7 Nov, 2013
Trobada twittera des de Turquia
Ja podeu fer preguntes a @eudaldcarbonell amb l'etiqueta #BuscandoElFuturo
Serà diumenge 10 de novembre des de les vuit del vespre i fins les 10 de la nit
Els tuits cal enviar-los a @luis_quevedo incloent-t'hi el hashtag esmentat
Luis Quevedo (esquerra) amb Eudald Carbonell fa unes setmanes de rodatge a Namibia - Cedida
Des de fa alguns mesos estic realitzant diferents viatges amb el periodista Luis Quevedo amb motiu del rodatge d'un nou documental, Buscando el futuro, que és la segona part d'un altre que ha tingut molt d'èxit i que porta per títol El primer europeo.
Diumenge 10 de novembre serem a Turquia i aprofitarem el nostre primer dia en aquest país per celebrar una trobada twittera. Començarem a les vuit del vespre i la durada aproximada serà d'un parell d'hores.
Entre els participants sortejarem un ganivet de pedra elaborat per mi mateix
A més, us animo a que us feu una foto amb aquest cartell i les podeu penjar a la meva pàgina al Facebook o al meu twitter. Moltes persones ja ho han fet. I tu? T'engresques?
Busquem el futur entre tots!
technorati tags: xarxes socials , arqueologia , documentals , el futur , primeres poblacions humanes , Europa , twitter , Turquia13 Oct, 2013
Un país para comérselo arriba a Atapuerca dilluns 14 d’octubre a les 23.45 h per La 1
Aquest estiu, coincidint amb la campanya d’excavació a Atapuerca vaig participar en la filmació d’un capítol de sèrie de TVE Un país para coméselo, en el marc d’un capítol que dediquen a Burgos. El programa, que s'emet dilluns 14 d'octubre a les 23.45 h per La 1, arranca als esmentats jaciments.
D'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Ana Duato, jo mateix i José Mari Bermúdez de Castro, durant el rodatge
En aquesta ocasió, Ana Duato arriba a Burgos seguint les petjades dels nostres avantpassats. En el seu quadern de viatge anota les sensacions que li produeix Atapuerca. En aquest lloc extraordinari, els tres codirectors del projecte Atapuerca, José Mari Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuga i jo mateix cuinarem un plat molt típic de la zona.
Espero que us agradi!
26 Jul, 2013
LEGOevolución: entre dinosaures, Atapuerca i guerrers medievals
La mostra, que es podrà veure de forma gratuïta al Museo de la Evolució Humana, fins al gener de 2014, compta amb prop de 200.000 peces i deu diorames
El Museo de la Evolución Humana i moviment ciutadà a Burgos - Cedida MEH
ALE! Asociación Cultural de Aficionados a las Construcciones Lego a Espanya, ha concebut una espectacular exposició amb una original visió de l'evolució de la història des dels temps d'Atapuerca fins als nostres dies. Es pot veure a la zona de tallers didàctics Planta -1 del Museo de la Evolución Humana, a Burgos; l’entrada és lliure.
La mostra inclou prop de 200.000 peces i està composta per deu diorames temàtics, cadascun representant un moment característic de l'evolució i de la història, des de les primeres formes de vida del precambrià fins a l'actualitat. Una exposició, per descomptat, molt recomanable. Vull agrair també als organitzadors la figura que m'han dedicat.
Figura que m'han dedicat - Cedida MEH
El viatge comença a l'edat de la terra, quan es va formar el fons marí i va poder sorgir la vida. D'aquí saltem a l'època dels dinosaures i a partir d’allí viatgem pels primers assentaments humans en el Neolític, l'època romana mostrada a través d'una ciutat d'Hispània, l'Edat Mitjana, la invasió napoleònica vista a través de la batalla de Gamonal i la revolució industrial. A més, el mateix Museo de la Evolución Humana i el Proyecto Atapuerca estan molt presents a la mostra.
Amb Aurora Martin, coordinadora de les activitats del MEH - Cedida MEH
L'edifici del MEH, de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, i aquesta part de la ciutat de Burgos ocupen també un lloc molt significatiu amb visitants entrant i sortint del Museu, i la presència dels tres codirectors dels Jaciments d'Atapuerca. En un altre diorama es poden veure als membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca treballant en les excavacions i en un altre als pobladors prehistòrics del jaciment de la Sima de los Huesos.
