30 Mai, 2008
Dilluns, a La tarda, de BTV, i dimarts, a La nit al dia de TV3
Per si és del vostre interès, ja que em consta que són molts els amics i amigues que els hi agrada saber-ho, començo la setmana participant en dos programes de televisió.
Dilluns, 2 de juny, al programa La tarda, de Barcelona TV, a les 18 hores, m’entrevistaran Elisenda Roca i Adam Martín.
Dimarts, 3 de juny, a La nit al dia, de TV3, a partir de les 23.40 hores. En aquest cas, el diàleg el mantindré amb Albert Closas.
Després, us convido a expressar les vostres opinions sobre el que parlem a través d’aquest bloc, que responc tan aviat com puc, doncs els viatges de feina a vegades no em deixen ser tan ràpid com voldria.
14 Mai, 2008
Cap on va Catalunya?
La revolució científica i tècnica s'imposa a la revolució industrial, ara s'està socialitzant i no hi ha cap projecte de país. Potser cal que ens hi posem. Escrivim sobre catalanisme més que mai, advertència de la sensibilitat del nostre poble davant del desgavell. Tots en som responsables, però els polítics i els dirigents no fan el que els pertoca ni interessen prou a la societat.
Hem de pensar més científicament sobre quin país volem. A una societat que va cap a la socialització científica i tècnica li calen altres tipus d'anàlisis. No n'hi ha prou amb discursos idealistes, historicistes, descriptius de què érem i què som.
Cal preguntar sobre els catalans, l'economia, i evidentment les nostres condicions com a poble a l'Europa d'avui, no a l'Espanya d'ahir. Hem de saber si la cultura i la llengua catalanes tenen voluntat d'avantguarda, si són un vehicle socialitzador. Hem de treballar per marcar un objectiu comú com a poble. No es pot fer sense una estratègia social ben dissenyada, en què la recerca i el coneixement científic han de jugar un paper seminal.
Per fer participar la immensa majoria de la població, cal una voluntat transformadora i crítica, fórmules de representació que estintolin el procés amb una perspectiva interclassista. Així es pot aconseguir un futur en què sigui possible expressar les diferents consciències de classe, sempre en el marc de la consciència d'espècie.
Necessitem una perspectiva ecosocial lligada als conceptes del segle XXI. La construcció de Catalunya no es pot fer sense una perspectiva d'espècie i universal. Com volem tirar endavant aquest projecte? Amb plantejaments teòrics però amb una dinàmica empírica. En aquesta aposta, la recerca bàsica i l'aplicada són fonamentals. Si ho fem, d'aquí a 40 anys haurem aconseguit un lloc com a país en el concert planetari. La recerca científica és un dels instruments de transformació més imponents per als segles que vénen i, com a conseqüència, també per a Catalunya.
La revolució científica i tècnica aboca a una Catalunya amb capacitat per aguantar la terciarització mantenint els altres sectors productius. Ha de ser un fenomen irreversible en la generació d'una economia basada en part en la recerca, és a dir, en una estratègia de progrés conscient i d'evolució responsable en comptes de la fal·làcia d'un creixement sostingut.
És més important caminar cap a una Catalunya més social i més justa que cap a una Catalunya més rica. Penso que és un plantejament necessari per al nou catalanisme que hi ha de donar suport. Si basem el futur en models de la Revolució Industrial i en la seva socialització, no construirem cap procés on el catalanisme que estem elaborant tingui una formulació consistent. En el nou plantejament, la recerca científica ha de ser un pal de paller.
Una vegada més, es tracta d'educar i de socialitzar la nostra cultura convertint-la en un element universal, i la recerca científica pot ser fonamental en aquest procés. No ens hem de constrenyir únicament a la literatura, la poesia i d'altres manifestacions pròpies d'un poble, sinó que hem de ser capaços de generar valors propis, científics i tècnics compartits, afegint-n'hi d'altres de socials com la perseverança, la consistència i la seriositat.
