www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Nov, 2007

M’adhereixo i aniré a la manifestació 1-D que convoca la Plataforma pel Dret a Decidir

He enviat la meva adhesió a la manifestació 1-D i, a més, hi aniré, perquè jo sempre m’he declarat federalista. Ho recordo perquè, en el fons, el que s’està discutint és el model d’Espanya, que hauria de ser federal i plurinacional.

Les estructures que van sorgir amb la transició han quedat obsoletes i ja no donen resposta als problemes socials del nostre país. Des del meu punt de vista, aquest fracàs s’ha produït perquè perquè els partits polítics no atenen les necessitats socials i cíviques, llavors sortim al carrer per expressar aquest malestar.

Considero que la solució passa per concebre un altre sistema d’organització i, en aquest sentit, cal replantejar-se l’estructura federal d’Espanya.

Teniu més informació sobre la convocatòria i la Plataforma pel Dret a Decidir a la seva web: www.decideixodecidir.cat

28 Nov, 2007

Les infraestructures

Els catalans comencem a tenir una sensació d'abandonament que potser mai no havíem tingut abans. Les infraestructures han estat l'element clau en la sensació d'abandonament. Amb governs socialistes, amb governs populars, no hi ha res a fer, això és el que pensem molts catalans. Tothom comença a demanar responsabilitats polítiques i potser el que hauríem de fer es autocrítica social.

Què hem fet els catalans per pressionar als polítics perquè atenguin les necessitats dels ciutadans? Doncs res, així anem. Un poble desmobilitzat és un poble vençut. Els polítics ja no són l'avantguarda, són reraguarda i només reaccionen quan ho fan les institucions, les plataformes o la ciutadania. Els partits polítics cada vegada més representen els seus interessos corporatius i ideològics quan la ideologia ja no els diferencia específicament un de l'altre només que pels matisos.

Els criteris

Arribats a aquesta situació, hauríem de conèixer quins són els plans que hi ha per a l'organització i per al creixement del nostre país. Hauríem de saber les estratègies econòmiques i els plantejaments socials de futur, per poder opinar com a ciutadans i poder decidir a qui votar les pròximes eleccions, o si no votarem.

M'agradaria saber quina serà la política social a Catalunya; m'agradaria conèixer la política cultural, la política científica, la política industrial; quants aeroports hi hauran a Catalunya; fins quan creixerà el de Barcelona; m'agradaria saber quins criteris hi hauran en els creixements regionals i fora de l'àrea metropolitana, si sempre haurem de pagar peatge a les autopistes, etc...

La crítica que faig és autocrítica. Els catalans ens hem convertit en un ramat consumista sense idees i disposats a estar plorant o a estar emprenyats tota la vida. Per això pregunto si entre tots hem de trobar solució a aquest desgavell o bé hem de continuar resignats al cant del cigne de la nostra nació.

La resposta de l'Estat a les nostres necessitats no és correcta; la visió que tenen de Catalunya és la d'un país problemàtic ple de fonamentalistes que «s'han anat de la bola», que no admeten la diversitat i que són, com molts d'ells diuen, separatistes.

Ningú té responsabilitat

Anem bé, però jo ja penso que amb la crisi que tenim en els mitjans de comunicació i de transport quedarem separats de la resta de l'Estat no per motius ideològics sinó materials. Aquí ningú té responsabilitat sobre el que passa i qui la té, la ministra de Foment, diu que això ja ho arreglarà, estem ben arreglats. Amic Quim Nadal, amb aquesta companya de viatge, t'ha tocat ballar amb la mes lletja.

Només Zapatero es fa responsable directe del que està passant; aquest home o és valent o inconscient, espero que li surti bé la jugada i que pugui inaugurar l'AVE, l'aeroport, el port, les línies d'alta tensió, el quart cinturó, etc. Per descomptat, a la pròxima legislatura, a aquestes alçades només ens faltaria que guanyessin els reaccionaris del PP, llavors si que podríem dir que érem pocs i va parir la mula.

Les infraestructures ens estan donant consciència de país, tot serveix perquè els catalans recuperem la nostra dignitat com a poble. Tot serveix per tal de sentir-nos una altre vegada nació. Tot serveix per refundar la nostra catalanitat amb vocació de construir el nou país que ens cal.

