28 Abr, 2007
Origen dels humans, canvi climàtic, cervell i capacitat tècnica
L’ésser
humà té uns 2,4 milions d’anys d’antiguitat i com a espècie
pertany al gènere Homo. Però ara, el que realment ens interessa és
conèixer breument com va emergir. ¿Quin és l’origen? ¿Què és l’hominització?
¿Què explica la humanització?
Entre
6 i 5 milions d’anys enrere existien grups d’homínids que, a més de
ser bons
braquiadors —es movien per les branques dels arbres fent servir les
extremitats superiors-, ja corrien drets pels boscos tropicals i per les selves
d’Àfrica; el Sahelanthropus
Reducció
de selva i bosc
Al
final del Pliocè, fa 3,2 milions d’anys, va tenir lloc un nou canvi climàtic en
el qual aparegué l’aridesa, i els espais de selva i bosc del continent africà
es reduïren dràsticament. En el nou entorn de la sabana, més obert,
els homínids van haver d’adquirir altres capacitats per poder sobreviure.
Per exemple,
la postura erecta permetia una bona refrigeració del cervell, que va començar a
créixer, fet que, sens dubte, seria una adquisició primitiva fonamental.
El
cervell, doncs, va augmentar de mida com a resultat de la ingesta de carn i
gràcies a la reducció dels budells que va fer que
un major flux de sang es desviés cap a l’òrgan que creixia i que demanava més
energia, com explica molt bé la nostra col·lega Leslie Aiello. A més, els nostres avantpassats van passar de manipular
objectes per aconseguir aliments i defensar-se dels depredadors a desenvolupar
una capacitat tècnica, en altres paraules, van començar a fabricar instruments amb
altres instruments. En aquell moment s’iniciava la humanització ja que
l’hominització havia començat feia 2,4 milions d’anys abans.
Aquest text un fragment del capítol
2 del meu llibre El naixement d’una nova consciència, publicat per Ara Llibres
24 Abr, 2007
"Canviar el clima"
El planeta és una estructura termodinàmica. Això ja ho sabem, només cal assumir-ho. Ara en el segle XXI disposem d'informació sobre aquest canvis. Som capaços de poder mesurar els paràmetres que ens permeten pronosticar que és el que pot passar, quan es donen unes condicions determinades. A més a més, disposem també de tècniques que faciliten el control de paràmetres climàtics del passat. D'aquesta manera som capaços de comparar dades del passat i el present i conèixer què és el que passa quan hi ha un augment com ara en la proporció d'òxid nitrós, metà i anhídrid carbònic en l'atmosfera.
Per exemple, ara sabem que fa uns 4.000 anys en ple Holocé les temperatures que hi havia al planeta eren més altes que les actuals. Però també sabem que la proporció de gas carbònic que hi ha a l'atmosfera i la seva progressió exponencial no havia existit mai almenys als darrers 10.000 anys. També sabem que el planeta mai hi havia hagut un poblament humà de més de 6.000 milions d'espècimens.
Totes aquestes dades ens permeten fer una reflexió sobre la nostra intervenció en els processos termodinàmics i, com a conseqüència, fent-se augmentar la consciència del que passa, i acceptar que nosaltres hem contribuït de forma específica a accelerar un procés, per altra part natural.
Nosaltres els humans actuals no som responsables dels processos termodinàmics que tenen lloc al planeta, però si que podem ser responsables, i de fet ho som, d'augmentar i accelerar, com he dit el procés. Els Homo sapiens actuals, per tant, no som responsables de lleis físiques de la naturalesa però si que hem de ser conscients de la nostra naturalesa que és a la vegada animal i humana.
No serveix fugir d'estudi i dir que no sabem què passa ni serveix generar una postura apocalíptica entorn al futur climàtic i humà del planeta. Cal desenvolupar una consciència crítica d'espècie que ens porti no al creixement sostenible com alguns diuen sinó al progrés conscient.
La ciència ens permet profunditzar en el coneixement del nostra entorn com mai abans havia succeït a la nostra espècie. Aquest coneixement del nostra entorn possibilita la presa de decisions. La tecnologia ha posat a l'abast dels humans un ventall d'instruments i capacitats que hem de fer servir de forma efectiva i eficient. El progrés conscient s'ha de basar en la gestió eficient de la complexitat i evitar el creixement. No es tracta de créixer sinó d'organitzar-nos per fer front al la complexitat de les relacions de producció i distribució de l'energia humana sobre el planeta, abans que sigui massa tard.
