21 Jul, 2010
Corporativisme
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo
Feia
temps que volia parlar d’aquesta patologia
que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el
corporativisme. Els interessos que abans
havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites
de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o
corporació, sense visió universal.
Ara
ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació,
química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als
governs.
La
base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades
en aquesta dinàmica diabòlica. És un
cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per
sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb
la fragmentació, aquestes
minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació,
utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que
manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics
d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a
les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La
fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben
essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de
tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a
tots a una visió planetària, des
de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És
quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha
posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la
possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem
d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com
és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització
contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura,
no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar
viure? Està clar que cal revisar què
fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre
objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de
2010
8 Jul, 2010
En defensa de Catalunya
Enllaç permanent |
Comentaris (7) |
Retroenllaços (0) |
PolÃtica i societat civil
A la clandestinitat ja vaig participar a la sortida de l’Assemblea de Catalunya a
Ripoll, als inicis dels anys setanta, per demanar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia;
ara estem igual.
A la manifestació del 10 de juliol no hi puc
participar-hi perquè estic excavant a Atapuerca (Burgos), però en defensa dels
nostres drets com a catalans recolzo aquest acte. Catalunya és un nació i tots els
pobles tenen el dret de poder demanar l’autodeterminació.
Per tant, cal
sortir en defensa de l’Estatut.
Com a catalanista i fedederalista reivindico que es
respectin les nostres decisions votades democràticament. Conseqüentment, de
forma unitària, hem de participar en aquesta marxa
reivindicativa.
5 Jul, 2010
Solidaritat amb consciència
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo
La
crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar
treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el
futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà
un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.
Com
és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie
que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de
la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som
responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia
ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es
pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina
a curt i mig termini.
Ara
la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls
d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a
milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.
La
recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents
d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com
administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència
d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones.
Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i
tot no poden ni menjar.
L’Estat
és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un
altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del
país. El subsidi
serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent
visqui malament tota la vida.
La nostra
pròpia crisi
evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els
qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de
l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.
S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.
Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 16 de juny de 2010