 
Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo, (Ed. Catalunya) el passat 5 de novembre

23 Nov, 2007

Conferència Venus i presentació del llibre sobre la nova consciència a Bilbao

Publicat per eudaldc 13:43 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Venus: las madres de nuestra especie és el títol de la conferència que pronunciaré dilluns 26 de novembre, a les 19.30 hores, en un acte organitzat pel Museo de Bellas Artes de Bilbao amb el patrocini d’Iberdrola, empresa aquesta última que és membre patró de la Fundación Atapuerca.

En aquesta intervenció faré un recorregut per la bellesa, la qualitat artística i possibles interpretacions sobre aquestes peces d’art, començant per les més antigues, com la Venus de Tan-Tan (Marroc) d’entre 300.000 i 2000.000 anys, o la Venus de Berekhat Ram (Israel), de 230.000 anys, per repassar la distribució actual de Venus Paleolítiques a Europa, d’una cronologia molt més recent, com la de Grimaldi a Itàlia (22.000 anys), la de Willendorf a Aústria (24.000 – 22.000 anys), per arribar a la més recent, de 8.000 anys d’antiguitat, coneguda com a Venus de Catal Hüyük, descoberta a Turquia.

Dimarts dia 27 de novembre

D’altra banda, dimarts dia 27, a les 19.30 hores, parlaré del meu llibre El nacimiento de una nueva conciencia del qual podeu obtenir informació en aquest mateix bloc.

Tant la conferència com aquest darrer acte tindran lloc al Museu Bellas Artes de Bilbao.        

22 Nov, 2007

Jornades sobre el Patrimoni Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda

En el marc de les III Jornades del Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM),  dedicades enguany a conèixer el patrimoni arqueològic d’aquesta localitat, els organitzadors m’han convidat a pronunciar la conferència inaugural  amb el títol “Encara no som humans”, divendres 23 de novembre, a les 19.15 hores, al Centre Cívic El Vapor de l’esmentat municipi.

Aquestes jornades, de caràcter anual, tenen per objectiu donar a conèixer millor la història de Santa Pèrpetua de Mogoda i del seu entorn. El primer any es van dedicar a la Transició, mentre que la segona edició el tema va ser dona i memòria històrica. Precisament, les jornades clouran el 14 de desembre, a les 19 hores, amb la presentació del primer número de L’Ordit, l’anuari del CREM que recull els articles de les dues edicions anteriors.

Malgrat que enguany se centren en el patrimoni arqueològic d’aquesta localitat, volen que els parli sobre evolució humana perquè tenen molt d’interès ens saber sobre aquesta disciplina.

Santa Perpètua de Mogoda és un poble molt ric en jaciments perquè sempre s’han protegit molt, segons ens explica Pere García, president de CREM. L’època a que pertanyen va des del Neolític fins a l’Edat Mitjana.

21 Nov, 2007

Els límits del temps

III Encuentro anual sobre innovación, a Donostia – San Sebastián

Compartir idees i reflexions entre personalitats de diferents àmbits és l’objectiu de les trobades anuals que organitza Ibermàtica. En aquesta ocasió, el III Encuentro anual sobre innovación, se celebra el dimarts 22 de novembre, a partir de les 9 del matí, al Pabellón Illumbe, a Donostia, San Sebastián, amb el lema Tempus fugit. En busca del tiempo perdido.

Durant tot el matí hi haurà diferents intervencions i a mi m’han convidat a participar en la taula rodona que amb el títol Els límits del temps s’efectuarà a les 11.45 hores, juntament amb Adolfo Eraso, glaciòleg; Andoni Luis Aduriz, cuiner, i Juan Urrutia, economista, que en serà el moderador.

La cloenda de l’acte serà a les 13.15 i anirà a càrrec del lendakari Juan José Ibarretxe.

Com a Equip Internacional d’Atapuerca (EIA) mantenim una estreta col·laboració amb Ibermática des de fa alguns anys. Un dels objectius d’aquest contacte és el desenvolupament tecnològic aplicat als jaciments d’Atapuerca amb diferents implementacions informàtiques.

