De nou plenament d’acord mestre Eudald!

Tanmateix, m’agradaria afegir quelcom que resulta interessant en referència al poder econòmic i polític actuals, per tal d’aclarir el que realment està succeint (cada cop de forma més exagerada , injusta i mundial) en el nostre estimat planeta.
Una de les definicions d’economia segons l’Institut d’Estudis Catalans és la següent: “Estudi de l’administració correcta dels recursos escassos en els seus diversos usos possibles, per satisfer les necessitats humanes.”
Tot i que, en la meva modesta opinió, aquesta definició no és del tot correcte ja que enlloc de “recursos escassos” haurien de definir-se com a “recursos limitats”, intuïm que existeix quelcom en aquesta definició que no s’acompleix a la realitat: L’actual sistema econòmic capitalista mundial és comporta de manera que els recursos del planeta semblen il·limitats. El poder econòmic, és a dir, fonamentalment els amos de les grans multinacionals (oligopóliques o monopóliques), estan malalts de cobdícia il·limitada – alguns fins i tot són psicòpates; no és broma! - i la resta d’éssers humans en patim les conseqüències
Tres quarts del mateix succeeix amb els polítics. La seva ambició i cobdícia els fa anteposar els interessos dels amos de les grans corporacions abans que els de la població. Per tant tampoc compleixen amb la definició de democràcia. A més, els actuals polítics s’han apropiat en exclusiva de la paraula “democràcia”, com si no fos possible un sistema democràtic al marge de l’actual sistema polític. Hi ha diferents tipus de democràcia però nosaltres estem sotmesos a una democràcia indirecta i poc participativa. Sincerament escollir cada 4 anys entre unes poques opcions polítiques (de vegades només hi ha dues o tres opcions a votar; tendència planetària al bipartidisme) no em sembla gaire democràtic. En realitat tot plegat s’assembla més a una “dictadura política i econòmica” que no pas a una autèntica democràcia.
Per tant, juntament amb l’imprescindible divulgació mundial de la nova consciència crítica d’espècie, hem d’obrir la nostra ment - i alhora, alliberar-nos d’antics prejudicis i tòpics - per tal d’oferir solucions socials i econòmiques completament noves, racionals i evolutives com podrien ser les que proposo, per exemple, a continuació:

- Crear una “Eco- Economia ” fonamentada exclusivament en la justa repartició dels limitats recursos naturals del planeta de forma sostenible, tenint en compte “l’empremta ecològica” dels processos antropològics. Alhora hem de prescindir dels diners. Hem d’abolir definitivament el patró moneda. Els diners són actualment el veritable mal d’aquest món. Hem d’adonar-nos que la utilització del patró moneda resulta actualment ineficaç, injusta i obsoleta, ja que, actualment, no ens permet d’evolucionar com a espècie. Per tant, hem de substituir l’absurd objectiu capitalista de “la creació de riquesa” - és a dir, “la desigual distribució dels recursos limitats”, o escassos, tan s’ha val - per el de l’optimització de l’eficàcia i eficiència dels processos artificials, per tal de millorar el benestar de tota la població humana i, també, el de la resta de la biosfera.
- Crear una veritable democràcia guiada (no governada!!!) per savis altruistes (i sense privilegis) escollits democràticament i periòdicament (cada 8 anys per exemple) pel poble. Tenim mitjans actualment per crear sistemes democràtics participatius (gairebé interactius!) gràcies a les noves tecnologies que, sense cap mena de dubte, podrien permetre, fins i tot, votar referèndums diàriament per internet.
- ...
Podria anomenar moltes més propostes perfectament factibles, però no m’allargo més... d’això he escrit una assaig sencer!

Salutacions a tothom!

Pep Peragón