24 Abr, 2008
L’IPHES coorganitza a la Xina un congrés per cercar els orÃgens del poblament euroasià tic en el marc de l’Expo Universal Shanghai 2010
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Conferències 
Recentment he estat a la Xina, on he impartit unes conferències sobre Atapuerca, que han suscitat molt interès per la recent publicació a Nature d’una mandíbula humana d’1,2 milions d’anys trobada a Atapuerca (Burgos). També he aprofitat per començar a organitzar un congrés sobre els orígens del poblament euroasiàtic juntament amb l’Acadèmia Xinesa de Ciències, ubicada a Pequin, i amb altres especialistes universitaris de Shanghai, així com amb la Fundación Atapuerca. Es farà en el marc de l’Exposició Universal Shanghai 2010 i serà un punt de trobada que es convertirà en un referent per posar en comú amb investigadors d’arreu del món les importants aportacions científiques dels últims anys.
Petit resum en xinès del curriculum d'Eudald Carbonell que recollia el tríptic de les conferències
La Xina és un país emergent i que ben aviat es convertirà en la primera potència mundial, n’estic segur. Aquest fet es nota també en els projectes de recerca, perquè hi ha ganes i iniciatives per investigar. Com a IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeixo, ens interessa molt coparticipar-hi, perquè en aquell país es poden descobrir homínids de més d’un milió d’anys. En aquest moment, es troben fent unes obres hidràuliques que podrien posar al descobert restes molt interessants. Fins ara a la Xina els fòssils humans més antics que s’han trobat no superen el milió d’anys i es tracta de peces molts fragmentades.
A la ciutat de Shanghai - Foto: Aida Carbonell / IPHES
Tot això esdevé en un moment en què hem pogut confirmar que l’Homo antecessor, del qual recentment hem donat a conèixer una mandíbula humana de fa 1,2 milions d’anys a Atapuerca, a través de la revista Nature, deriva de l’Homo georgicus, trobat a Dmanisi (Georgia); a Atapuerca va evolucionar entre fa 1,2 milions d’anys i 800.000 anys.
Hem trobat, per tant, l’espècie més vella d’Europa. Penàvem que procedia de l’Àfrica, però les darreres descobertes avalen la hipòtesi de que no va ser així. Consideràvem, a més, que només hi havia una espècie pròpiament europea, els neandertals, i ara resulta que no, que n’hi ha dues, perquè l’Homo antecessor hauria sorgit també al continent europeu.
21 Abr, 2008
Signatura de llibres per Sant Jordi
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i de la recent publicació del meu llibre La consciència que crema, editat per Ara Llibres, el dia 23 d’abrils seré a Barcelona per signar llibres en diferents estands que aquí us detallo, per si és del vostre interès i podem tenir un intercanvi d’opinions.
Matí
- de 10:00 a 11:00 Hotel Regina, esmorzar amb els mitjans de comunicació, autors i editors.
- de 11:00 a 12:00 Corte Inglés Diagonal
- de 12:00 a 13:00 FNAC Illa Diagonal
- de 13.00 a 14:00 Llibreria Ona, Gran Via, 654
Tarda
- de 17:00 a 18:00 Abacus, Passeig de Gràcia, 19
- de 18:00 a 19:00 Llibreria Proa, Rambla Catalunya, 98
- de 19:00 a 20:00 Corte Inglés Portal de l'Àngel
- de 20:00 a 21:00 Llibreria Laie, Passeig de Gràcia - Casp
11 Abr, 2008
Homenatge al paleontòleg Emiliano Aguirre, el primer director d’Atapuerca
Aquest diumenge, 13 d’abril, a les 12 h, en el marc de les desenes Jornades Aragoneses de Paleontologia s’ha organitzat, un homenatge a Emiliano Aguirre, al qual hi assistiré. Per mi, ha estat un mestre, ara és un col·lega i sempre ha estat un amic. L’acte es fa a la Casa de Cultura de Ricla.
L’amic Emiliano va ser el primer director del Projecte Atapuerca, des del 1978 fins el 1991, quan es va jubilar i llavors José María Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuaga i j vam prendre el relleu, però ell ha estat un científic clau perquè la paleontologia a Espanya estigui actualment a Primera Divisió.
En aquesta imatge li assenyalo a Emiliano Aguirre la Sima del Elefante on aquest estiu vam trobar una mandíbula humana d'1,2 milions d'anys - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Recordo que era l’any 1978 quan vaig començar a treballar amb ell a Atapuerca, uns jaciments que jo havia visitat un any abans amb el doctor Francesc de Villalta, aleshores professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona.