Per saber més: www.ibermatica.com

19 Nov, 2007

Treballar per processos: el cas d’Atapuerca

Conferència a Bilbao sobre com treure més profit als equips

Els jaciments d’Atapuerca són molt coneguts per les troballes científiques que han aportat, però al darrere d’aquests èxits hi ha també tota una manera de treballar i de gestionar un equip que cada vegada té més interès entre les empreses i sovint ens conviden a impartir conferències sobre aquestes qüestions.

Aquest és el cas de la xerrada “Atapuerca, un millón de años después”, que pronunciaré dimarts 20 de novembre, a les 19.30 hores, al Palacio Euskalduna (porta 2), a Bilbao, en el marc de l’acte de presentació pública de l’empresa Procesos e Innovación.

En la meva intervenció destacaré què ens ha ensenyat Atapuerca pel que fa a la gestió de processos, és a dir, com la col·laboració transversal entre els membres de l’equip, les afinitats i un entorn competent han afavorit l’èxit d’Atapuerca. En aquest marc, compartir coneixement i preveure una seqüència d’activitats orientades a generar valor afegit són claus per millorar i redissenyar els fluxos de treball.

Les arrels d’aquestes tecnologies organitzatives les tenim a Atapuerca amb l’emergència de la intel·ligència operativa i amb aquesta l’aparició de la tècnica i la seva socialització  que van afavorir la intel·ligència social, les estructures complexes, el treball en equip, les xarxes i les interaccions; qüestions totes elles que ens han de dur a la integració social i al progrés conscient.

14 Nov, 2007

Presentació del llibre “Encuentros republicanos” de Ramón Serrano

Publicat per eudaldc 12:15 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Dijous 15 de novembre, a les 19.30 hores, prendre part en l’acte de presentació del llibre “Encuentros republicanos”, de Ramón Serrano, que tindrà lloc a la seu dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major, 14, a Tarragona.

En aquesta publicació, l’autor conversa amb 28 personalitats sobre el llegat de la Segona República i els seus valors. Amb aquesta finalitat vaig mantenir amb ell una trobada el març de 2006 i aprofito ara per comentar-vos algunes idees que li vaig transmetre i que constata en el seu text.

Portada del llibre editat per Planeta

Jo, que em declaro republicà, considero que la república és una revolució, un canvi estratègic, no tàctic, on es qüestionen assumptes relacionats amb el control econòmic, el control social, el control de les terres, amb el canvi a la laïcitat.

Des del meu punt de vista, molts valors de la República, com aquest últim, el treball per a tots o l’educació, que per mi és molt important, estan ja socialitzats i allò que realment caldria fora integrar-los en un cos on la gent els visualitzés com valors de la Tercera República i no com valors abstractes que no podran tenir mai una concreció política, és a dir, per fer política cal partir de la societat i no al revés.

Precisament, el republicanisme, i per això soc republicà, el que fa és posar de manifest valors progressistes i és conscient de que es poden socialitzar, essent aquesta la importància del republicanisme. És a dir, allò que és teòric, allò que es presumeix com a humà, el desenvolupament, tot allò més progressista, allò que ens diferenciar del comportament animal, és, en la meva opinió, alguns dels valors polítics del republicanisme.

Des d’aquest punt de vista, jo, a la Tercera República, inclouria en el sistema educatiu una disciplina que es diria humanisme tecnològic en contra de l’humanisme literari ideològic. L’humanisme tecnològic defensa la socialització i la racionalitat com a valor fonamental, és a dir, la capacitat de debatre, l’ús de sentit comú i tenir projectes que sempre obeeixin a la lògica.

12 Nov, 2007

Conferència sobre la subsistència i la tecnologia dels homínids d'Atapuerca

“Sierra de Atapuerca: subsistència y tecnologia” és el títol de la conferencia que pronunciaré avui dilluns dia 12 de novembre, a les 19.30 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat d’Oviedo, en el marc dels actes de la Setmana de la Ciència que ha organitzat aquesta institució.

En la meva intervenció em remuntaré a l’arriba dels primers homínids a Europa, per endinsar-me en el seu mode vida i la complexitat cultural que ja tenien, atenent a l’estudi de les restes arqueològiques descobertes. Primer faré un repàs pels jaciments de més antiguitat d’aquest continent, com Ceprano (Italia), Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos).