El catalanisme social sorgirà si aconseguim objectius d'espècie, no només els sectaris i corporativistes. Hem de confrontar-nos amb la història. Ara el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet.
L'èxit rau en com serem capaços d'implantar la ideologia vertebradora i en com es pot mobilitzar una societat a l'època d'internet i dels mitjans digitals de comunicació. Estem parlant d'aclarir els objectius, d'integrar la diversitat del nostre plantejament, de tenir consciència de la nostra catalanitat i de socialitzar-la fent servir tots els mitjans, però sobretot de saber què volem. És fer avançar el nostre poble des de la societat del coneixement a la societat del pensament.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari AVUI, pàgina 11, dijous, 1 de maig del 2008
1 Mai, 2008
Importà ncia del clima
El primer que cal saber és que sense atmosfera no hi hauria regulació climàtica; ja fa més 4.000 milions d'anys que aquest sistema es va posar a funcionar. La vida i la seva complexitat han anat evolucionat en el marc dels canvis climàtics i de la influència que han tingut en els meteors; per il·lustrar el que diem és possible que l'origen del nostre gènere sigui una conseqüència d'un canvi climàtic.
Fa uns tres milions d'anys, el clima del planeta es va començar a refredar i fer-se més sec; a l'Africa això va significar un retrocés de les zones arbrades i les selves i l'augment sistemàtic de zones obertes i sabanes que va obligar als primats que abans vivien en d'altres ecosistemes a adaptar-se. Per tant, la humanització està correlacionada amb el gran canvi del clima que va tenir lloc en el pliocè.
L'allunyada òrbita terrestre del Sol, el canvi en la seva inclinació axial i els gasos d'efecte hivernacle van fer que el planeta es refredés molt ràpidament. La neu que acabava de caure reflectia en un 80 o 90 % la llum; per tant, la calor es retornava a l'espai i així baixaven encara més les temperatures. La coincidència de fenòmens va provocar aquell canvi.
Com podem veure, el clima, des de l'inici dels temps humans, ha estat un factor en molts de casos determinant per a l'evolució i l'estructuració econòmica i social del nostre gènere. Gràcies a la selecció cultural, ara podem desafiar certs meteors, però encara no som capaços d'assumir econòmicament i socialment una canvi climàtic sever.
Aquesta és la gran qüestió. La complexitat de relacions intraespecífiques que hem generat encara estan poc desenvolupades, i la mateixa complexitat que hem generat a nivell evolutiu ens pot jugar a la contra. Un canvi sobtat ens pot precipitar a una dinàmica difícil de controlar: una dinàmica desestructuradora.
Aturar el creixement exponencial i contribuir a l'evolució responsable i al progrés conscient pot ser una estratègia que ens doni esperança. Un creixement sostingut no és sostenible, aquest és un tòpic que els progressistes utilitzen per no dir arrenglerar-se amb un desenvolupament absurd i evasiu.
Estem col·locats al bell mig de les dinàmiques naturals i, tot que la selecció cultural comença a tenir un pes específic cada vegada més gran, la selecció natural és la responsable dels equilibris orgànics. Aquesta és la situació. Desgraciadament, la lògica humana no es prou potent per substituir l'ordre natural.
L'alarma en com els humans aconseguim l'energia està encesa i els efectes poden ser ràpids i mostrar-se de manera irreversible; potser caldrà el col·lapse per poder reflexionar empíricament sobre la nostra incapacitat evolutiva. No es pot ser pessimista ni catastrofista, el principi d'esperança ens ha de mostrar un camí cap a la transformació econòmica i social del procés.
Es greu saber que podria ser ja massa tard. Que potser pagarem un preu molt alt. Cal saber que el planeta és incommensurable per a nosaltres, però, en realitat és limitat i petit. Sempre s'ha de pensar que si humanament ens fem grans, en el futur podrem entendre; ara ja ens adonem de que el planeta no és il·limitat, molt menys ho és la seva energia. Potser per que encara som petits com a gènere i ínfims com a espècie?
Cal que contestem la pregunta abans que sigui massa tard.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 27 de febrer passat