21 Jun, 2013

Fa ja sis anys que vaig publicar el llibre El naixement d’una nova consciencia (2007).  Ens trobàvem a les portes de la greu crisi econòmica, social i política que viuria, viu i viurà la població espanyola als pròxims anys. Entre altres coses, instava a la necessitat d’avançar cap a una nova consciència. Amb això no em referia concretament a Espanya o a Catalunya, sinó a una greu crisi estructural dels humans en la seva adaptació a les condicions ecològiques canviants del  planeta.  Per tant, és una crisi evolutiva, estructural, a la vegada que sistèmica i  cíclica, que possiblement implicarà un canvi de paradigma, però sobretot, farà que ens col·loquem al mig de procés de l’evolució de la vida a la Terra de manera conscient.

Com hem arribat fins aquí? Segurament perquè el cervell humà encara no ha estat transformat suficientment per poder metabolitzar la humanització com a procés adaptatiu. Això vol dir que des que el nostre gènere va emergir a Africà fa prop de tres milions d’anys fins ara, les transformacions socials i culturals han estat exponencials, però la fisicoquímica del cervell encara no ho ha metabolitzat. És a dir, l’increment exponencial de sociabilitat no té encara una correspondència biològica ni etològica. Per això, no hem estat capaços d’acabar amb les diferències socials entre humans i estem produint encara desigualtats.

Portada

En segon lloc, totes les adquisicions que la nostra espècie ha fet, s’han integrat de manera inconscient i han estat lligades a les dinàmiques pròpies d’una evolució atzarosa, i no dirigida per nosaltres. La nostra evolució no ha estat responsable, ni el nostre progrés conscient. És per aquest motiu que estem actuant de manera que influïm en les tendencials termodinàmiques del planeta contribuint a canvis climàtics estructurals que poden posar en perill la continuat de la nostra espècie.

Ara disposem de mecanismes de coneixement que ens permeten estar assabentats de la realitat del funcionament del nostre planeta de forma holística. Això ens posa en condicions de pensar i actuar sobre el nostre futur, si es que el nostra cervell té capacitat d’evolucionar cap a un estat quimicofísic en el que assumeixi que  la humanització és crucial pel nostre equilibri.

Aquests mecanismes evolutius es desenrotllen de manera que la consciència es creixent a la nostra espècie. Homo sapiens comença a plantejar-se que el seu futur, i el de molts dels animals i plantes del planeta, està a les seves mans. Així, la consciencia crítica d’espècie ens ha de portar a la consciència operativa que comencem alguns a  reclamar.

Pel que fa al nostre país, ara és el moment de fer-nos portaveus d’ aquesta consciencia col·lectiva i autoexigir-nos un comportament que sigui solidari i cooperatiu, conscient, que ens allunyi dels interessos particulars i ens acosti als col·lectius. Només d’aquesta manera podem evitar la corrupció i la mala gestió dels nostres dirigents. Transparència conscient per una consciencia operativa que ens condueixi a una nova consciencia crítica d’espècie, tal com dic en el llibre esmentat.

Només que fóssim capaços d’analitzar, treure’n conclusions i actuar immediatament, milloraríem. Resulta difícil de comprendre per què no ho fem, però és amb la insistència i la redundància com aprenem. Esperem que no sigui massa tard.

 

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: consciència , crisi , humanització , diferències socials , desigualtats , cervell , biologia , evolució , atzar , planeta , futur