www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

1 Feb, 2008

Debat sobre els nous models de família al programa Àgora de TV3 i presentació a Tarragona d’El naixement d’una nova consciència

Dilluns dia 4 de febrer, a les 22 h, m’han convidat a participar en el programa Àgora de TV3, presentat per Xavi Corral, per parlar dels models de família, una de les qüestions que tracto al llibre El naixement d’una nova consciència i que casualment tinc previst de fer una presentació dimarts dia 5 a Tarragona, en un acte organitzat pel Casal Popular Sageta de Foc, al seu local ubicat al carrer de Trinquet vell, 15, i al qual hi esteu tots convidats.

Cartells que anuncien l'acte de presentació del llibre

Cartell creat per la Sageta de foc amb el qual anuncien la presentació del llibre El naixement d'una nova consciència - Crèdit foto: Ferran Gerhard

Però com us deia, abans, dilluns, seré al programa de Xavi Corral, per analitzar com ha evolucionat el concepte de família i què pensem dels models que emergeixen a la nostra societat actual. En el mateix debat hi prenen part l’advocada Madga Oranich; la professora del IESE Núria Chinchilla, molt defensora de la conciliació familiar; Jordi Petit, president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, i Daniel Arasa, president del Grup d’Entitats Catalanes (GEC) de la Familia.

M’agradaria saber també què en penseu vosaltres dels canvis registrats a la família com a forma d’organització humana. Per engrescar-vos a participar en aquest diàleg, poso al vostre abast, tot seguit, unes ratlles del que escric sobre les unitats domèstiques al meu llibre El naixement d’una nova consciència.  

La crisi de les unitats domèstiques

L’augment sistemàtic de l’eficàcia productiva, el creixement exponencial de la tecnologia, a més de l’aplicació dels conceptes científics a l’organització social, trenquen les formes històriques i tradicionals d’organització. Les nostres famílies al segle XX són les darreres que encara han mantingut una estructura domèstica característica de família extensa a Occident, però amb el segle XXI aquest tipus de vida i organització s’acabarà també al nostre món.

Les noves formacions socials produeixen un gran excedent a la vegada que plusvàlua, part de la qual s’inverteix en serveis socials generats més enllà de les mateixes unitats domèstiques. La inversió en serveis converteix en obsoletes les unitats domèstiques autogestionades que, com a conseqüència, o bé perden capacitat d’adaptació i desapareixen, o bé canvien i es transformen, donant lloc a una nova realitat.

Les unitats de tipus domèstic s’han fragmentat perquè fenòmens com la mobilitat del treball, l’augment de serveis, la socialització del transport i el comerç generalitzat, desestructuren els comportaments familiars atàvics. I tot això es produeix en el marc de l’alfabetització, la socialització dels mitjans de comunicació que han incidit directament en la destrucció de valors fins aleshores inamovibles perquè eren bàsics per a la subsistència de les formacions establertes.

Aquesta amalgama de condicions fan saltar pels aires el que havia estat concebut com una organització veritable i eterna, recolzada i cohesionada per tot tipus d’idealismes, objectius i subjectius. En un projecte d’integració de la diversitat a través de la socialització de la ciència i la tècnica, la visió de les unitats domèstiques i la seva articulació haurà d’adaptar se a aquesta transformació radical. Hem de fer-ho així si no volem que les contradiccions emergents esdevinguin indissolubles per la pervivència d’un comportament atàvic i que els desenvolupaments tecnològic i social provoquin una autèntica destrucció de la nostra estabilitat social planetària.

La generalització de xarxes socials de serveis, la destrucció del sector primari i la seva conversió en estructures industrials lligades a la revolució cientificotècnica ens condueixen cap a estructures atomitzades de tipus urbà on el sector terciari és el dominant. En aquesta progressiva desestructuració, les unitats domèstiques es fragmenten, el paper de reproducció social del sistema és qüestionat pel canvi d’especificitat. S’introdueix el criteri d’organització no homogènia de forma estructurada i, potser, de manera irreversible. Augmenta la diversitat i, com a conseqüència, la variabilitat intraespecífica.

No es tracta d’una crisi provocada pels canvis de conjuntura, sinó de l’inici d’una autèntica catarsi planetària pel que fa a l’organització territorial de l’espècie. Avui dia ens trobem estructurats en unitats individuals (encara que sembla reiteratiu com a concepte), en unitats heterogènies, en unitats tradicionals sense avis paterns o materns, etc. L’augment de la diversitat genera tensió, i per a mentalitats reaccionàries l’absència d’ordre i control és un autèntic patiment. Per a mi, és una mostra evolutiva i d’adaptació que aplaudeixo.

La disfunció que té lloc en les unitats domèstiques provoca el desconcert social a causa de la incapacitat de les noves filosofies socials contemporànies de donar-hi cohesió ideològica. El meu objectiu és contribuir de forma modesta a la transformació d’aquestes unitats a través de l’anàlisi i la praxi social crítica.

Comentaris

Jo penso que el canvi del paradigma familiar pot ser que a cent anys vista no alteri encara significativament els tradicionals vincles i rols de parentesc si el matrimoni (civil o religiós) continua sent el mitjà -i el principi, per tant- més extès per assegurar i enfortir les respectives economies domèstiques. En quasevol cas, un ritme de decreixement o crisi (endeutament generalitzat de les classes populars, per norma general) pot comportar una acceleració en les tranformacions dels models de família nuclears en el sentit que exposes en el text donant pas a un eixamplament de la “variabilitat intraespecífica”. L'església, com a garant de la normativització i monopolització (sacralització) del matrimoni des de les reformes gregorianes, i l'estat, en la seva primordial funció de recaptador i gestor dels impostos, pot ser que entrin en conflicte com ha passat recentment amb la nova llei socialista respecte els matrimonis entre parelles del mateix sexe. Tots dos, però, procuren reforçar i garantir la reproducció d'un model social centrat en el matrimoni i, per tant, en assegurar una acumulació de riquesa recolzada en la propietat privada i els estructurals mecanismes de canvi (circulació de riquesa) que afavoreixin i garanteixin l'equilibri social (econòmic). Amb tot, comparteixo la dinàmica de canvi de paradigma que exposes al text.

Publicat per eduard 03 Feb 2008, 12:38
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: