16 Abr, 2007
“Obrint perspectives” – segon lliurament del Manifest “Catalunya, poble i nació”
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Manifest Catalunya, poble i nació Tal com exposaré més endavant, hi ha una sèrie de qüestions que em sembla important que tinguem en compte per dur a bon port aquests plantejaments. Després de la revolució industrial –ja incidiré després en aquest qüestió– no hi ha hagut cap anàlisi sobre l’impacte de la revolució científica i tècnica i els plantejaments catalanistes. A més, en el meu parer, el catalanisme prové d’una manera d’entendre el món com una globalitat i de com nosaltres, els catalans, ens hi podem situar mitjançant la nostra llengua i la nostra cultura mentre reclamem una articulació diferenciada de la societat segons la consciència nacional.
Ens cal un catalanisme social conscient que aporti un concepte que va més enllà del que és estructural, la llengua i la cultura, de la defensa de la identitat, d’una postura idealista i voluntarista perquè propiciï una nova identificació del poble català amb la seva nacionalitat. I això ha de ser vinculant per a tots els que treballant i vivint aquí o fora d’aquí sentim la nostra identitat com a poble, la catalanitat universal amb consciència d’espècie. La millora social dels catalans s’ha d’entendre en el marc d’un procés solidari, igualitari i nacional, però també en la perspectiva d’un equilibri econòmic i social de tots els altres pobles del planeta.
El catalanisme entès des de l’esquerra planteja una renovació ideològica amb arguments històrics i científics que ens ajudin a centrar la consciència nacional en construcció, no justificada amb tòpics. Només podem entendre l’evolució cultural i social d’un poble si li donem un sentit d’estructura dinàmica més àmplia.
El risc de fragmentació social i política del nostre país planeja sobre els nostres caps. Llengua i cultura han de tornar-se a integrar en una nova realitat més consistent; el substrat formatiu de la consciència nacional s’ha de sotmetre a les noves realitats provant d’incorporar els valors més lògics per a l’adaptació de persones d’altres nacionalitats a la construcció d’un projecte nou; tot plegat a partir d’una realitat nova i de les transformacions que s’han estat produint des del final del segle XX.
La integració de la diversitat humana, primerament com a ciutadans procedents d’arreu de l’Estat, ara d’arreu del planeta, és una qüestió urgent. Si la integració de la diversitat no va acompanyada d’un diàleg obert, franc i crític amb al conjunt del catalans, correm el risc d’aïllar socialment el catalanisme reduint-lo a grups de gent i a masses que no troben cap manera d’articular-se en la realitat nacional que volem construir.
El coneixement de la història, l’educació, la cultura, la llengua i la política han de tenir un espai social des d’on es puguin reconstruir uns espais progressistes que en comptes d’assimilar els fluxos demogràfics ajudin a prendre consciència d’una altra realitat en construcció. El nucli del catalanisme social i progressista és aconseguir una societat integrada a partir de l’eliminació de la pobresa i la marginació; allò que realment ha d’articular la nostra llengua i la nostra cultura són els comportaments solidaris específics.
Com a corol·lari d’aquest breu repàs, per tirar endavant, el caràcter resistent del catalanisme –en disputa permanent amb el centre de l’Estat espanyol– ha de ser desplaçat pel caràcter alternatiu d’un posicionament que cal fer emergir a favor del procés d’articulació de Catalunya amb l’Europa comunitària i amb el món. Com a conseqüència, els problemes derivats de l’afirmació identitària s’han de lligar a la lluita de classes, al desplegament de la consciència crítica d’espècie i, d’un procés així, n’ha de poder sorgir un catalanisme refundat, progressista, social i conscient.
Si voleu llegir la primera part del manifest, publicada per primer cop a la revista Presència, del 6 al 12 d’abril, podeu fer-ho clicant aquí
