21 Jul, 2009
Crisi cíclica o sistèmica? (i 2)
PER tal d'escriure la meva tesi sobre el sistema logicanalític, vaig utilitzar l'analítica i la sistèmica com a mètodes d'anàlisi. La primera lectura transcendent de l'analítica va ser l'obra d'Aristòtil que rep aquest nom. Per introduir-me a la sistèmica vaig escollir una altre clàssic Bertalanphy. Així vaig entendre què eren els processos d'interdependència estructurals i funcionals en la naturalesa. L' evolució de la vida al planeta és sistèmica, això vol dir que està relacionada amb totes les parts que la componen; tot és afectat per tot i tot està relacionat.
Una seqüència polimodal d'interaccions fa que el planeta sigui un substrat del qual ha emergit una estructura orgànica evolutiva que es diu vida. Aquesta neix, s'estén, té crisis, es transforma i té un final que és la mort o parada sistèmica. Amb ella passem de les estructures biòtiques a estructures abiòtiques, tornant-se a iniciar el cicle retroalimentador.
Això ha estat una formulació general per entendre el concepte universal de sistèmic i de l' ús que en podem fer quan l' apliquem en cas de crisi. Doncs bé, la crisi que estem patint ara és l'inici d'una crisi sistèmica, o sigui que el sistema en el que estem immersos no dóna respostes a les interaccions que ell mateix dinamitza per funcionar.
La possibilitat de col·lapse de la nostra espècie en el segle XXI és doncs molt probable. Només, una gran transformació en la manera d'adquirir energia i de distribuir-la podrà ser capaç de parar aquesta possibilitat. La tecnologia mal socialitzada, la poca eficàcia del funcionament del sistema antròpic, la implementació humana als canvis termodinàmics per un mal ús de l'energia i una formació social capitalista esgotada i acabada no permeten tenir gaires esperances sobre el futur dels humans en el segle XXI, si no canviem ràpidament.
Hem de pensar que el col·lapse arriba de forma evolutiva a través d'una crisi sistèmica. És doncs, una crisi que ens portarà a la renovació sistèmica i sistemàtica de bases sobre les que fins ara funciona la població d'Homo sapiens. Per primera vegada en l'evolució humana segurament podrem assistir a un canvi d'aquestes característiques de manera conscient, doncs ens apropem al coll d'ampolla evolutiu que s'accelera dia a dia i que el podem parametritzar i monitoritzar.
La consciència crítica d'espècie és fonamental per afrontar aquests reptes.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 17 de juny de 2009
L'acabe de sentir a Catalunya Ràdio, i no puc més que manifestar-li el meu desacord. En particular amb l'èmfasi a "substituir valors per consciència"... Consciència de què? És tan sols una paraula buida, que qualsevol pot invocar amb el significat que hi desitge, tipus "imaginació al poder". En particular vol dir supressió dels valors individuals pels col·lectius. Ho trobe amoral. A més hem tingut prou d'experiència al segle XX sobre els valors col·lectius i el seu potencial deshumanitzant.
El món és troba en crisi perpètuament. Creu vostè, per exemple, que al segle XIV amb l'epidèmia de pesta bubònica i el començament de la petita edat glacial no hi havia incertesa i crisi global? Jo em pense que sí, i que aquesta gent es trobava amb menys recursos que nosaltres per racionalitzar els esdeveniments, acceptar-los i superar-los.
Mire, jo treballe en física, i ara es popularitza a la professió una dita de Stephen Weinberg: "It seems that scientists are often attracted to beautiful theories in the way that insects are attracted to flowers, not by logical deduction, but by something like a sense of smell."
No puc evitar pensar que l'evolucionisme social és una d'aquestes teories.
Atentament,
Publicat per Manolo Sobrino 10 Set 2009, 05:08CRISI DE PERCEPCIÓ
Com Fritjof Capra ve assenyalant des del seu llibre “El punto crucial” fins al darrer, la societat humana s’enfronta a un problema de PERCEPCIÓ, de visió del mon o weltanschauung, davant del qual els vells models ja no serveixen. En el seu creixement el cranc de mar ha de canviar la closca, que cada cop se li queda més petita. He pogut observar personalment com l’animal es debat una llarga estona per sortir de la closca vella. Quan finalment ho aconsegueix, corre a amagar-se entre les algues fins que la nova “pell” s’endureixi i el protegeixi com feia l’anterior. No hi naixement sense part. O ens disposem a renàixer a una nova realitat o, com ens diu el Prof. Carbonell, els dies de la nostra espècie estan comptats.
David Sempau
Deixeble i traductor de Fritjof Capra.
Palamós, 23/09/2009