24 Mar, 2009
Patrimoni i Evolució
Rebo una carta oficial de Francesco Bandarin, director de UNESCO World Heritage Centre, on ens comunica als directors del projecte Atapuerca que vol celebrar un meeting a Burgos del 22 al 25 de març. Al meeting es discutiran tres grans tòpics de l’evolució humana:
- L’origen i la diversitat del gènere Homo (genètica, biològica, anatòmica) i les seves organitzacions socials.
- Els canvis estructurals corresponents al coneixement simbòlic, les innovacions tecnològiques, producció d’eines, descobriment i ús del foc, etc.
- Colonització humana i dispersió per nous espais.
Ens comenta que el seminari internacional es denominarà Prehistory and the World Heritage Convention: Towards an Action Plan and the related thematic Studies.
Em sembla summament important i així li vaig fer saber a Nuria Sanz, l’organitzadora de l’esdeveniment, que la prehistòria sigui motiu d’interès social internacional i que els organismes de què s’ha dotat la nostra espècie siguin els encarregats de sensibilitzar i organitzar aquests projectes.
Els assistents a la troba van poder comprovar el valor dels jaciments d'Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA
El 22 de març amb José María Bermúdez, Robert Sala, Ana Isabel Ortega i Carlos Díaz del EIA (Equipo de Investigación de Atapuerca) vam a acompanyar a col·legues nostres provinents de tots els continents a una excursió per la Sierra de Atapuerca. Durant l’excursió vam tenir l’oportunitat de mostrar la riquesa científica d’aquest complex de jaciments. Tenir l’evolució humana condensada en un espai de poques hectàrees és per als humans que investiguem un regal de la naturalesa.
Vam poder mostrar a la delegació de la UNESCO, els jaciments de la Sima del Elefante, on s’han trobat els fòssils humans més antics d’Europa d’uns 1,3 milions d’anys; el de la Cova de la Gran Dolina on es descobrí l’Homo antecessor, amb prop de 900.000 anys d’antiguitat, així com Galeria, de 400.000 anys.
Participants a la reunió, en la seva visita a Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA
Després visitàrem el jaciment del Portalón, amb una important seqüència dels últims 9.000 anys. A la mateixa entrada, els vam fer saber com era la Sima de los Huesos fa més de 400.000 anys, on hi ha l’acumulació de cadàvers més antiga de la història, pertanyent a Homo heidelbergensis del Plistocè mitjà.
A l’hora de dinar discutírem amb Nuria Sanz la singularitat dels jaciments prehistòrics del món. En la meva opinió, són reserves d’informació de la biosfera, són memòria del sistema biòtic i abiòtic que ens pot ensenyar a conèixer com érem o com era el passat durant 1,5 milions d’anys.
Cal, per tant, conservar i estudiar aquestes singularitats. Una espècie sense informació és una espècie sense coneixement. Una espècie sense coneixement no té pensament. Ens farà falta molta informació per passar el coll d’ampolla del segle XXI.