Transport i energia
A més, hi ha multitud de petites figures en miniatura que representen legions romanes, camperols medievals, estudiants d'arqueologia o personatges famosos com El Cid o Napoleó. Visitant l'exposició es pot entendre com ha transcorregut l'evolució de la humanitat, els seus mitjans de transport i l'ús de l'energia, tot amb un gran sentit de l'humor.
Les minifigures tenen un important paper a l'exposició - Cedida MEH
Tots aquests diorames descansen sobre una superfície de 150.000 puntets LEGO, sobre els quals s’alcen totes les construccions. En total, centenars de milers de peces encaixades durant centenars d'hores per membres d'ALE! Més de trenta persones en un treball que ha durat més de tres mesos. Si bé la peça més representativa de Lego és el clàssic maó 2x4 puntets, la minifigura és el més representatiu de l'exposició. Així, des dels primers esquelets de l'Homo heidelbergensis fins a l'Homo sapiens actual estan representats d'aquesta manera amb diferents colors.
Espero que en gaudiu!
technorati tags: construccions , didàctica , història , arqueologia , ciutat , diorames , col.leccions , exposicions28 Feb, 2012
Sota terra, una eina potent de socialització des de TV3
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES a la sèrie
Estem en plena emissió de la segona temporada del programa “Sota terra” que emet TV3 els diumenges a la nit, coproduït amb Batabat. En aquesta ocasió, són tretze capítols consecutius el primer dels quals es va emetre ja la segona quinzena de gener d’enguany. H explico per a les persones que no ho veuen. Està copresentat per l’actor Fermí Fernández i per mi mateix, que he estat alhora assessor científic d’aquesta sèrie.
“Sota terra” es troba dins el meu projecte de vida com arqueòleg. Considero que hi ha tres eixos que m`han portat a exercir aquesta professió: la recerca científica, això vol dir buscar els orígens i l’evolució del gènere Homo; l’acadèmia, o la voluntat d’ensenyar, i la tercera, que es la socialització de la ciència.
Parlant amb Fermí Fernández, presentador de la sèrie - Cedida TV3
Precisament, el programa “Sota terra” es troba dins del darrer eix. La socialització del coneixement és una eina fonamental a l’hora de contribuir a formar la nostra societat. Tots tenim coses interessats que transmetre i exercir-ho públicament a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials és molt positiu.
“Sota terra” és un programa d’entreteniment amb el qual buscàvem la manera de fer participar al nostre país en una aventura arqueològica per conèixer la historia de Catalunya. Va ser d’aquesta manera que varem triar aquesta formula que a Anglaterra s’utilitza des de fa molt de temps. Aplicant el mètode científic, plantegem una hipòtesi i intentem confirmar-la amb una excavació que normalment duraria molts dies, però, que pel format del programa, es limita a tres dies d’intens treball.
Aprendre la història és quelcom fonamental per tal de poder saber com ha funcionat el territori que ocupem i com s’organitzaven socialment els nostres avantpassats. Des de l’institut que dirigeixo, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i des de la Universitat Rovira i Virgili, (URV), ambdós a la ciutat de Tarragona, preteníem contribuir específicament a la construcció del saber i de pensament a través d’una eina tan potent com és la televisió.
Cada capítol es roda durant tres dies d'intens treball de camp - Cedida TV3
“Sota terra” no es un documental ni una pel·lícula de ficció, sinó que, com hem remarcat moltes vegades, es tracta d’un programa d’entreteniment que intenta donar saber divertint i motivant l’audiència amb una excavació arqueològica per satisfer a les persones de totes les edats i procedències que tenen interès en conèixer com es construeix la historia a través del registre arqueològic i dels documents escrits que han arribat fins als nostres dies.
Amb aquest plantejament hem recorreguts molts indrets de Catalunya i hem buscat documentació. A més s’enregistra sempre comptant amb l’inestimable ajuda de la direcció dels jaciments que visitem i dels seus equips. Els membres de “Sota terra” estem contents de la tasca que duem a terme, la qual cosa no vol dir que no pogués ser millorable. Ara bé, l` objectiu l’hem assolit. Tenim una audiència acceptable, critiques bones i no tan bones; això vol dir que interessa i, per tant, es construeix cultura. Segurament les televisions estan mancades de programes que tenen la intenció de fer aprendre. Aquesta seria la televisió que tots voldríem: a la vegada que t’ho passes bé descobreixes com és el teu país a partir de l’arqueologia.
Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 28 de febrer de 2012
technorati tags: programes , televisió , socialització , sèries televisió , arqueologia , evolució humana18 Gen, 2012
Entrevistes a Catalunya Ràdio i al programa Divendres de TV3
L’estrena de la segona temporada de la sèrie Sota terra a TV3, el pròxim diumenge 22 de gener a les 22 h ha propiciat que encari els darrers dies de la setmana amb algunes entrevistes a diferents mitjans de comunicació.
Aquí teniu les previsions per si són del vostre interès:
Dijous 19, a les 18.30 h, a “La
tribu”, a Catalunya Ràdio
Divendres 20, a les 17 h al programa “Divendres” de TV3
technorati tags: programes , televisió , socialització , sèries televisió , arqueologia , evolució humana24 Mar, 2009
Patrimoni i Evolució
Rebo una carta oficial de Francesco Bandarin, director de UNESCO World Heritage Centre, on ens comunica als directors del projecte Atapuerca que vol celebrar un meeting a Burgos del 22 al 25 de març. Al meeting es discutiran tres grans tòpics de l’evolució humana:
- L’origen i la diversitat del gènere Homo (genètica, biològica, anatòmica) i les seves organitzacions socials.
- Els canvis estructurals corresponents al coneixement simbòlic, les innovacions tecnològiques, producció d’eines, descobriment i ús del foc, etc.
- Colonització humana i dispersió per nous espais.
Ens comenta que el seminari internacional es denominarà Prehistory and the World Heritage Convention: Towards an Action Plan and the related thematic Studies.
Em sembla summament important i així li vaig fer saber a Nuria Sanz, l’organitzadora de l’esdeveniment, que la prehistòria sigui motiu d’interès social internacional i que els organismes de què s’ha dotat la nostra espècie siguin els encarregats de sensibilitzar i organitzar aquests projectes.
Els assistents a la troba van poder comprovar el valor dels jaciments d'Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA
El 22 de març amb José María Bermúdez, Robert Sala, Ana Isabel Ortega i Carlos Díaz del EIA (Equipo de Investigación de Atapuerca) vam a acompanyar a col·legues nostres provinents de tots els continents a una excursió per la Sierra de Atapuerca. Durant l’excursió vam tenir l’oportunitat de mostrar la riquesa científica d’aquest complex de jaciments. Tenir l’evolució humana condensada en un espai de poques hectàrees és per als humans que investiguem un regal de la naturalesa.
Vam poder mostrar a la delegació de la UNESCO, els jaciments de la Sima del Elefante, on s’han trobat els fòssils humans més antics d’Europa d’uns 1,3 milions d’anys; el de la Cova de la Gran Dolina on es descobrí l’Homo antecessor, amb prop de 900.000 anys d’antiguitat, així com Galeria, de 400.000 anys.
Participants a la reunió, en la seva visita a Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA
Després visitàrem el jaciment del Portalón, amb una important seqüència dels últims 9.000 anys. A la mateixa entrada, els vam fer saber com era la Sima de los Huesos fa més de 400.000 anys, on hi ha l’acumulació de cadàvers més antiga de la història, pertanyent a Homo heidelbergensis del Plistocè mitjà.
A l’hora de dinar discutírem amb Nuria Sanz la singularitat dels jaciments prehistòrics del món. En la meva opinió, són reserves d’informació de la biosfera, són memòria del sistema biòtic i abiòtic que ens pot ensenyar a conèixer com érem o com era el passat durant 1,5 milions d’anys.
Cal, per tant, conservar i estudiar aquestes singularitats. Una espècie sense informació és una espècie sense coneixement. Una espècie sense coneixement no té pensament. Ens farà falta molta informació per passar el coll d’ampolla del segle XXI.
1 Feb, 2008
Debat sobre els nous models de família al programa Àgora de TV3 i presentació a Tarragona d’El naixement d’una nova consciència
Dilluns dia 4 de febrer, a les 22 h, m’han convidat a participar en el programa Àgora de TV3, presentat per Xavi Corral, per parlar dels models de família, una de les qüestions que tracto al llibre El naixement d’una nova consciència i que casualment tinc previst de fer una presentació dimarts dia 5 a Tarragona, en un acte organitzat pel Casal Popular Sageta de Foc, al seu local ubicat al carrer de Trinquet vell, 15, i al qual hi esteu tots convidats.
