18 Mar, 2009

Actuar i pensar

Publicat per eudaldc 20:29 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Política i societat civil

La màxima pot ser: actuar en el present i pensar en el futur. El coneixement és un dels processos més importants de l'evolució de la matèria i l'energia. Ajuda a saber i dóna claus per pensar. Conèixer les lleis de la natura, imitar-les i reproduir-les ens permet accelerar l'evolució. Això és una obvietat en el procés d'hominització i humanització.

En aquest punt, la nostra espècie comença a entrebancar-se amb les seves incertituds. El principi d'incertitud ens fa relativitzar el coneixement i ens torna més intel·ligents, però, a la vegada, més fràgils. La complexitat s'apodera del nostre entorn i les decisions que prenem han de contemplar paràmetres que abans no plantejàvem. L'estratègia passa per desenvolupar un nou nivell de comprensió dels fenòmens. Jerarquitzar les decisions, utilitzar de forma raonable i crítica el coneixement científic, ens obre les portes a una evolució responsable i a un progrés conscient. Dos conceptes que no veig factibles sense una consciència operativa. Aquest tipus de consciència només pot ser socialitzada si augmenta de forma exponencial la consciència crítica d'espècie. Això no és automàtic, han de passar esdeveniments i situacions que ens posi contra les cordes, així el pensament actua i s'avança cap a la construcció d'alternatives que permetin noves formes d'entendre i viure.

Canviar la forma d’organització

L'escenari que se'ns obre en el planeta és clar; o canvien la forma d'organitzar la nostra evolució i la selecció tècnica comença a ser eficaç, o el futur dels humans pot convertir-se en un mal son d'espècie. Al fer-nos conscients augmenta la incertitud, esdevenint paradigma d'actuació i la complexitat encara augmenta més en no poder ser gestionada pel coneixement i l'acció humana. Nogensmenys, si que es poden establir els elements mínims i objectius que l'Homo sapiens hauríem de seguir en el planeta. Com ja hem dit moltes vegades, segurament una catarsi ens empenyerà a prendre decisions.

De moment, conviure en la complexitat i entendre el nostre rol pot servir-nos per resistir la força que ens empeny cap a una direcció incerta, però necessitem noves formes d'adaptació i adquisicions per continuar a cobert en la nostra nau terra. Estem preparats per generar els conceptes i per fixar els objectius, però serem capaços a curt termini de portar-ho a terme? Aquesta és la pregunta que hem de fer-nos. La contrastació ha de ser empírica, si no pagarem un desgast específic molt car.

Aquest article es va publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo, l'11 de març de 2009