Ser capaços d'entendre el funcionament natural i a la vegada gestionar els nostres recursos amb eficàcia i eficiència no ho podem fer a traves de la litúrgia apocalíptica, però també és veritat que si continuem plegats de braços quan les senyals del planeta i de la nostra organització humana son alarmants i és fan evidents, caminem cap un coll d'ampolla que encara n'ignorem quines conseqüències devastadores pot tenir.
La coexistència de coneixement, l'eficàcia de la ciència , la tecnologia i la responsabilitat d'espècie son conceptes que han de formar part de la nostra presa de decisions col·lectives. No es tracta, només de la nostra lluita, es tracta a més a més de la lluita de les generacions futures per continuar existint al planeta i assegurar-ne una continuïtat racional i consistent.
Espero que aquestes línies ens serveixi de reflexió. Una reflexió que hauríem de fer conscient i pràctica.
Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (Ed. Catalunya) el 14 de febrer de 2007
21 Abr, 2007
Fragments de la meva nova publicació i signatura de llibres per Sant Jordi
Vull compartir amb vosaltres part
de la introducció del meu llibre El naixement d’una nova consciència, una
iniciativa que enceto amb la diada de Sant Jordi, però és la meva intenció anar
posant al vostre abast diferents conceptes que plantejo en aquest nova
publicació amb la idea d’afavorir la discussió. Aprofito també per donar-vos a
conèixer la meva ruta de Sant Jordi, amb els llocs i les hores on signaré
llibres, informació que teniu després del text.
Sovint el pensament escrit pot caure en la temptació de ser elitista. L’educació que hem tingut la majoria de nosaltres, en la qual la retòrica i el seu mirall, la pedanteria, han estat uns elements de diferenciació educativa entre membres de la mateixa humanitat, ens ha ensenyat a pensar i a escriure des d’una visió massa conceptual, que moltes vegades només entén la gent que domina l’argot propi del tema en qüestió gràcies a la preparació que ha obtingut d’estudis superiors. Lluny d’aquesta erudició fal·laç, la necessitat de pensar col·lectivament ens ha d’acostar a un llenguatge rigorós però comprensible, que ens serveixi per analitzar la nostra realitat sempre des d’un caire constructiu i amb criteri, per tal de progressar de forma responsable. Perquè pensar és una acció comuna que tothom pot fer, el meu objectiu és, doncs, contribuir d’una banda a convertir la ciència i el coneixement en pensament aplicable a la construcció social, això vol dir, en ideologia pràctica, i de l’altra, a generar autoconsciència mitjançant mecanismes crítics. O sigui, la socialització de la ciència des d’una perspectiva pràctica de transformació social de la nostra espècie, l’Homo sapiens.
Per a aquest projecte tinc ajuts valuosos. En primer lloc l’experiència vital, el treball de camp i de laboratori fets sobre l’evolució humana; les lectures de filòsofs clàssics, antics i moderns; la militància crítica com a estratègia personal i una actitud ferma cap a la intervenció social davant de les circumstàncies actuals de crisi d’espècie i de manca d’alternatives consistents. Els elements que es mouen en el meu paisatge contestatari són sempre els mateixos i es tracta de conceptes clau que molts dels lectors ja coneixeu: evolució, revolució, socialització, resocialització, humanisme, humanització, hominització, capacitat cranial, tècnica, tecnologia, consciència crítica d’espècie, selecció tècnica, selecció natural, guerra, violència, integració de la diversitat, complexitat, adquisició, codi morfològic, foc, crisi, llenguatge, intel·ligència operativa, balanç demogràfic, biotecnologia, unitat domèstica, ciutat, catarsi, planetització, futur, Homo sapiens, Homo ex-novo, entre molts altres.
En segon lloc, tota una sèrie de textos que he recollit, la majoria dels
quals vaig escriure entre el final del segon mil·lenni i les primeries del
tercer. Alguns d’aquests m’han servit per parlar davant de públics
heterogenis o per fer discursos en llocs acadèmics, d’altres em van ser
demanats com a part de catàlegs d’exposicions i, finalment, he afegit textos
que m’han permès escriure alguns dels meus llibres recents. Són, sens dubte, escrits que
necessitaven ser ordenats i esporgats igual que es fa amb els boscos
on creixen arbres sense control. Els he redactat per donar a conèixer una manera de pensar
que m’agradaria que pogués ser útil a la nostra espècie en el present i el
futur; per aconseguir-ho, penso que és bo introduir elements oberts al debat,
al diàleg i moltes vegades a la provocació com a mecanismes dialèctics d’aprehensió
i de transformació de la realitat.
El naixement d’una nova consciència és un llibre que segueix la línia conceptual de Planeta humà i Encara
no som humans, amb els quals ens fem hereus d’una llarga tradició que
comença amb els clàssics grecs i romans, passa pels pensadors de l’Islam, el
Renaixement,
AGENDA DILLUNS 23 D’ABRIL, TOT A BARCELONA
Trobada amb els mitjans de comunicació
de 10:00 a 11:00 Hotel Regina.
Esmorzar de Sant Jordi amb periodistes
Signatura de llibres
de 11:00 a 12:00 Corte Inglés
Francesc Macià
de 12:00 a 13:00 Llibreria
Catalonia (parada a passeig de Gràcia cantonada Casp)
de 13:00 a 14:00 Llibreria Ona,
(Gran Via, 654)
de 16:00 a 17:00 Llibreria Laie
(Parada a passeig de Gràcia cantonada Casp)
de 17:00 a 18:00 Llibreria Proa
(Parada a Rambla Catalunya amb Provença)
de 18:00 a 19:00 Abacus, pl.
Catalunya
de 19:00 a 20:00 Corte Inglés pl
Catalunya
de 20:00 a 21:00 Llibreria
20 Abr, 2007
“La revolució científica i tècnica i les propostes per al canvi” – tercer lliurament del Manifest “Catalunya, poble i nació”
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Manifest Catalunya, poble i nació El
catalanisme necessita una reforma i una transformació profundes per tal
d’avançar-se i d’adaptar-se als gran canvis i transformacions que han tingut
lloc en els darrers decennis en l’evolució social i tecnològica de la nostra
espècie. El catalanisme polític
va néixer del procés inicial de la revolució industrial que transformaria les
relacions socials i de producció arreu d’Occident a partir del segle XIX. Ara,
començat el segle XXI, ens cal construir les
bases i els enunciats ideològics del catalanisme a partir de l’impacte de les
conseqüències de la revolució científica i tècnica del segle passat que es
projecten ràpidament cap al futur.
Amb aquesta modesta però
sincera aportació ideològica, m’agradaria posar
al cim de la taula elements per generar un debat i contribuir a discutir sobre
les bases ideològiques que defineixin el futur de la nostra identitat;
la meva pretensió és evitar la pràctica d’un catalanisme anacrònic, que segons
penso ens portaria a l’extinció d’un poble conscient. El catalanisme que defenso és social i progressista.
Nascut en el si de les forces del treball i de la cultura, i per tant dirigit a
la majoria, el debat que vull iniciar el veig
com un encenall del que podrien –haurien– d’arribar a ser els eixos
estructurals de la vertebració ideològica futura de la nostra nació.
L’última de les revolucions universals ha tocat el moll de l’os de l’articulació dels pobles perquè n’ha canviat les relacions socials de producció. Ha posat en moviment energies i formes de comunicació mitjançant instruments que acaben transformant el món que ens envolta, per tant, les nostres interaccions personals i col·lectives. D’aquesta manera, una forma de ser, de conèixer, de viure, de parlar, de transmetre informació i d’expressar-nos ha vist com s’accelerava el procés d’apropiació d’hàbits, de costums, de llengües i de formes culturals d’altres indrets i com es modificaven de manera específica les llengües i les cultures arreu del món.
Al
segle XX, al planeta hi va haver més canvis socials i econòmics que en els
darrers tres milions d’anys d’evolució humana. Les
transformacions s’han manifestat obertament a tots els països del món occidental,
ara ja de l’oriental; el que durant segles s’havia establert com una forma de
diversitat històrica i social s’ha accelerat. La
mobilitat, la comunicació, el traspàs d’idees, la nova organització, el comerç,
el turisme, els diferents fluxos demogràfics, i sobretot la incorporació de la
dona a la construcció social han dinamitzat el planeta, dimensionant com mai el
caràcter únic d’espècie.
Catalunya, país modern,
hi està submergit i és part d’aquesta situació en la qual cal generar conceptes i estratègies perquè l’arribada de
nous contingents de gent –a més dels que ja són aquí– treballin per la
catalanitat des de la nova perspectiva d’una societat plural i oberta.
Hem d’aconseguir que els fluxos interns i
externs generin l’energia per construir col·lectivament la catalanitat del
futur.
Hi ha un corrent constant d’energia molt consistent. Nogensmenys, uns fluxos tan potents no han aconseguit socialitzar la riquesa. Una identitat nacional forta i crítica en construcció ha de ser capaç de metabolitzar i d’integrar tothom en el sistema, de fer avançar la consciència nacional a la vegada que construeix una solidaritat internacional autèntica, i contribueix a l’equilibri econòmic, ecològic i social del planeta. La perspectiva d’una consciència crítica d’espècie ha d’acompanyar el nostre projecte nacional de poble solidari amb altres pobles des de la perspectiva de la interdependència.
La
refundació ideològica de la consciència nacional ha de tenir en compte totes
les transformacions que provenen del segle XX sense oblidar les que es
desenvoluparan al segle XXI. Aprendre a defensar activament la llengua i la cultura
des dels interessos de les classes populars és una actitud absolutament
necessària per regenerar l’esquerra del catalanisme progressista del segle XXI.
Comunistes, anarquistes, socialistes i republicans
hem de ser els agents de transformació del catalanisme en acció social crítica.
Si
voleu llegir la primera i la segona part del manifest, publicades per primer
cop a la revista Presència,
del 6 al 12 d’abril, podeu fer-ho des de l'arxiu d'aquest mateix bloc o des de la secció "categories".
16 Abr, 2007
“Obrint perspectives” – segon lliurament del Manifest “Catalunya, poble i nació”
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Manifest Catalunya, poble i nació Tal com exposaré més endavant, hi ha una sèrie de qüestions que em sembla important que tinguem en compte per dur a bon port aquests plantejaments. Després de la revolució industrial –ja incidiré després en aquest qüestió– no hi ha hagut cap anàlisi sobre l’impacte de la revolució científica i tècnica i els plantejaments catalanistes. A més, en el meu parer, el catalanisme prové d’una manera d’entendre el món com una globalitat i de com nosaltres, els catalans, ens hi podem situar mitjançant la nostra llengua i la nostra cultura mentre reclamem una articulació diferenciada de la societat segons la consciència nacional.
Ens cal un catalanisme social conscient que aporti un concepte que va més enllà del que és estructural, la llengua i la cultura, de la defensa de la identitat, d’una postura idealista i voluntarista perquè propiciï una nova identificació del poble català amb la seva nacionalitat. I això ha de ser vinculant per a tots els que treballant i vivint aquí o fora d’aquí sentim la nostra identitat com a poble, la catalanitat universal amb consciència d’espècie. La millora social dels catalans s’ha d’entendre en el marc d’un procés solidari, igualitari i nacional, però també en la perspectiva d’un equilibri econòmic i social de tots els altres pobles del planeta.
El catalanisme entès des de l’esquerra planteja una renovació ideològica amb arguments històrics i científics que ens ajudin a centrar la consciència nacional en construcció, no justificada amb tòpics. Només podem entendre l’evolució cultural i social d’un poble si li donem un sentit d’estructura dinàmica més àmplia.
El risc de fragmentació social i política del nostre país planeja sobre els nostres caps. Llengua i cultura han de tornar-se a integrar en una nova realitat més consistent; el substrat formatiu de la consciència nacional s’ha de sotmetre a les noves realitats provant d’incorporar els valors més lògics per a l’adaptació de persones d’altres nacionalitats a la construcció d’un projecte nou; tot plegat a partir d’una realitat nova i de les transformacions que s’han estat produint des del final del segle XX.
La integració de la diversitat humana, primerament com a ciutadans procedents d’arreu de l’Estat, ara d’arreu del planeta, és una qüestió urgent. Si la integració de la diversitat no va acompanyada d’un diàleg obert, franc i crític amb al conjunt del catalans, correm el risc d’aïllar socialment el catalanisme reduint-lo a grups de gent i a masses que no troben cap manera d’articular-se en la realitat nacional que volem construir.
El coneixement de la història, l’educació, la cultura, la llengua i la política han de tenir un espai social des d’on es puguin reconstruir uns espais progressistes que en comptes d’assimilar els fluxos demogràfics ajudin a prendre consciència d’una altra realitat en construcció. El nucli del catalanisme social i progressista és aconseguir una societat integrada a partir de l’eliminació de la pobresa i la marginació; allò que realment ha d’articular la nostra llengua i la nostra cultura són els comportaments solidaris específics.
Com a corol·lari d’aquest breu repàs, per tirar endavant, el caràcter resistent del catalanisme –en disputa permanent amb el centre de l’Estat espanyol– ha de ser desplaçat pel caràcter alternatiu d’un posicionament que cal fer emergir a favor del procés d’articulació de Catalunya amb l’Europa comunitària i amb el món. Com a conseqüència, els problemes derivats de l’afirmació identitària s’han de lligar a la lluita de classes, al desplegament de la consciència crítica d’espècie i, d’un procés així, n’ha de poder sorgir un catalanisme refundat, progressista, social i conscient.
