29 Abr, 2013

Des de la formació dels primers organismes a la biosfera planetària fins a l’intel·ligència social actual han passat més de 3.500 milions d’anys. Des de les formes més primitives de cooperació basades en l’endosimbiosi fins a la solidaritat conscient i la consciència d’espècie hi ha hagut un procés de maduració social i psicològica importantíssim. Primer perquè els organismes primigenis estaven preparats per passar l’energia mínima i imprescindible per a la supervivència, en canvi, nosaltres, l’Homo sapiens ens hem preparat per passar informació complexa i ser capaços de matissar la selecció natural. L’evolució no té sentit, però la intel·ligència té direcció. El conjunt d’organismes primaris endosimbiòtics estaven preparats per la pròpia memòria dels sistema per resistir la pressió selectiva. Els animals eusocials, en canvi, ja són capaços d’integrar la bioquímica amb l’etologia.

Complexitat

La intel·ligència operativa i social ens ha permès viure en un context en el qual som nosaltres els qui augmentem la complexitat . D’aquesta manera desafiem l’entropia del sistema. Si això ho traslladem a la situació social, econòmica i política d’un país ens adonem que ha estat la jerarquia malentesa i mal gestionada la que ha trencat aquestes lleis igualitàries de la cooperació animal. Què cal fer? L’intel.ligència és un mecanisme adaptatiu, que com totes les adquisicions humanes ens porta a un territori desconegut. Fa molt temps que vivim en aquest territori, però segurament no som conscients que la conservació de les estructures polítiques, socials i econòmiques és el que ens assegura la nostra subsistència en el planeta.

El desafiament de les lleis de la naturalesa és un procés que està lligat a la correcció de l’entropia del sistema. La retroalimentació positiva és la que ens ha de permetre trencar amb el desequilibris que genera la nostra acció com éssers vius en el mitjà natural. Des d’una mala praxis política i social i econòmica no podem assegurar la conservació de la nostra espècie. Només desenvolupant de forma exponencial la nostra consciència d’espècie podem ser capaços de integrar mecanisme biològics amb mecanismes socials i culturals.

Consciència

L’Homo sapiens després de 200.000 anys d’evolució està adquirint la consciència específica que li permetrà entendre la seva singularitat. La ciència basada en el coneixement i la socialització fonamentada en el pensament són les polaritats objectives de la nostra organització com a humans. Ara, al segle XXI, ja podem dir que el substrat evolutiu dels organismes vius s’han basat en adaptacions i adquisicions. Probablement el  més important de tots aquests pressupostos ha estat entendre la diversitat com una adquisició adaptativa. Segurament sense diversitat no existiria la singularitat humana.

Diversificar

L’articulació social de l’espècie parteix d’aquests plantejaments que han permès la permanència com a gènere en el planeta, sens dubte, gràcies a la capacitat de solucionar problemes que altres espècies no han tingut. Diversificar-se és una bona estratègia perquè davant de moltes possibilitats de fracàs sempre n’hi ha algunes d’èxit. Els humans, com ja he dit moltes vegades, substituint la diversitat biològica per la cultural han tingut un èxit evolutiu extraordinari. Per això som humans.

Aquest article va ser publicat pe prrimer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: evolució , diversitat , intel.ligència , cultura , biologia , entropia , ciència , adaptació , adquisicions , planeta , humanització