28 Jun, 2013

La ciutadania ens representem com a comunitat a través dels sistemes polítics, una formula sorgida en el procés d’evolució social i cultural de la nostra espècie. Els humans, en humanitzar-nos, hem necessitat formes d’organització, normalment coercitives, per evitar la desestructuració, i amb l’Estat inventat fa més de 5.000 anys culmina el procés de complexitat orgànica de l’espècie. Després, amb les democràcies aristocràtiques, s’obre una nova manera de fer que arriba fins els nostres dies.

Sempre, històricament, les estructures econòmiques -com deia Marx- han condicionat fins a determinar quasi sistemàticament l’organització política. La constant ha estat marcada per la lluita interespecífica fins a culminar amb la revolució industrial amb una autèntica lluita de classes.

La dialèctica del sistema

Amb la política, les contradiccions es poden anul·lar, matisar o bé estimular. És la dialèctica del sistema. Les persones ens organitzem per defensar els nostres interessos i les nostres idees i, finalment, hem acabat per construir estructures polítiques en les que la ciutadania ja no sent representada; hem fet una entel.lèquia.

Em pregunto si aquesta situació és el començament del final de les organitzacions politiques i l’iniciï de les organitzacions socials. És difícil de contestar, però estic convençut que la pregunta està en el cap de molts membres de la classe mitjana. La fi de l’estat del  benestar ens pot portar a la socialització de la política i, per tant, a la seva desaparició com a forma de meritocràcia, en molts casos votada i consentida, però no compartida.

Noves propostes d'organització

Quan s’arriba a aquesta situació, i quan els politics en general són contestats socialment com passa ara mateix al nostre país, hem de començar a parlar de noves formes d’organització i no de fer reformes. És possible la democràcia directa i conscient? Són propostes que encara estan verdes, però que molts comencem a plantejar, doncs a una societat socialitzada li correspon una representació social i no política.

La societat del coneixement comença a donar passos cap a la societat del pensament conscient. Cada dia milers i milers de espècimens comencem a afegir-nos amb la nostra actitud crítica a una nova possibilitat d’humanitzar-se ràpidament i augmenta la diversitat alternativa al que hi ha.

Una nova de funcionament

Probablement s’acabin les majories silencioses. La latència social ara no serveix per mantenir l’equilibri, sinó que impedeix els canvis i les transformacions necessàries cap a una nova forma de funcionament. La majoria silenciosa és més que mai una majoria covarda que només respon quan es afectada directament pels problemes, però ara hi té molt a perdre. Qui no es “vulgui mollar el cul” que accepti el comportament mesquí i insolidari.

Les noves formes d’organització s’han de basar en la consciencia crítica d’espècie i no en les necessitats individuals ni en l’egoisme social. La col·lectivitat ha de ser capaç de desenvolupar l’individualitat solidària i crítica de la humanització i no estar al servei de l’homogeneïtat que destrueix la creativitat i la il·lusió en que l’espècie pot contribuir al seu funcionament i també al del planeta.

La política probablement serà un comportament fòssil de la nostra espècie, però cal construir l’alternativa social i no sabem com fer-ho. Quan ho fem, no serà evolució, serà una revolució.

Aquest article va se publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: política , organitzacions socials , socialització , economia , revolució industrial , espècie , humanització , consciència crítica , solidaritat