www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Jul, 2010

Corporativisme

Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme.  Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.

Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de  la construcció, energies, alimentació, química,  metal·lúrgia, farmacèutica,  informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.

La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.

Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.

La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.

La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de  manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.

És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.

Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.

 

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010

Comentaris

Admirat Eudald,

Em sap greu dir-ho però m’indigna que no hi hagi cap comentari d’aquest magnífic escrit sobre el CORPORATIVISME amb el qual, novament i per variar, n’estic completament d’acord.

Que ens està passant? Jo t’ho diré. Estem completament adduïts per la actual i encoberta dictadura totalitària del poder econòmic i polític. Aquests inhumans ens emboteixen de pors el cor i el cap. La gent no es mobilitza perquè te por a perdre la feina i tot el que té. D’altres s’han convertit en animals irracionals i romanen impassibles, submisos, mentre ignoren feliçment que la espècie humana s’acosta al seu colapse. És clar, no veuen més enllà del final de la temporada de futbol i poca cosa més. Estem sent bombardejats amb futilitats com les trifulgues polítiques, el nou “opi del poble” (“el futbol”), la formula 1, les motos, els programes de televisió sensacionalistes creats per liquar cervells, milers d’impactes publicitaris diaris que el nostre desgraciat intel·lecte és incapaç de processar, milers de productes i serveis que hem de comprar per “ser feliços”,...

El pitjor de tot és que ens fan creure que no val la pena reflexionar. És clar que hem de reflexionar! El caparró no el tenim només per dur una barretina!. La situació és tan anormal que actualment no tenim temps suficient per dedicar físicament ni als amics ni a la família, i a sobre ho justifiquem!, ... Hem de pensar més en tota aquesta bogeria global i alhora actuar. No hem de tenir por! L’actual sistema està dissenyat perquè sigui controlat només pels inhumans, per tant, la injustícia campa arreu del planeta amb total impunitat. És absolutamnent necessari canviar el sistema planetari per un que funcioni. Jo ja n’he proposat un, tot escrivint un assaig.

La immensa majoria de la gent avui en dia necessita un reciclatge en matèria d’esperit crític - tothom opina de tot però sense fonament. Això és ridícul, patètic i molt lamentable... -. Necessitem APRENDRE i APRENDRE a tenir criteri per tal d’identificar als nostres veritables líders. Aquests han de ser models de conducta humana, veritables demòcrates, filantrops, altruistes i savis (que no és poc!). Aquests líders ens han de guiar (no governar!; en democràcia governa el poble) cap a l’assoliment de l’autèntica nova consciència critica d’espècie planetària.

Una abraçada molt forta Eudald!

Pep

PD: Que et vagi molt bé per Atapuerca!
PD1: El dilluns passat em vaig emprenyar molt. A TV3 enlloc d’emetre el teu programa “Sota Terra”, van emetre la inauguració del campionat europeu de l’atletisme... Tenim molta feina si volem canviar les coses!
PD2: D’altra banda desconec si van canviar l’horari del programa...

Publicat per Pep Peragón 30 Jul 2010, 13:27

Pep, totalment d' acord.

Moltes gràcies per pensar amb mi

Publicat per Eudald Carbonell 20 Ago 2010, 14:20
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: