Al desaparèixer la forma reflexa del sistema capitalista,o sigui el comunisme,la imatge del capitalisme es desfà en mil·lions de bocins.Potser ara és el moment de crear una nova estructura aprofitant el nostre bagatge tecnico-cultural.Ara la gent ha d'entendre que el Pare ha mort i que no ens protegirà ningú,sinò nosaltres.Això és el que porten les crisis de creixement.

Estar molt bé el que dius, jo penso igual.

Però no hi ha prou amb paraules, ens hem de començar a mobilitzar, ja ho he dit d’altres vegades en el teu bloc. Les persones que pensem igual, que tenim consciència crítica, hem de estar en contacte i fer pinya.

A més tinc una queixa, els que esteu a l’elit social heu d’arriscar més... L’elitisme és molt seductor, fa perdre l’objectivitat, fa que només et relacionis amb la resta de l’elit, i amb els que t’afalaguen, fent que oblidis que també hi ha gent molt valuosa fora d’ella. Però l’elitisme genera, sobretot, molta por a perdre’l. Tot això Eudald, com a persona intel·ligent i culte que ets, ho saps molt bé. Els que esteu a l’elit social heu de ser conscients de que el sistema, per molt que el critiqueu, està ben arrelat en el subconscient del que “ha triomfat en ell” i inhibeix les possibilitats de creure realment en “el canvi”. S’ha d’anar en compte per tal de no convertir-se en un fals profeta. S’ha de divulgar, sí Eudald, però, a més, ha arribat l’hora de fer activisme. Hem de canviar el món (sí, he dit que hem de canviar el món), democràtica i pacíficament, és clar. Com ja saps, en el meu assaig, jo he fet una proposta sistèmica alternativa (més humana, més sostenible ecològicament parlant, més democràtica, més pacífica, més engrescadora,...) al actual ANTISISTEMA que, cada dia que passa, ens ofega més i més a una gran majoria de éssers humans. La tirania dels que ostenten el poder econòmic i dels estaments que els secunden no té límits, per tant, el poble ha de començar a posar-los...

Tot el que dius està molt bé, jo també predico el mateix, però et necessitem també per mobilitzar. Tu ja tens experiència amb això. El col·lapse ja ha arribat, ho saps millor que ningú (estem en una CRISI TOTAL: superpoblació, supercontaminació, crisi climàtica, crisi social, crisi econòmico-financera, crisi ecològica,...), no podem esperar "fins que sigui massa tard". Les noves generacions no mereixen la nostra apatia, és totalment injust!.

A reveure i bon any 2011!

Pep

Més info: http://nuevaconscienciacriticadeespecie.blogspot.com/

PD: “Los ideales que iluminaron y colmaron mi vida desde siempre son: bondad, belleza y verdad... Las banales metas de propiedad, éxito exterior y lujo me parecieron despreciables desde la juventud.”
Mi visión del mundo, Albert EINSTEIN

Com vostè, senyor Carbonell, penso que l'èsser humà es dirigeix a un inminent col·lapse, provocat vilment per la falta d'empatia i altruisme de molta gent, que utilitza el sistema polític i econòmic basat en el capital per destruir tota espurna d'intel·ligència crítica del planeta, i substituir-ho per beneficis econòmics egoistes que generen desigualtats socials i pèrdues culturals, així com un gran impacte ecològic en tot el planeta.
Hem de canviar, canviar rotundament, destruir per complet aquest sistema politicoeconòmic destructor de coneixement, igualtat i justicia per a tothom. Com? El sistema cau per si mateix, i la via més efectiva es la revolució del poble, que ha de ser el veritable organisme regulador en el seu estat. D'aquí que lluitem per un fi, per un bé comú, per una societat modèlica, lliure i igualitària. Una veritable democràcia humana, i sí, sostenible. Crec que el terme, com bé vosté qüestiona, és molt ambigu. Com bé menciona Serge Latouche, el terme sostenible ha sigut utilitzat pel capital per introduïr el terme sostenible al desenvolupament econòmic. Cosa que és per si una falàcia, degut a que el desenvolupament econòmic actual, basat en el desenvolupisme, el lliure intercanvi i la especulació no pot ser mai sostenible.
Però sostenible no vol dir això encara que l'hagin utilitzat els economistes ortodoxos per fer etern el capitalisme, així com enrere van fer amb la revolució verda per evitar la reforma agrària o els malthusians al culpabilitzar la crisi planetària a la població i no al sistema econòmic.
Per tant, la democràcia humanitària i sostenible significa la plena soberania d'un poble en tots els seus àmbits, basada en un sistema humanista i intel·lectual, amb uns valors completament distints als de l'actual societat, i sostenible amb el medi ambient, en el sentit que el desenvolupament humà (que no econòmic, el capital s'eliminaria completament) de la humanitat mai ha d'afectar, en cap terme, a la biodiversitat i regeneració del planeta.
Aquesta societat no es una utopía, es una idea, i una idea es el principi de tot. I precisament, sostenible, en termes naturals, ha de ser la humanitat respecte del planeta. Sostenible, sí, però per força fora de l'actual marc polític, económic i socio-cultural.