23 Des, 2012

Tot just fa uns dies, recent arribat de l’Àfrica, una de les primeres notícies que em donen té a veure amb la pèrdua d’un altre amic, en Francesc Gusí, amb qui ens havíem relacionat molts membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), especialment els qui havien excavat amb ell al Tossal de la Font, a Castelló. Era un bon amic nostre i la meva amistat amb el Francesc i la Carme Olaria, una altra col·lega d’aquelles terres, és vella i llegendària.

En primer terme, darrere de Carme Olaria, Francesc Gusí. A dalt, a la dreta, Andreu Ollé, membre de l'IPHES, durant una excavació al Tossal de la Font - IPHES

Sens dubte, parlar de Francesc Gusí és parlar de la prehistòria de Castelló. La seva feina va ser clau per a la construcció d’una estructura cultural i científica que ha posat aquesta àrea de la mediterrània a primera divisió. Els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló són un exponent de la voluntat de fer conèixer la història més antiga i la prehistòria de manera sistemàtica i científica. Penso que el Francesc ha estat una de les persones i un arqueòleg capaç de mirar lluny i ha aportat la metodologia i el coneixement modern a aquelles contrades.

Es per això que a part de lamentar la seva mort, tots els seus amics, totes les persones que l’han conegut, el recordarem com era, de caràcter obert, meticulós, amb la seva forma de tenir cura de l’amistat... Però per damunt de tot, era un arqueòleg, una bona persona i un bon investigador.

technorati tags: arqueologia , Castelló , prehistòria , Tossal de la Font , metodologia científica , excavacions