www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

22 Gen, 2010

Company Jordi Solé Tura

ALLÒ QUE és consistent queda en el record. Tu, Jordi Solé Tura, ets una prova de que la praxis és possible. Encara que no ho rememoris, el teu record és l'acció, el compromís, el pensament i l'amistat compartida.

Vaig entrar a militar a Bandera Roja farà 40 anys sota la teva influència i la del company Jordi Borja. Des del començament d'aquesta militància, varem tenir l'ocasió de compartir projecte i lluita. Encara recordo un dia a Madrid en un dels congressos del Partit Comunista d'Espanya, quan em comentaves que estaves cansat. En aquella època estaves redactant la Constitució. D'això fa més de 30 anys.

L'altre dia mirava el documental que et va dedicar el teu fill i em vaig emocionar. Vaig pensar en tu, en la teva companya i en les coses que ens havien mantingut en contacte. Només vaig ser conscient del privilegi que va ser parlar amb tu i poder discutir sobre l'evolució social i els projectes revolucionaris.

Jordi Solé Tura

Jordi Solé Tura

Faig memòria de quan vas saber que volíem treure de la presó en Xavier Coromines, tancat a Girona als primers anys dels anys 70 del segle passat, i ens vas fer saber que sobretot la lluita política no incloïa la violència.

Em venen al cap els congressos del Partit Socialista Unificat de Catalunya i l'eurocomunisme, les tensions i els malentesos dins de l'organització. El primer acte públic que vas fer a Girona, organitzat pel comitè de la Universitat, et varen preguntar per la funció d'Espanya a la Comunitat Europea en el futur i vas contestar que el de paper d'estrassa. Franco encara estava viu.

També revisc el teu treball sobre el nacionalisme i la revolució burgesa a Catalunya, així com la teva claredat expositiva. És dur saber que no penses quan ho has fet sempre.

Vam parlar d'Atapuerca quan vas ser ministre de cultura i havies de venir a visitar-me al jaciment. Tot i no haver estats plegats molt de temps, realment hi havia afinitat personal.

El teu record no s'esborrarà fàcilment, perquè formàvem part d'un mateix procés, llarg i costerut; la lluita antifranquista a molts de nosaltres ens va fer persones millors. Per això et penso com eres, tot el que vas dur a terme i tot són bons records.

Hola company, estem aquí. Diuen que la ciència podrà valorar en un futur la transcomunicació instrumental. Si això fora possible, m'agradaria mantenir una conversa inacabable amb tu.

Mentrestant, et saluda un amic, que et recorda sovint i que mai no ha deixat de recordar-te quan vares començar el feixuc viatge de l'oblit.

Aquest article es va publicar per primer cop el 13 de gener de 2010 a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

 

6 Gen, 2010

Autodeterminació

HA PASSAT el 13-D i la consulta sobre la independència de Catalunya ha obert un marc social i democràtic. El procés ha començat. Tots els pobles han de tenir dret a decidir si volen ser sobirans o no; és inqüestionable. La pèrdua d'influència social i cívica dels partits polítics és una conseqüència de la seva incapacitat de posar-se davant de les reivindicacions dels pobles i promoure la seva evolució.

Fa temps que anem dient que han de ser les plataformes socials les que han de prendre la iniciativa pel canvi, donat que la transformació ha d'anar més enllà d'una petita modificació de l'organització política de l'Estat. La Constitució i l'Estatut van significar un avenç polític fonamental respecte la dictadura, però varen ser textos consensuats sota la pressió militar; és un fet innegable que coneixem tots els qui varem participar activament en la transició política d'Espanya.

El desbordament social que està patint l'estructura de partits polítics és degut a la seva incapacitat de resoldre ideològicament la crisi social i cultural que s'està produint, no només a Catalunya i Espanya, sinó arreu. La corrupció, els interessos econòmics i la manca de competència són el reflex social del que està passant. En aquest context es planteja la consulta sobre la independència de Catalunya, i les forces polítiques catalanes tiren pilotes fora. Tinc clar que cal canviar la Constitució i tirar endavant una consulta vinculant sobre l'autodeterminació de Catalunya per tal d'assolir un sistema d'interdependència europeu.

Qui té por de que la gent s'expressi democràticament i de què les coses canviïn modificant democràticament la legalitat? Aquesta és la resposta que ens hem de fer tots els catalans i la resta d'Espanya si volem acabar amb la transició política i obrir-nos a Europa de manera definitiva. És el poble qui ha de decidir i qui ha de dignificar socialment la política mentre no trobem alternativa. És el poble qui no s'ha d'excusar d'un procés que potser ja és irreversible. Es tracta d'opinar en llibertat i acceptar críticament el que la majoria vol.

Volem un referèndum vinculant, volem no ser tutelats, volem la voluntat popular expressada. Aquesta és la via cap a la interdependència continental. Tots, en general, volem un catalanisme més evolutiu de base més social que política. Això és el que un ventall de catalans, catalanistes, volem. El dret a decidir és un dret que hem aconseguit gràcies a la perseverança com a col·lectiu. Ningú ens el pot treure.

Qui té por al poble?

Aquest article va ser publicat per primer cop el passat 30 de desembre al diari El Mundo del Siglo XXI