Cartell creat per la Sageta de foc amb el qual anuncien la presentació del llibre El naixement d'una nova consciència - Crèdit foto: Ferran Gerhard
Però com us deia, abans, dilluns, seré al programa de Xavi Corral, per analitzar com ha evolucionat el concepte de família i què pensem dels models que emergeixen a la nostra societat actual. En el mateix debat hi prenen part l’advocada Madga Oranich; la professora del IESE Núria Chinchilla, molt defensora de la conciliació familiar; Jordi Petit, president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, i Daniel Arasa, president del Grup d’Entitats Catalanes (GEC) de la Familia.
M’agradaria saber també què en penseu vosaltres dels canvis registrats a la família com a forma d’organització humana. Per engrescar-vos a participar en aquest diàleg, poso al vostre abast, tot seguit, unes ratlles del que escric sobre les unitats domèstiques al meu llibre El naixement d’una nova consciència.
La crisi de les unitats domèstiques
L’augment sistemàtic de l’eficàcia productiva, el creixement exponencial de la tecnologia, a més de l’aplicació dels conceptes científics a l’organització social, trenquen les formes històriques i tradicionals d’organització. Les nostres famílies al segle XX són les darreres que encara han mantingut una estructura domèstica característica de família extensa a Occident, però amb el segle XXI aquest tipus de vida i organització s’acabarà també al nostre món.
Les noves formacions socials produeixen un gran excedent a la vegada que plusvàlua, part de la qual s’inverteix en serveis socials generats més enllà de les mateixes unitats domèstiques. La inversió en serveis converteix en obsoletes les unitats domèstiques autogestionades que, com a conseqüència, o bé perden capacitat d’adaptació i desapareixen, o bé canvien i es transformen, donant lloc a una nova realitat.
Les unitats de tipus domèstic s’han fragmentat perquè fenòmens com la mobilitat del treball, l’augment de serveis, la socialització del transport i el comerç generalitzat, desestructuren els comportaments familiars atàvics. I tot això es produeix en el marc de l’alfabetització, la socialització dels mitjans de comunicació que han incidit directament en la destrucció de valors fins aleshores inamovibles perquè eren bàsics per a la subsistència de les formacions establertes.
Aquesta amalgama de condicions fan saltar pels aires el que havia estat concebut com una organització veritable i eterna, recolzada i cohesionada per tot tipus d’idealismes, objectius i subjectius. En un projecte d’integració de la diversitat a través de la socialització de la ciència i la tècnica, la visió de les unitats domèstiques i la seva articulació haurà d’adaptar se a aquesta transformació radical. Hem de fer-ho així si no volem que les contradiccions emergents esdevinguin indissolubles per la pervivència d’un comportament atàvic i que els desenvolupaments tecnològic i social provoquin una autèntica destrucció de la nostra estabilitat social planetària.
La generalització de xarxes socials de serveis, la destrucció del sector primari i la seva conversió en estructures industrials lligades a la revolució cientificotècnica ens condueixen cap a estructures atomitzades de tipus urbà on el sector terciari és el dominant. En aquesta progressiva desestructuració, les unitats domèstiques es fragmenten, el paper de reproducció social del sistema és qüestionat pel canvi d’especificitat. S’introdueix el criteri d’organització no homogènia de forma estructurada i, potser, de manera irreversible. Augmenta la diversitat i, com a conseqüència, la variabilitat intraespecífica.
No es tracta d’una crisi provocada pels canvis de conjuntura, sinó de l’inici d’una autèntica catarsi planetària pel que fa a l’organització territorial de l’espècie. Avui dia ens trobem estructurats en unitats individuals (encara que sembla reiteratiu com a concepte), en unitats heterogènies, en unitats tradicionals sense avis paterns o materns, etc. L’augment de la diversitat genera tensió, i per a mentalitats reaccionàries l’absència d’ordre i control és un autèntic patiment. Per a mi, és una mostra evolutiva i d’adaptació que aplaudeixo.
La disfunció que té lloc en les unitats domèstiques provoca el desconcert social a causa de la incapacitat de les noves filosofies socials contemporànies de donar-hi cohesió ideològica. El meu objectiu és contribuir de forma modesta a la transformació d’aquestes unitats a través de l’anàlisi i la praxi social crítica.
