11 Abr, 2008
Homenatge al paleontòleg Emiliano Aguirre, el primer director d’Atapuerca
Aquest diumenge, 13 d’abril, a les 12 h, en el marc de les desenes Jornades Aragoneses de Paleontologia s’ha organitzat, un homenatge a Emiliano Aguirre, al qual hi assistiré. Per mi, ha estat un mestre, ara és un col·lega i sempre ha estat un amic. L’acte es fa a la Casa de Cultura de Ricla.
L’amic Emiliano va ser el primer director del Projecte Atapuerca, des del 1978 fins el 1991, quan es va jubilar i llavors José María Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuaga i j vam prendre el relleu, però ell ha estat un científic clau perquè la paleontologia a Espanya estigui actualment a Primera Divisió.
En aquesta imatge li assenyalo a Emiliano Aguirre la Sima del Elefante on aquest estiu vam trobar una mandíbula humana d'1,2 milions d'anys - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Recordo que era l’any 1978 quan vaig començar a treballar amb ell a Atapuerca, uns jaciments que jo havia visitat un any abans amb el doctor Francesc de Villalta, aleshores professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona.
Faig memòria de la meva arribada a Atapuerca –com explico amb mes detalls al llibre Els somnis de l’evolució- miràvem els talussos dels reompliments del quaternari i ràpidament hi vam trobar eines de sílex i restes de fòssils animals. Una imatge similar a la que havia vist en els llibres de Zhoukudian, el gran jaciment asiàtic. La intuïció d’arqueòleg em deia aquell jaciment era molt important i Emilano Aguirre el comparava amb jaciment xinès. I a patir d’aquí tot va començar. Ell es va esforçar per formar un equip transdisciplinar, que anys després ha obtingut tants bons resultats com a mandíbula humana d’1,2 milions d’anys publicada recentment a Nature.
Així que el 1978 vaig anar a Atapuerca com a jove arqueòleg i de seguida em vaig anar ocupant de muntar les excavacions amb ell. Fins aquell moment no s’havia excavat mai a Atapuerca d’una manera sistemàtica, tot i que ja s’havien fet petites intervencions.