Si voleu llegir la primera part del manifest, publicada per primer cop a la revista Presència, del 6 al 12 d’abril, podeu fer-ho clicant aquí
12 Abr, 2007
L’antropòleg Josep Rabell presenta el meu nou llibre a Igualada
Aquest divendres presentarem el meu nou llibre, El naixement d’una nova consciència, a Igualada, una localitat molt pròxima al jaciment on desenvolupo des de fa molts anys un projecte de recerca, l’Abric Romaní (Capellades).
L’acte anirà a càrrec de Josep Rabell, antropòleg i cap de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, i està organitzat l’Ateneu Igualadí. Aquesta iniciativa forma part del cicle El llibre i l’autor, que preveu donar a conèixer diferents obres.
Serà divendres dia 13 d’abril, a les 19.30 hores, a la sala de socis de l’Ateneu Igualadí, ubicat al carrer Sant Pau, 9
11 Abr, 2007
Catalunya, poble i nació I. Apunts de catalanisme social
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Manifest Catalunya, poble i nació Aquests dies he volgut retornar al debat polític amb un manifest titulat “Catalunya, poble i nació”, en el qual proposo refundar el catalanisme fent-lo integrador, social i progressista, i en què defenso el català com a eix vertebrador de la consciència nacional. La primera part d’aquest manifest l’he publicada a la revista Presència, de difusió arreu dels Països Catalans, la setmana del 6 al 12 d’abril; ells mateixos donaran a conèixer la segona part en el pròxim número. En tot cas, vull aprofitar també el meu bloc personal per anar generant debat amb tots vosaltres, dosificant el contingut d’aquest manifest. Avui poso a la vostra disposició uns breus apunts històrics sobre el catalanisme social.
L’emergència del catalanisme com a resposta a una identitat atacada secularment és òbvia per als catalans, no hi cal gaire explicació. La realitat nacional perseguida del nostre poble va ser rescatada socialment i políticament al segle XIX. El catalanisme ideològic va sorgir, doncs, en forma de combat diferenciador i unificador del fet català. La recuperació de la consciència nacional s’expressa històricament amb l’intent de redreçar-la mitjançant la Renaixença, els Jocs Florals (1859), el Primer Congrés Catalanista (1880), el Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892) entre altres manifestacions que van tenir lloc en aquell segle. Tot plegat va configurar les bases seminals, i a la vegada sistemàtiques, del que seria el catalanisme del segle XX.
També és un fet que la revolució industrial va ser el motor econòmic i social sustentador de la Renaixença, del nou catalanisme i de la seva socialització. Nogensmenys, aquella formulació ideològica va tenir poca capacitat de canvi en sentit progressista. El catalanisme social, amb el suport de les aportacions republicanes i federalistes, es compacten a finals del segle XIX, però sobretot, a començaments del segle XX, quan estructuren per primera vegada un catalanisme d’esquerres que hauria pogut tenir una perspectiva més transformadora i solidària si les circumstàncies històriques ho haguessin permès.
L’aportació dels conceptes de solidaritat i d’organització social de les classes populars propicia els inicis d’alguna més enllà del catalanisme burgès, el qual bàsicament va donar cohesió als interessos de la classe dominant. Al començament del segle XX, la ideologia catalanista es va articular al voltant de la dualitat de postulats d’esquerres i de progrés i de posicions apolítiques i més dretanes. Als anys 1923-1930, la dictadura de Primo de Rivera va enfonsar les il·lusions de la burgesia il·lustrada i de les masses catalanistes; el control estricte del territori per evitar que la lluita de classes es decantés a favor dels obrers i de les capes populars va tenir molt a veure amb l’intent de destruir les seves organitzacions i, més tard, qualsevol organització catalanista sense distinció de classe. El catalanisme va ser destruït i va entrar en una nova situació.
La República va significar un període de llibertat i esperança per al catalanisme social i popular, però va durar poc temps sense cap oportunitat per consolidar-se estratègicament. Durant la Guerra Civil, que va enfrontar el país de l’any 1936 a l’any 1939, la lluita d’interessos contraposats es va expressar amb molta força. La pèrdua de la guerra va significar l’eliminació de les idees progressistes i, de passada, del catalanisme. Va representar l’enfonsament massiu del pòsit de consciència nacional que la nació havia acumulat fragmentàriament. A partir de 1940, la dictadura del general Franco va pactar les qüestions econòmiques amb sectors importants de la burgesia catalana i va atacar, a la vegada, tota mena de manifestació de catalanitat i de redreçament nacional en un intent d’esborrar la nostra identitat a qualsevol preu.
