28 Set, 2007
Cervell i socialització
No és cap misteri com hem arribat a tenir un cervell de 1.400 centímetres cúbics de capacitat. L'evolució, mitjançant la selecció natural, ens ha portat cap a un cervell gran i complex que s'ha anat seleccionant per tal de complir les tasques que els homínids hem anat duent endavant. A l'inici del nostre gènere teníem al voltant de 400 centímetres cúbics de massa cerebral, quatre vegades menys que ara; el nostre cervell, doncs, ha crescut de forma absoluta i relativa.
El cervell ha anat creixent d'acord amb l'augment de la sociabilitat i de la producció d'eines fetes amb altres eines. Cap altre primat com nosaltres ha sofert una socialització a través de la tècnica; la resta de primats ha mantingut uns cervells petits i algunes pràctiques tècniques menors, però no menys importants. Això sí, qualitativament diferents perquè si no és possible que els seus cervells també haguessin crescut i s'haguessin estructurat de forma semblant als nostres.
Gràcies al desenvolupament del nostre cervell per mitjà de la sociabilitat tècnica, ara fa uns 600.000 anys va emergir la nostra consciència específica transformant, d'aquesta manera, la intel·ligència en un circuit de preguntes sense respostes que ha arribat fins a avui dia.
De ben segur que sense la retroalimentació cervell-eines-socialització no hauria estat possible que la selecció natural aconseguís un disseny zoològic tan complex. Així doncs, la complexitat és també un producte de la selecció natural, i entendre i mantenir la complexitat ha de ser un dels objectius de l'Homo sapiens. Segurament per atzar, però ara per lògica, la informació còsmica que portem en la química i la física del nostre cos s'ha transformat en biologia i etologia emergent, el resultat ha estat la lògica i el coneixement que s'han desenvolupat després de la presa de consciència de gènere i d'espècie.
De l'Homo habilis a l'Homo sapiens -i, si ho fem bé, cap a l'Homo ex-novo- la fabricació biotecnològica pot ser el llegat de la nostra espècie, un missatge còsmic que fa possible que es torni a descobrir el nostre espai temps singular. La nostra consciència d'espècie encara no es manifesta objectivament a causa del llastrat primat perquè el nostre cervell no ha pogut sobrepassar les pors d'estar prop de l'extinció, un fet del passat que per sort no va succeir.
Tornar a descobrir la nostra humanitat és un projecte que només pot fer possible la consciència del que som. Únicament un cervell que s'ha transformat en ment i que retroalimenta les àrees del cervell més complexes i capacitades ens pot fer sortir de plantejaments vegetatius. Aquesta aposta per l'espècie és l'aposta per intentar pensar com hem de dissenyar la nostra societat, com la socialització del coneixement ens ha de conduir a un coneixement d'espècie que sigui agregatiu en comptes de discriminatori i destructiu.
El substrat del neocòrtex cerebral i de tota l'estructura de matèria gris i blanca s'ha de posar al servei del coneixement i de la ciència amb l'objectiu de millorar els espècimens de la nostra espècie. No deixaré de dir-ho i de pensar-ho perquè no veig cap altra manera d'aprofitar conscientment el nostre material evolutiu.
Cal que ens fem més sensibles a allò que la societat demana, possiblement el nostre cervell ja dona senyals de que té la preparació fisiològica suficient. Ara només cal la voluntat i el coneixement, l'agosarament i l'acció constructiva, posar-nos a pensar sistemàticament en una nova lògica que allunyi l'espècie del camí equivocat i de base etològica.
Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (Ed. Catalunya) el 9 de maig de 2007
26 Set, 2007
Conferència a Sardenya sobre les primeres poblacions humanes d’Europa
Quines van ser les poblacions humanes que es van establir per primer cop a Europa, de quina espècie es tractava, per on van arribar, quan...? Són qüestions que hores d’ara encara protagonitzen un intens debat entre la comunitat científica.
