20 Abr, 2007

“La revolució científica i tècnica i les propostes per al canvi” – tercer lliurament del Manifest “Catalunya, poble i nació”

Publicat per eudaldc 14:17 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Manifest Catalunya, poble i nació

El catalanisme necessita una reforma i una transformació profundes per tal d’avançar-se i d’adaptar-se als gran canvis i transformacions que han tingut lloc en els darrers decennis en l’evolució social i tecnològica de la nostra espècie. El catalanisme polític va néixer del procés inicial de la revolució industrial que transformaria les relacions socials i de producció arreu d’Occident a partir del segle XIX. Ara, començat el segle XXI, ens cal construir les bases i els enunciats ideològics del catalanisme a partir de l’impacte de les conseqüències de la revolució científica i tècnica del segle passat que es projecten ràpidament cap al futur.

Amb aquesta modesta però sincera aportació ideològica, m’agradaria posar al cim de la taula elements per generar un debat i contribuir a discutir sobre les bases ideològiques que defineixin el futur de la nostra identitat; la meva pretensió és evitar la pràctica d’un catalanisme anacrònic, que segons penso ens portaria a l’extinció d’un poble conscient. El catalanisme que defenso és social i progressista. Nascut en el si de les forces del treball i de la cultura, i per tant dirigit a la majoria, el debat que vull iniciar el veig com un encenall del que podrien –haurien– d’arribar a ser els eixos estructurals de la vertebració ideològica futura de la nostra nació.

L’última de les revolucions universals ha tocat el moll de l’os de l’articulació dels pobles perquè n’ha canviat les relacions socials de producció. Ha posat en moviment energies i formes de comunicació mitjançant instruments que acaben transformant el món que ens envolta, per tant, les nostres interaccions personals i col·lectives. D’aquesta manera, una forma de ser, de conèixer, de viure, de parlar, de transmetre informació i d’expressar-nos ha vist com s’accelerava el procés d’apropiació d’hàbits, de costums, de llengües i de formes culturals d’altres indrets i com es modificaven de manera específica les llengües i les cultures arreu del món.

Al segle XX, al planeta hi va haver més canvis socials i econòmics que en els darrers tres milions d’anys d’evolució humana. Les transformacions s’han manifestat obertament a tots els països del món occidental, ara ja de l’oriental; el que durant segles s’havia establert com una forma de diversitat històrica i social s’ha accelerat. La mobilitat, la comunicació, el traspàs d’idees, la nova organització, el comerç, el turisme, els diferents fluxos demogràfics, i sobretot la incorporació de la dona a la construcció social han dinamitzat el planeta, dimensionant com mai el caràcter únic d’espècie.

Catalunya, país modern, hi està submergit i és part d’aquesta situació en la qual cal generar conceptes i estratègies perquè l’arribada de nous contingents de gent –a més dels que ja són aquí– treballin per la catalanitat des de la nova perspectiva d’una societat plural i oberta. Hem d’aconseguir que els fluxos interns i externs generin l’energia per construir col·lectivament la catalanitat del futur.

Hi ha un corrent constant d’energia molt consistent. Nogensmenys, uns fluxos tan potents no han aconseguit socialitzar la riquesa. Una identitat nacional forta i crítica en construcció ha de ser capaç de metabolitzar i d’integrar tothom en el sistema, de fer avançar la consciència nacional a la vegada que construeix una solidaritat internacional autèntica, i contribueix a l’equilibri econòmic, ecològic i social del planeta. La perspectiva d’una consciència crítica d’espècie ha d’acompanyar el nostre projecte nacional de poble solidari amb altres pobles des de la perspectiva de la interdependència.

La refundació ideològica de la consciència nacional ha de tenir en compte totes les transformacions que provenen del segle XX sense oblidar les que es desenvoluparan al segle XXI. Aprendre a defensar activament la llengua i la cultura des dels interessos de les classes populars és una actitud absolutament necessària per regenerar l’esquerra del catalanisme progressista del segle XXI. Comunistes, anarquistes, socialistes i republicans hem de ser els agents de transformació del catalanisme en acció social crítica.

Si voleu llegir la primera i la segona part del manifest, publicades per primer cop a la revista Presència, del 6 al 12 d’abril, podeu fer-ho des de l'arxiu d'aquest mateix bloc o des de la secció "categories".