19 Jul, 2009
Evolució, partit tribu i violència de classe
Participació en el llibre Joan Comorera torna a casa, que es presenta dilluns 20 de juliol, a les 19 h al Palau de la Generalitat
Joan Comorera (Cervera, 1894 - Penal de Burgos, 1958) ha estat un dels grans líders polítics catalans del segle XX. Fou, abans que res, un republicà catalanista, és a dir un lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l’autogovern de Catalunya. Diputat del primer Parlament i conseller de la Generalitat des del primer govern de Companys, va dirigir el procés d’unificació dels partits marxistes catalans que va culminar el 24 de juliol de 1936 amb la fundació del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
Ara s’ha editat el llibre Joan Comorera torna a casa, a manera d’homenatge i amb moltes veus. La meva aportació és l’article Evolució, partit tribu i violència de classe. Us en faig un resum de les idees principals que desenvolupo.
Portada del llibre
En el llarg camí de l’evolució humana, arriba un moment en què dels processos adaptatius que són propis a l’etologia animal es passa a uns altres de caràcter ideològic. Aquest pas representa una presa de consciència de l’espècie que es concreta en la lluita de classes i en la recerca de noves formes d’organització per afavorir la igualtat.
Som primats socials, però jeràrquics; funcionem com tots els mamífers i, com a tals, tenim un cervell en el qual s’ha desenvolupat un còrtex prefrontal potent. L’organització política i social lluita contra les inèrcies de la mateixa evolució dels primats, com és le cas de la violència extraespecífica, que es justifica com un mecanisme necessari per tal de trobar la forma d’equilibri humà i es basa en la construcció per mitjà de la destrucció. Alhora, la competitivitat es posa com a element contra la competència. En aquesta línia, el partit es transforma en tribu, en ordre, en jerarquia, en desconnexió social i la pèrdua de contacte amb l’entorn l’aïlla i el converteix en sistema tancat. La tribu deixa de ser-ho quan deixa d’existir, quan no té objectius ni sap què defensa. Els partits perden identitat quan maten els seus sense saber que amb aquest acte estan obrint la capsa de Pandora.
Però la vida segueix i la recerca de la justícia social pot fer estralls entre els qui pensen que és possible. Pel camí queden moltes persones interessades i interessants, hem de recollir el seu missatge; jo ho faig amb Joan Comorera, com a militant que vaig ser durant molts anys del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), quan aquesta organització podia contribuir a canviar la nostra realitat. En to cas, el coneixement transformat en pensament continua sent la base d’una lluita revolucionària.
La simplificació i la manipulació interessada del treball de Darwin han contribuït en gran mesura a la present visió del mon o weltanschauung, on la competició (també anomenada “competitivitat”) constitueix un mantra intocable i la “lluita” per la supervivència justifica lo injustificable. Però això no és el que va dir Darwin ni el que ens diu la Natura. És per aquesta raó que vaig escriure el següent article en ocasió del bicentenari del naixement del famós naturalista:
JUSTICIA PARA DARWIN
En el bicentenario del nacimiento de Charles Darwin cumple hacerle justicia para tratar de enmendar la tergiversación que, con el paso del tiempo, han ido sufriendo sus postulados. En primer lugar Darwin no habló de “evolución” sino de “descendencia con modificaciones”, refiriéndose con ello a las estrategias adaptativas de las sucesivas generaciones con objeto de sobrevivir y producir a su vez descendencia. Su objetivo fundamental era comprender y explicar la enorme diferencia entre el potencial biótico de una especie -es decir, la cantidad de nuevos individuos que puede generar en la siguiente generación- y el número real de supervivientes en esa misma generación con capacidad de descendencia viable. La traducción del título completo de su obra pionera sería “Sobre el origen de las especies por medio de la selección natural, o la preservación de los mejor dotados en la pugna por la vida” (John Murray, Londres 1859). Esta “pugna” (struggle en el original, no fight “lucha”) con la que Darwin se refiere al esfuerzo individual por la supervivencia, ha sido erróneamente traducida e interpretada como “lucha” en el sentido de enfrentamiento entre individuos y entre especies, otorgando con ello base científica a un modelo socioeconómico de “todos contra todos” cuyas consecuencias catastróficas en lo social, en lo medioambiental y en lo estrictamente económico, estamos sufriendo ahora mismo. Como contrapartida a este planteamiento de egocentrismo individual y “lucha” por la supervivencia, resulta muy recomendable la visión simbiogenética que Lynn Margulis y Dorion Sagan aportan en su obra “Acquiring Genomes”, que he tenido el privilegio de traducir para Editorial Kairós y que ésta ha publicado bajo el título “Captando genomas”. La obra de Margulis y Sagan desmonta el concepto de “campo de batalla” como base para la evolución de las especies demostrando científicamente que, desde tiempos inmemoriales, las condiciones primordiales para esa evolución han sido -y siguen siendo- la colaboración y la cooperación, manifestadas en términos biológicos por la unión o simbiosis de individuos previamente autónomos, dando esta simbiogénesis como fruto un nuevo ser (especie) con características y potencialidades más viables. Una vez más la Naturaleza nos ofrece un modelo y una fuente de inspiración, en esta ocasión particularmente oportunos para los tiempos que corren. Ya lo aconsejaba Leonardo da Vinci: “Ve a tomar tus lecciones en la Naturaleza”.
David Sempau, 22/03/2009
Publicat per David Sempau 23 Set 2009, 20:44