Faig memòria de la meva arribada a Atapuerca –com explico amb mes detalls al llibre Els somnis de l’evolució- miràvem els talussos dels reompliments del quaternari i ràpidament hi vam trobar eines de sílex i restes de fòssils animals. Una imatge similar a la que havia vist en els llibres de Zhoukudian, el gran jaciment asiàtic. La intuïció d’arqueòleg em deia aquell jaciment era molt important i Emilano Aguirre el comparava amb jaciment xinès. I a patir d’aquí tot va començar. Ell es va esforçar per formar un equip transdisciplinar, que anys després ha obtingut tants bons resultats com a mandíbula humana d’1,2 milions d’anys publicada recentment a Nature.
Així que el 1978 vaig anar a Atapuerca com a jove arqueòleg i de seguida em vaig anar ocupant de muntar les excavacions amb ell. Fins aquell moment no s’havia excavat mai a Atapuerca d’una manera sistemàtica, tot i que ja s’havien fet petites intervencions.
8 Abr, 2008
Jornada de treball amb CCOO i la meva visió sobre els moviments d’esquerra
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
PolÃtica i societat civil Una jornada de treball amb CCOO i la participació en una taula rodona on aportaré la meva visió sobre els moviments d’esquerra del segle XX centren la meva activitat pública de dijous dia 10 d’abril.
Sota el títol Tecnologia i Evolució: reflexions sobre el món d’avui, en el marc del Projecte Quadres de CCOO, que té per finalitat fer emergir nous quadres sindicals en aquesta organització, impulsen diferents trobades d’aquest tipus amb la finalitat de propiciar discussions sobre la necessitat de marcs generals d’interpretació de la realitat per orientar les pràctiques quotidianes.
En aquest context, m’han convidat per la perspectiva evolutiva que faig de la nostra espècie, introduint elements derivats de la socialització de les innovacions tecnològiques i com ho apliquem tot plegat en el món actual amb consciència crítica.
La jornada s’ha concebut per a les persones que han passat per les diferents edicions del Projecte Quadres en els darrers anys i està oberta a altres individus, amb la limitació que comporta una sala de 50 places. Serà dijous 10 d’abril, de 10 a 14 hores, als locals centrals de CCOO a Barcelona, a la Via Laietana, 16, de Barcelona.
Taula rodona
D’altra banda, a les 18 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la Plaça de la Imperial Tàrraco, prendre part en una taula rodona sobre Present i futur dels –ismes al segle XXI: marxisme, feminisme i nacionalisme, en el marc del segon debat que organitza l’Aula de Debat de la URV. Donaré la meva visió sobre els moviments d’esquerra del segle XX i defensaré la seva raó de ser actual i futura.
Els altres ponents són Eulàlia Lledó i Jaume Renyer que parlaran, respectivament, de la necessitat històrica i la raó actual del moviment feminista, en el primer cas, i dels moviments nacionalistes radicals, pel que fa al segon professor esmentat.
L’Aula de Debat de la URV té com a principal objectiu aprofundir i discutir a l’entorn de temes que es consideren d’utilitat per la ciutadania interessada en el coneixement.
4 Abr, 2008
Lliurament del Premi CrÃtica Serra d'Or Recerca - altres ciències pel llibre El naixement d'una nova consciència
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
PolÃtica i societat civil La nit del 3 d'abril s'ha celebrat el sopar del lliurament dels Premis Crítica "Serra d'Or" i m'han concedit el de Recerca - altres ciències pel meu llibre El naixement d'una nova conciència. Per a mi, aquest premi és a un equip de treball i l'ha recollit Cinta S. Bellmunt, coautora amb mi del llibre Els somnis de l’evolució, i responsable de Comunicació de l’IPHES, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeixo, perquè tot just a la mateixa hora estava tornat d'un viatge de treball a la Xina.
Acceptar aquest premi és una responsabilitat social pel prestigi que té i representa molts anys de tenacitat de ciutadans catalans per mantenir en un alt nivell la cultura del nostre poble.
Em sento molt satisfet per aquest premi, i el meu equip suposo que també. Sempre he pensat que el millor que podem fer per aquest país és ser lleials a la nostra cultura, i que la lleialtat més eficaç és escriure en la nostra llengua, no perquè sigui millor que cap altra, si no perquè d’aquesta manera, mantenim la diversitat cultural.
Serra d’Or, sens dubte, i un científic no hauria de dir sens dubte, és una torxa poderosa que ens ha donat llum quan l’obscuritat era absoluta.
Accepto, a més, aquest premi, perquè és un reconeixement a tots vosaltres, a la vostra lluita, a la consistència, a la vostra persistència, i per mantenir al nostre país com a cultural universal, i la nostra llengua com a mitjà d’expressió.