Tot i que s’ha avançat molt, gràcies a les troballes dels darrers anys, encara hi ha períodes per estudiar amb molt buits, sobretot per manca de fòssils. En aquest context, les troballes a Atapuerca (Burgos) hi tenen un valor molt important, sobretot tenint en compte el que poguem extreure de les restes trobades a la campanya d’aquest estiu, com la dent d’1,2 milions d’anys que vam descobrir a la Sima del Elefante.
Aquesta és una de les aportacions que faré durant la conferència que pronunciaré titulada “El primer poblament d’Europa, ara” en el marc del XVII Congrés de l’Antropologia Italiana, que del 26 al 29 de setembre té lloc a Cagliari (Sardenya). La meva xerrada és dijous dia 27, a les 9 hores.
En la meva intervenció insistirè en el canvi de paradigma sobre els primers poblaments d’Europa que poden suposar les darreres troballes obtingudes, especialment les descobertes d’Homo antecessor a Atapuerca, que obligaran a plantejar noves hipòtesis. Per situar el valor d’aquestes restes, faré un recorregut per alguns dels jaciments més importants actualment en l’estudi de l’evolució humana: Pirro Nord i Monte Poggiolo, a Itàlia; Fuente Nueva 3, Barranco León i Sima del Elefante, a l’Estat espanyol, i Pont de Lavaud i Le Vallonnet, a França, i Dmanisi, a Geòrgia, principlament.
21 Set, 2007
A la recerca dels Primers Pobladors d’Extremadura
Després d’un estiu de viure intenses campanyes de treball de camp a Atapuerca (Burgos) i a l’Abric Romaní (Capellades), ara em trobo a Cáceres, on amb un equip de nou persones estem netejant la Cova plistocènica de Santa Ana -que podeu veure a la imatge- per tal de procedir-la a excavar sistemàticament els pròxims anys. Hi serè fins a les acaballes d’aquest mes.
Aquests treballs a la Cova de Santa Ana formen part del projecte de recerca Primers Pobladors d’Extremadura de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sota la codirecció dels companys Antoni Canals, Isabel Saúceda i jo mateix.
A Extremadura hi van començar a treballar l’any 1999 i és també un projecte en el qual sempre m’ha fet molta il.lusió formar-hi part.
11 Set, 2007
“Construir la futura identitat - Refundar el catalanisme” setè lliurament del manifest “Catalunya, poble i nació”
Cal refundar el catalanisme si ens volem mantenir com un poble cohesionat. Sens dubte, la llengua és l’eix articulatori bàsic per entendre la cohesió nacional. Per refundar el catalanisme, ens hem de mostrar actius, amb consciència de la nostra identitat actual, perquè la que tinguem en el futur no l’hem de forjar en contraposició a ningú sinó a favor del que nosaltres volem ser. No és possible ressuscitar el que érem quan encara no sabem què volem ser, una afirmació que parteix de la base que hi ha un catalanisme ja amortitzat per la seva pràctica social concreta.
De la mateixa manera que durant la Renaixença la burgesia nacional va començar el camí de la modernització social amb la cohesió social de les forces del treball tan necessàries per a la revolució industrial, ara, en el marc de la revolució científica i tècnica socialitzada, hem de pensar quina ha de ser la forma de cohesió. La meva proposta és la d’un catalanisme integrador, social i progressista.
Però, quin és el substrat que pot crear les noves formes de cohesió social dels catalans? Per descomptat, la qüestió de la identitat constructiva i inclusiva és bàsica en el procés d’articulació de les forces progressistes que s’estructurin entorn de les energies dels treballadors manuals i intel·lectuals. La identitat no pot ser reorganitzada sense tenir en compte la integració dels processos propis dels catalans en el marc de la internacionalització de les experiències de totes les grans revolucions socials.
Si voleu llegir les sis primeres parts part del manifest, publicades per primer cop a la revista Presència, del 6 al 12 d’abril de 2007, podeu fer-ho des de l’arxiu d’aquest mateix bloc, dins de categories.