Serà en aquest darrer indret on la meva explicació serà més extensa. Per aquest motiu, començaré pel jaciment més antic que hem localitzat a Atapuerca, la Sima del Elefante, on hem trobat restes humanes de fa 1,2 milions d’anys, per seguir amb d’altres també molt importants, com Gran Dolina, on practicaven el canibalisme, i altres com Galeria, per citar-ne només un exemples. Veurem amb quines eines caçaven i quina era la fauna associada als homínids que van habitar Atapuerca en diferents moments.

9 Nov, 2007

Premi en l'Any de la Ciència pel treball crític i socialitzador

Participació en un debat sobre "Pensar y creer" 

 

Dissabte dia 10 de novembre seré a Pamplona per participar a la Jornada Pensamiento  Crítico en el año de la Ciencia, que organitzada per l’ARP – Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico, se celebra al Planetari de l’esmentada localitat. Concretament, a les 17.15 h mantindré en un diàleg sota el lema “Pensar y no creer: la humanización pendiente” amb José María Bello, historiador i director del Museo Arqueológico de A Coruña.

 

A la nit, a les 22 hores, la mateixa associació m’atorgarà un premi que no vaig poder recollir l’any passat, en el transcurs del sopar homenatge dels Premis Mario Bohoslavski, en record a un periodista científic i actiu defensor del pensament racional.

 

Pel que fa a la conversa amb José Maria Bello analitzarem el fet que en les qüestions relacionades amb la biologia i l’evolució humana observem com es va propagant un fals escepticisme enfront la ciència, incorporant elements propis de les creences religioses amb l’aparença de ciència.

 

Creacionisme i pseudociència

Estem davant d’un creacionisme que qüestiona les dades aportades pel personal investigador, però que, a més, pretén establir un fals criteri en considerar que existeixen temes en els quals la ciència no pot ser considerada més que com una especulació. Sovint ens definim com a “éssers racionals”, però hi ha fets que ens diuen tot el contrari i ens demostren que encara hem de recórrer molt per arribar-hi.

 

Aquesta és només una de les nombroses activitats que inclou la Jornada Pensamiento Crítico en el año de la Ciencia. És una iniciativa oberta al públic en general en la qual s’ofereixen conferències, tallers i debats sobre pseudociencies, mitjans de comunicació, bioètica, antropologia, evolució, ciència, creences i pensament crític, entre altres.

D’altra banda, a la nit rebre el Premi Mario Bohoslavki que la ARP em va concedir, però que no vaig poder anar a recollir. És un guardó amb el quals volen distingir el treball crític que consideren que duc a terme i també per la meva inquietud a favor de la socialització de la ciència. En anteriors edicions han rebut aquesta distinció personatges com Victoria Camps, Francisco Ayala, Ramón Núñez o Bernat Soria.

De tot plegat teniu més informació a les webs:

www.escepticos.org i www.pamplonetario.org

5 Nov, 2007

Presentació a Madrid del llibre “El nacimiento de una nueva conciencia”

Publicat per eudaldc 12:19 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (3) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Contribuir a convertir la ciència i el coneixement en pensament aplicable a la construcció social, és a dir, en ideologia pràctica, i alhora, generar autoconciència mitjançant mecanismes crítics són els objectius principals del llibre El nacimiento de una nueva conciencia que, editat per Ara Llibres, presento en un acte públic dimarts dia 6, a les 19.30 hores, al Centre Cultural Blanquerna, al carrer d’Alcalá, 44, a Madrid.

Prèviament, al matí, allí mateix, a les 13 hores, hi haurà una roda de premsa per facilitar la tasca dels mitjans de comunicació.

portada del llibre El nacimiento de una nueva conciencia

 

Amb aquest llibre vull remarcar la socialització de la ciència des d’una perspectiva pràctica de transformació social de la nostra espècie: l’Homo sapiens. Alhora, aplico el coneixement de l’evolució i el pensament científic, entre altres temàtiques, per analitzar dues de les formes d’organització estructural de la nostra espècie, la ciutat i la unitat domèstica, encara que també tracto altres temes de tanta actualitat com la violència domèstica, l’educació, la robòtica, la genòmica, el paper del científic social i Atapuerca com a eina de prospectiva.