Després de molts anys de prohibició i d’atacs administratius a la llengua parlada, escrita i llegida, i dels canvis produïts per la important industrialització de la dècada de 1960, van començar les reivindicacions nacionals basades en la lluita per les llibertats, per l’amnistia i per l’Estatut d’Autonomia; tot i així, no es va consolidar la catalanitat, no hi va haver una integració efectiva de la diversitat social i política. El catalanisme latent estava representat per les forces polítiques i en les organitzacions socials d’una manera heterogènia, amb tota una sèrie de problemes que l’unien.
L’Assemblea de Catalunya, constituïda l’any 1971, i el Congrés de Cultura Catalana van provar de donar respostes integradores i de generar propostes unitàries incorporant les classes populars i treballadores d’altres indrets de l’Estat a un proposta de catalanisme progressista i responsable tornant a desenvolupar la idea d’Estat plurinacional. Finalment, però, va ser la dreta qui va articular el discurs catalanista.
La democràcia no es va aconseguir per mitjà d’una ruptura. Amb la mort de Franco, l’any 1975, va ser el mateix règim que va fer una metamorfosi obligat per la pressió dels antifranquistes. Amb l’arribada de la democràcia i la seva consolidació institucional, una nova –però vella– forma de catalanisme, síntesi d’idees de la burgesia, es van barrejar amb plantejaments de tipus social i econòmic progressistes i populars. El catalanisme d’esquerra tenia poca vertebració i viabilitat; estava molt fragmentat.
Més tard, l’any 1976, el catalanisme es va expressar de moltes maneres, però sobretot com a resistència lingüística i forma de combat amb les quals totes les forces polítiques de caire català estaven d’acord; era l’època de reivindicació i de treball per la recuperació de la identitat nacional. La restauració de la Generalitat va permetre tirar endavant lleis i programes de normalització bàsics incidint en aspectes com la llengua, la cultura i l’estructura social i política, aspectes que s’han anat mantenint durant els primers governs de la dreta nacionalista.
Ara en el segle XXI, després de més trenta anys de democràcia, cal refundar el catalanisme abans que sigui massa tard, fent-ho des d’un catalanisme progressista que reclama una estructura federal d’Espanya.
4 Abr, 2007
Cervell humà, sociabilitat homínida, extremitats superiors, intel•ligència operativa, llenguatge …
El cervell ha contribuït de manera específica a la construcció de la intel·ligència operativa. Aquest òrgan i la seva estructura són producte de l’evolució biològica, etològica i tecnològica del gènere Homo. Els elements que contribueixen al increment de la complexitat del nostre teixit cerebral, a banda de l’evolució biològica, són la sociabilitat genèrica, a més de la nostra capacitat d’adaptació extrasomàtica a través de les eines que concebem i produïm amb les nostres extremitats superiors.
La retroalimentació neuromecànica esdevinguda en el transcurs dels tres últims milions d’anys entre cervell i extremitats superiors és, segons l’opinió del meu equip, la responsable de la morfologia i estructura del nostre cervell. Per tant, la coevolució cervell-eines, i la posterior conversió de la capacitat tècnica en tecnologia, han configurat un ésser amb capacitats que no disposen altres animals mamífers. Junt a l’elaboració d’eines, el llenguatge constitueix una capacitat adaptativa que no es dóna de forma tan consistent en altres grups de primats.
Aquestes són algunes de les idees que desenvoluparé en el transcurs de la primera de les dues conferències que pronunciaré a Madrid la pròxima setmana. A la segona, em centraré a proporcionar-vos una visió més global de les grans fites de l’evolució humana, cas del comportament tècnic, l’emergència de la consciència, l’art, el foc, el llenguatge, els rituals funeraris, la invenció de l’escriptura... i les diverses resocialitzacions que totes aquestes noves adquisicions han provocat, fins a l’actualitat.
CONFERÈNCIES
Dia 10 d’abril
“Evolució cerebral i socialització homínida”
Dia 12 d’abril
“Les grans fites de l’evolució humana”
En tots dos casos, serà a les 19.30 hores a la sala d’actes de
Per saber més: web Fundació Juan March, http://www.march.es/
