24 Nov, 2010
Joan Solà , un socialitzador exemplar de la llengua catalana
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
PolÃtica i societat civil La identitat és el concepte que vol explicar la capacitat d’un grup d’humans per implicar-s’hi en la defensa col·lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. En aquest procés, la llengua, sorgida com a conseqüència de les relacions interpersonals produïdes durant l’evolució històrica de membres de la nostra espècie en un territori concret, n’és una eina fonamental. El prestigiós lingüista Joan Solà ho tenia molt clar i va lluitar aferrissadament perquè el català fos un mitjà d’expressió útil a la societat, impregnant-la d’actualitat i socialitzant-la, i no conservant-la com un vehicle fossilitzat. Només així és dóna forma a la nació, l’espai de representació d’un poble que, en el cas català, s’entén expressant-se amb el mateix idioma i compartint una sèrie de conceptes generats al llarg del temps.
Joan Solà al centre de la imatge, durant la seva estada a la URV el juliol de 2009, en un tribunal d'accés a una plaça - Cedida Jordi Ginebra / URV
En aquest sentit, moltes vegades s’ha parlat de que la immigració és un fre a l’expansió del català, perquè cedim als nouvinguts amb la seva llengua. Com molt bé defensava Joan Solà, això no ha de ser així, i els polítics han d’aplicar les mesures que siguin adients, i de forma contundent, perquè els de fora també sentin el català com una llengua que els permet compartir un espai i una cultura, integrant la diversitat, però sense renunciar a la nostra identitat. El català ha de ser, doncs, una eina que ens serveixi per entendre el món, saber qui són, d’on venim, cap on anem... Tot això ho hem de fer respectant la coexistència lingüística, però salvaguardant la llengua autòctona i propiciant el seu ús com un idioma viu i normalitzat en tots els àmbits, amb el qual ens desenvolupem en el nostre entorn més immediat.
Des d’aquest punt de vista, Joan Solà va treballar de valent perquè el català fos una llengua viva, actual, necessària, l’eix articulador d’un territori i d’un poble que defineix la nostra identitat. Va saber defensar-la de manera eficaç i donar-la a conèixer d’una manera molt planera. Va ser un socialitzador exemplar, tal com entenem i apliquem des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) aquest concepte. Lamentem la seva mort i ara, més que mai, la seva trajectòria ens engresca a continuar treballant pel nostre país, Catalunya.