La reflexió ens pot ajudar a comprendre nous horitzons en el nostre comportament, per aquest motiu obro també l’anàlisi de futur i la socialització de la tecnologia en el procés d’humanització que donarà lloc a una nova espècie. Sobre aquest plantejament us reprodueixo uns fragments del llibre:

Futuro y nueva especie

Técnica-tecnología-ciencia y socialización nos conducirán hacia una nueva especie. Las formas de organización humana dejarán de ser pertinentes y emergerá con fuerza la deshumanización, como estadio necesario para adaptarnos a la nueva realidad específica.

En este momento nos planteamos cuestiones fundamentales que afectan a las filogenias naturales y concretamente a nuestro árbol evolutivo. El amortiguamiento de la selección natural a consecuencia de la consolidación de la selección cultural y técnica introduce la posibilidad de producir entidades biológicas de manera artificial, cosa que representa un corte epistemológico y plantea las nuevas formas de socialización y, por tanto, de resocialización.

A partir de este momento, nada será igual, porque las especies artificiales no tendrán las repuestas que tiene nuestro género. ¿Y después de la última resocialización? La contingencia que puede tener la posible nueva especie se mueve todavía en el campo de la ciencia-ficción, pero no por eso dejaremos de proponer líneas posibles de desarrollo.

(...)

En todo lo que escribo hay una serie de cuestiones que nos podemos plantear y, de todas, la que me parece más interesante es la posibilidad de que los nuevos humanos puedan ser los responsables de nuestra probable extinción. También podemos pensar qué fallos estructurales en el sistema de estos nuevos humanos pudiesen llegar a extinguirlos, y, por tanto, que al final sólo quedase nuestra especie viva en todo el planeta, hasta que produjéramos una nueva o nos desengañáramos del proyecto creador. La ciencia-ficción es una forma de poder hablar de fenómenos que aún no son explicables ni tampoco reproducibles.

Hay algo en la nueva especie que se reproducirá: si nosotros somos una singularidad del espacio-tiempo, es obvio que la nueva especie será una singularidad de la singularidad y, como consecuencia, un acontecimiento evolutivo único, un auténtico big-bang en el aumento de la complejidad biológica. Un epifenómeno producto del azar en primer lugar, después de la lógica y, finalmente, de la biotecnología.

(...)

De la nueva especie podemos esperar una serie de comportamientos evolucionados que a nosotros nos ha costado mucho desarrollar. El más importante es la socialización del conocimiento, que hace posible una mejor vida para todo el mundo; en segundo lugar, la solidaridad como valor con vista a conseguir una fuerte conciencia crítica de especie.

Si bien la nueva especie surgida de la selección técnica será homogénea en el ámbito genético, el medio diferenciará a los miembros de la población y así irán generando diversidad intraespecífica.

La coevolución también será seguramente una manera de adaptación de la especie nueva. Propongo para esta especie quimérica la denominación Homo ex-novo, un Homo que se caracterizará por ser un ser deshumanizado, es decir, un ser liberado de la esclavitud de la etología primate.

2 Nov, 2007

Atapuerca i els rituals funeraris a Radio Euskadi

Aquests dies són moltes les persones que s’acosten als cementiris per recordar els éssers estimats. Els rituals envers la mort no són nous i han acompanyat els homínids des de fa molt de temps.

A Atapuerca, al jaciment de la Sima de los Huesos, hem pogut documentar el comportament simbòlic més antic mai conegut respecte a la mort. Allí vam descobrir un bifaç, nomenat Excalibur, entre 4.000 fòssils humans de 500.000 anys d’antiguitat. Feia anys que ens preguntàvem sobre la causa d’aquella acumulació d’ossos i aquesta eina lítica bellament esculpida ens va ajudar a trobar la clau: ens trobàvem davant d’alguna creença compartida per un grup envers els seus congèneres traspassats, com per exemple hagués pogut ser una ofrena, encara que no ho sabem amb tanta exactitud.

Ràdio Euskadi ha volgut parlar d’aquesta descoberta aprofitant les dates en què ens trobem. Per aquest motiu em faran una entrevista aquest diumenge dia 4 de novembre, a les 13.20 hores, dins la secció La hora temática, dedicada en aquesta ocasió als comiats, del programa Más que palabras, presentat per Javier Vizcaino, qui tot just acaba de rebre un Premi Ondas a la Innovació Radiofònica.

L’entrevista es podrà seguir en directe per Internet des de la web de Radio Euskadi.