2 Nov, 2007
Atapuerca i els rituals funeraris a Radio Euskadi
Aquests dies són moltes les persones que s’acosten als cementiris per recordar els éssers estimats. Els rituals envers la mort no són nous i han acompanyat els homínids des de fa molt de temps.
A Atapuerca, al jaciment de la Sima de los Huesos, hem pogut documentar el comportament simbòlic més antic mai conegut respecte a la mort. Allí vam descobrir un bifaç, nomenat Excalibur, entre 4.000 fòssils humans de 500.000 anys d’antiguitat. Feia anys que ens preguntàvem sobre la causa d’aquella acumulació d’ossos i aquesta eina lítica bellament esculpida ens va ajudar a trobar la clau: ens trobàvem davant d’alguna creença compartida per un grup envers els seus congèneres traspassats, com per exemple hagués pogut ser una ofrena, encara que no ho sabem amb tanta exactitud.
Ràdio Euskadi ha volgut parlar d’aquesta descoberta aprofitant les dates en què ens trobem. Per aquest motiu em faran una entrevista aquest diumenge dia 4 de novembre, a les 13.20 hores, dins la secció La hora temática, dedicada en aquesta ocasió als comiats, del programa Más que palabras, presentat per Javier Vizcaino, qui tot just acaba de rebre un Premi Ondas a la Innovació Radiofònica.
L’entrevista es podrà seguir en directe per Internet des de la web de Radio Euskadi.
26 Oct, 2007
Entrevista al programa “Problemes domèstics” de Manuel Fuentes
La setmana pròxima, dilluns dia 29 d’octubre, l’estrenaré a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, d’on sóc catedràtic de Prehistòria, cosa que no sempre és així, amb motiu dels meus freqüents viatges científics. I ho faré participant al programa “Problemes domèstics”, del periodista Manuel Fuentes (Catalunya Ràdio), com a convidat del dia amb motiu de la seva presència a Reus, exactament a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la mateixa URV. És previst que la nostra conversa s’iniciï cap a les 12.30 hores.
Durant la intervenció al programa de manuel Fuentes, dilluns dia 29 d'octubre, a Reus. Crèdit Foto: Cedida URV
"Problemes Domèstics": Honoris Causa 2 visita cada dilluns (fins al 12 de novembre), una universitat catalana. Durant dues hores (de 12 a 14 h), Manel Fuentes i el seu equip, barregen la informació i l'humor donant forma a un retrat àcid i desenfadat de la realitat.
Els estudiants tenen un paper actiu durant el programa, així, fan preguntes al convidat del dia i trien l'alumne més destacat i més ben informat perquè se sotmeti al "Test dels alumnes". Tot plegat mostrarà el rànquing dels universitaris més savis de Catalunya. El programa compta amb alguns dels col·laboradors habituals del seu programa.
Per saber més sobre el programa, clica aquí
22 Oct, 2007
Recursos didàctics al portal Evoluciona!
Un professor de l’IES Pons d’Icart de Tarragona, Rafael Larrañaga, m’enviava l’altre dia un comentari en aquest mateix bloc, fent-me saber que algunes de les meves idees les analitza a classe amb els seus alumnes, cosa que m’alegra moltíssim. Alhora, em demanava el text de la lliçó inaugural que fa uns dies vaig pronunciar a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, titulada “L’evolució en el comportament de l’ésser humà”.
Sr. Larrañaga, em complau comunicar-li que des de fa unes setmanes disposem del nou portal Evoluciona!, una iniciativa de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que jo mateix dirigeixo, dedicat especialment a facilitar material relacionat amb la didàctica de l’evolució, tot i que com podrà observar, ofereix, i ha d’oferir encara, moltes més coses.
A l’apartat Raonaments hem inclòs ja en pdf el power point que vaig fer servir durant la lliçó inaugural de Psicologia, perquè en faci l’ús que consideri adient i convidant-lo, a vostè i al seu alumnat, a utilitzar aquestes eines tecnològics per establir un diàleg sobre evolució humana, que ben segur pot ser molt enriquidor. Aquesta invitació, conseqüència de la seva petició, la vull fer extensiva a tots els instituts i escoles interessats per la socialització de la ciència i el futur de la nostra espècie.
