benvlgut Eudald,

Tot i no coneixe'ns personalment, fer-te saber que m'ho he passat molt bé, amb la lectura del teu llibre, un aobra d'art aquesta capacitat de parlar del segle passat i tornar als 200.000 anys d'historia sense canviar de pàgina, malgrat els tecniocismes que algun se'm feia costerut, el llibre és escel.lent de contingut.

Felicitats i llastima que no se'n faci més difusió,

Atentament

Felicitacions per les seves publicacions, fundacio per la nova ciecnia i conciencia del futur trobem que totes les sebes publicacions son excelents i estem pensan en adquirir tota la coleccio per unirla a la nostre biblioteca i banc de dades cosmic per registre i coneixement dels humans del presen i del futur de nova ciencia i conciencia universal + cosmica c.d

avatar instructor de sintesis integral per la nova conciencia humana i social
nirvanakaya paranirvana i
investigador cientific

He llegit tots els llibres que heu publicat en català els darrers temps. Tot el tema de la consciència i els seus enigmes és fascinant. Estic d'acord amb la necessitat de socialització (que no divulgació) de la ciència i la tècnica; amb vigilar que la realitat aparent no es vegi superada per la ficció real. Cal assumir que hi ha mitjants per fer coses extraordinàries. I s'han d'afrontar per tant els debats ètics pertinents.
Pel que fa a les prediccions de futur, hi ha de tot. Encara no som "sapiens" i ja ens dieu que acabarem sent "ex-novo", sense definir clarament les característiques d'aquestes espècies futures. Té lògica que si ja ens seleccionem nosaltres sols (tècnicament o culturalment) no hauríem d'anar arrossegant generació rere generació gens que "naturalent" ja haurien sigut sacrificats. Però feu alguns plantejaments(prescindir del cos de la dona per engendrar, priorització dels trangènics) que sembla que xoquen amb un concepte democràtic de la llibertat individual. Ja que allò que no necessitava intermediaris amb això li són imprescindibles. Pregunta: De la mateixa manera que les plantes crescudes de llavors transgèniques no fan llavors (perquè les empreses privades que les creen volen vendre'n de noves a cada collita), els fills del futur tampoc donaran llavors? Crec modestament que anem massa tard si es vol socialitzar la ciència i la tècnica existent al segle XXI. Si ni tot el món sap llegir i escriure (tècniques una mica velles, ja), com ho hem de fer perquè tots participin de les decisions i coneguin i entenguin les diferents possibilitats que ens deparen els innombrables nous descobriments científics? Cal treballar per la llibertat, pel coneixement socialitzat, però tot segueix en mans d'uns quants: els "primats poc evolucionats" de què parleu. Seguiré llegint els seus llibres. I goso demanar-li que concreti més, el present i el curt i mig termini, que no se'n vagi massa enllà. Amb "La consciència que crema" us acosteu més a la política que a la filosofia, a parer meu. I, tanmateix, trobo a faltar quelcom més sobre la llibertat dels pobles oprimits, dels drets col·lectius, de les llengües i la diversitat cultural com a factor present en la socialització de qualque coneixement. Per últim, el que m'ha sabut més greu. Em sap greu dir-vos que teniu un editor dolent. El llibre recull faltes d'ortografia diverses. La més clara un "aconteixement", però també falta de verbs en algunes frases, mala puntuació, etc. Crec que si hem de donar la categoria que mereix al vostre estudi científic, aquest ha d'anar acompanyat d'un treball d'editor impecable. Per la resta, endavant amb la feina. Salut i resistència!

Amic Adrià, moltes gràcies per la crítica positiva. Realment, m'agradaria tenir ocasió d'aprofundir en el tema.

Benvolgut Eudald, soc la Laura Alabau l'amiga de la Maria i la Rosa que va tenir el plaer de treballar amb tu l'any passat a l'Abric Romaní, cosa que tinc pensada fer també aquest any.

Ara estem amb les exposicions del TdR. L'he fet de com preparar una classe d'Història on evidentment, hi figura l'entrevista que et vaig fer.

També hi he fet un apartat d'Atapuerca, ja que crec que es mereix una referencia pel que representa en el camp historic.

M'he atrevit a fer una maqueta de L'Abric Romaní, tot i que no mereix grans elogis.

Espero veure't molt aviat en persona o per la televisió presentant un altre gran descobriment.

Et desitjo molta sort.

PD: En quant al teu llibre, el tinc des de que el vaspublicar i llegir-me'l es una ssumpre pendent.

Laura

eudald: tal com tu suggereixes i ja suggeria ramon llull, l´art de pensar encara no ha estat assumit per la immensa majoria dels humans. tanmateix, cal una elit que ho faci i que ens acosti a la consciència crítica, cal crear un art de pensar,oposat al pensament únic,cal un grup de persones que estableixi les combinatòries pertinents, que ens obrin el camí, com deia teilhard de chardin, a la zona omega, i portin, finalment la humanitat al seu destí, que no és altra que el coneixement del funcionament de la realitat, de manera a aconseguir de crear realitats cada vegada millors, bo i reconeixent el mérit de les generacions anteriors i els paràmetres selectius que patien, compta amb mí per aquesta tasca, que serà clau per al nostre futur com a poble, i com espècie.