 4 de novembre passat a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI