14 Mai, 2008

Cap on va Catalunya?

Publicat per eudaldc 20:05 | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0) | Política i societat civil

La revolució científica i tècnica s'imposa a la revolució industrial, ara s'està socialitzant i no hi ha cap projecte de país. Potser cal que ens hi posem. Escrivim sobre catalanisme més que mai, advertència de la sensibilitat del nostre poble davant del desgavell. Tots en som responsables, però els polítics i els dirigents no fan el que els pertoca ni interessen prou a la societat.

Hem de pensar més científicament sobre quin país volem. A una societat que va cap a la socialització científica i tècnica li calen altres tipus d'anàlisis. No n'hi ha prou amb discursos idealistes, historicistes, descriptius de què érem i què som.

Cal preguntar sobre els catalans, l'economia, i evidentment les nostres condicions com a poble a l'Europa d'avui, no a l'Espanya d'ahir. Hem de saber si la cultura i la llengua catalanes tenen voluntat d'avantguarda, si són un vehicle socialitzador. Hem de treballar per marcar un objectiu comú com a poble. No es pot fer sense una estratègia social ben dissenyada, en què la recerca i el coneixement científic han de jugar un paper seminal.

Per fer participar la immensa majoria de la població, cal una voluntat transformadora i crítica, fórmules de representació que estintolin el procés amb una perspectiva interclassista. Així es pot aconseguir un futur en què sigui possible expressar les diferents consciències de classe, sempre en el marc de la consciència d'espècie.

Necessitem una perspectiva ecosocial lligada als conceptes del segle XXI. La construcció de Catalunya no es pot fer sense una perspectiva d'espècie i universal. Com volem tirar endavant aquest projecte? Amb plantejaments teòrics però amb una dinàmica empírica. En aquesta aposta, la recerca bàsica i l'aplicada són fonamentals. Si ho fem, d'aquí a 40 anys haurem aconseguit un lloc com a país en el concert planetari. La recerca científica és un dels instruments de transformació més imponents per als segles que vénen i, com a conseqüència, també per a Catalunya.

La revolució científica i tècnica aboca a una Catalunya amb capacitat per aguantar la terciarització mantenint els altres sectors productius. Ha de ser un fenomen irreversible en la generació d'una economia basada en part en la recerca, és a dir, en una estratègia de progrés conscient i d'evolució responsable en comptes de la fal·làcia d'un creixement sostingut.

És més important caminar cap a una Catalunya més social i més justa que cap a una Catalunya més rica. Penso que és un plantejament necessari per al nou catalanisme que hi ha de donar suport. Si basem el futur en models de la Revolució Industrial i en la seva socialització, no construirem cap procés on el catalanisme que estem elaborant tingui una formulació consistent. En el nou plantejament, la recerca científica ha de ser un pal de paller.

Una vegada més, es tracta d'educar i de socialitzar la nostra cultura convertint-la en un element universal, i la recerca científica pot ser fonamental en aquest procés. No ens hem de constrenyir únicament a la literatura, la poesia i d'altres manifestacions pròpies d'un poble, sinó que hem de ser capaços de generar valors propis, científics i tècnics compartits, afegint-n'hi d'altres de socials com la perseverança, la consistència i la seriositat.

El catalanisme social sorgirà si aconseguim objectius d'espècie, no només els sectaris i corporativistes. Hem de confrontar-nos amb la història. Ara el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet.

L'èxit rau en com serem capaços d'implantar la ideologia vertebradora i en com es pot mobilitzar una societat a l'època d'internet i dels mitjans digitals de comunicació. Estem parlant d'aclarir els objectius, d'integrar la diversitat del nostre plantejament, de tenir consciència de la nostra catalanitat i de socialitzar-la fent servir tots els mitjans, però sobretot de saber què volem. És fer avançar el nostre poble des de la societat del coneixement a la societat del pensament.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari AVUI, pàgina 11, dijous, 1 de maig del 2008