21 Jul, 2009
Crisi cÃclica o sistèmica? (i 2)
PER tal d'escriure la meva tesi sobre el sistema logicanalític, vaig utilitzar l'analítica i la sistèmica com a mètodes d'anàlisi. La primera lectura transcendent de l'analítica va ser l'obra d'Aristòtil que rep aquest nom. Per introduir-me a la sistèmica vaig escollir una altre clàssic Bertalanphy. Així vaig entendre què eren els processos d'interdependència estructurals i funcionals en la naturalesa. L' evolució de la vida al planeta és sistèmica, això vol dir que està relacionada amb totes les parts que la componen; tot és afectat per tot i tot està relacionat.
Una seqüència polimodal d'interaccions fa que el planeta sigui un substrat del qual ha emergit una estructura orgànica evolutiva que es diu vida. Aquesta neix, s'estén, té crisis, es transforma i té un final que és la mort o parada sistèmica. Amb ella passem de les estructures biòtiques a estructures abiòtiques, tornant-se a iniciar el cicle retroalimentador.
Això ha estat una formulació general per entendre el concepte universal de sistèmic i de l' ús que en podem fer quan l' apliquem en cas de crisi. Doncs bé, la crisi que estem patint ara és l'inici d'una crisi sistèmica, o sigui que el sistema en el que estem immersos no dóna respostes a les interaccions que ell mateix dinamitza per funcionar.
La possibilitat de col·lapse de la nostra espècie en el segle XXI és doncs molt probable. Només, una gran transformació en la manera d'adquirir energia i de distribuir-la podrà ser capaç de parar aquesta possibilitat. La tecnologia mal socialitzada, la poca eficàcia del funcionament del sistema antròpic, la implementació humana als canvis termodinàmics per un mal ús de l'energia i una formació social capitalista esgotada i acabada no permeten tenir gaires esperances sobre el futur dels humans en el segle XXI, si no canviem ràpidament.
Hem de pensar que el col·lapse arriba de forma evolutiva a través d'una crisi sistèmica. És doncs, una crisi que ens portarà a la renovació sistèmica i sistemàtica de bases sobre les que fins ara funciona la població d'Homo sapiens. Per primera vegada en l'evolució humana segurament podrem assistir a un canvi d'aquestes característiques de manera conscient, doncs ens apropem al coll d'ampolla evolutiu que s'accelera dia a dia i que el podem parametritzar i monitoritzar.
La consciència crítica d'espècie és fonamental per afrontar aquests reptes.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 17 de juny de 2009
19 Jul, 2009
Evolució, partit tribu i violència de classe
Participació en el llibre Joan Comorera torna a casa, que es presenta dilluns 20 de juliol, a les 19 h al Palau de la Generalitat
Joan Comorera (Cervera, 1894 - Penal de Burgos, 1958) ha estat un dels grans líders polítics catalans del segle XX. Fou, abans que res, un republicà catalanista, és a dir un lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l’autogovern de Catalunya. Diputat del primer Parlament i conseller de la Generalitat des del primer govern de Companys, va dirigir el procés d’unificació dels partits marxistes catalans que va culminar el 24 de juliol de 1936 amb la fundació del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
Ara s’ha editat el llibre Joan Comorera torna a casa, a manera d’homenatge i amb moltes veus. La meva aportació és l’article Evolució, partit tribu i violència de classe. Us en faig un resum de les idees principals que desenvolupo.
Portada del llibre
En el llarg camí de l’evolució humana, arriba un moment en què dels processos adaptatius que són propis a l’etologia animal es passa a uns altres de caràcter ideològic. Aquest pas representa una presa de consciència de l’espècie que es concreta en la lluita de classes i en la recerca de noves formes d’organització per afavorir la igualtat.
Som primats socials, però jeràrquics; funcionem com tots els mamífers i, com a tals, tenim un cervell en el qual s’ha desenvolupat un còrtex prefrontal potent. L’organització política i social lluita contra les inèrcies de la mateixa evolució dels primats, com és le cas de la violència extraespecífica, que es justifica com un mecanisme necessari per tal de trobar la forma d’equilibri humà i es basa en la construcció per mitjà de la destrucció. Alhora, la competitivitat es posa com a element contra la competència. En aquesta línia, el partit es transforma en tribu, en ordre, en jerarquia, en desconnexió social i la pèrdua de contacte amb l’entorn l’aïlla i el converteix en sistema tancat. La tribu deixa de ser-ho quan deixa d’existir, quan no té objectius ni sap què defensa. Els partits perden identitat quan maten els seus sense saber que amb aquest acte estan obrint la capsa de Pandora.
Però la vida segueix i la recerca de la justícia social pot fer estralls entre els qui pensen que és possible. Pel camí queden moltes persones interessades i interessants, hem de recollir el seu missatge; jo ho faig amb Joan Comorera, com a militant que vaig ser durant molts anys del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), quan aquesta organització podia contribuir a canviar la nostra realitat. En to cas, el coneixement transformat en pensament continua sent la base d’una lluita revolucionària.