4 Mai, 2011
Cuba sí, però cal que la revolució evolucioni
Recordo com si fos ara que a la Universitat estàvem planejant amb altres camarades revolucionaris anar a Cuba per ajudar a tallar i recol·lectar canya de sucre. Ja havia passat la safra dels deu milions de l’any 1970 i això havia colpit als revolucionaris joves de tot el món. Anar a Cuba era per a nosaltres una manera de contribuir a l’internacionalisme proletari. Dissortadament no va ser possible, hagués estat, sens dubte, una gran ocasió per conèixer la revolució dels barbuts de primera mà.
Durant el març vaig realitzar el meu tercer viatge a Cuba. Vaig anar-hi el 1994, quan el país es trobava en el denominat període especial. L’antiga URSS s’havia extingit, el bloqueig dels EEUU estava enfortit i la situació era extremadament greu. La visita em aquest país la varem fer per la preocupació que el socialisme fracasses a l’illa.
Ara he tornant de Cuba quan està a prop de celebrar-se el Congrés del Partit Comunista i he pogut veure la sèrie de reformes que el cap d’Estat, Raúl Castro, i la direcció han impulsat. Cal que la revolució evolucioni i estic convençut que el camí que han emprés pot tenir una sortida que l’enforteixi.
Una de les qüestions més importants a tenir en compte és la fortalesa dels cubans i com defensen la seva pàtria. La barreja de nacionalisme i comunisme, ha estat bàsica en les èpoques difícils per mantenir la revolució.
El capitalisme i l’imperialisme voldrien que fracasses el socialisme a Cuba; els hi seria molt necessari per poder afirmar que el comunisme és inviable. Penso que els camarades cubans no han de deixar que això passi, i que quan les reformes econòmiques es facin realitat, que la iniciativa privada pugui funcionar sempre i quan els mitjans de producció no es privatitzin, i que l’agricultura abasteixi els mercats. Aquest és el meu desig perquè a Cuba el socialisme evolucioni i s’instal·li difinitivament al país amb perspectiva de futur. A més, ara que el capitalisme passa per un crisi sistèmica podem tenir l’esperança de construir un món millor, això sí, tenint en compte també els errors i les mancances de la practica comunista, fent autocrítica seriosa i de manera empírica.
Pot ser el dogmatisme va fer faltar en poder materialitza la idea del socialisme, però el que és clar que el socialisme ha de ser tot menys dogmàtic, si volem construir una societat basada en la consciencia crítica d’espècie i la llibertat. S’ha de mirar al passat per no repetir errors, però tornar-hi seria una gran equivocació. És difícil anar contra l’evolució dels sistemes, és més, diria que no és convenient. Ara bé, la naturalesa ens ensenya que el que no evoluciona mor, esperem que el socialisme no.
Aquest article va ser publicat per primer cop a l’abril al diari El Mundo del siglo XXI, a la secció Prisma de l’edició de Catalunya
technorati tags: Amèrica Llatina , revolució dels barbuts , comunisme , capitalisme , consciència crítica d'espècie , socialisme , bloqueig EEUU , internacionalisme proletariRe-evolució, aquesta és la paraula exacta. L’única forma de que Cuba demostri el món que el veritable socialisme funciona és, com molt bé dius, evolucionant.
Per tal d’aconseguir-ho cal, entre d’altres fites importants, assolir un dels principals objectius del marxisme-leninisme que és l’abolició de l’Estat. Això mai s’ha aconseguit per tant, el veritable comunisme tampoc mai ha existit a gran escala. El que vull dir és que aquells que critiquen el comunisme el que fan es criticar a un altre sistema que se li assembla en el nom però no en el seu concepte pur. El capitalisme critica al totalitarisme comunista, i jo també, però manipula l’opinió pública gravant a les ments del ciutadans que el comunisme és inviable. En realitat el que és inviable és qualsevol forma de totalitarisme, capitalisme inclòs. Sí, el capitalisme és una altra forma de totalitarisme. Els calers manen mitjançant la “plutocràcia”. La veritable democràcia no existeix. El que pensa el contrari es perquè està sotmès a un rentat de cervell diari que consisteix a repetir milions de vegades que vivim en democràcia. I en realitat nosaltres, els ciutadans, no decidim res. Ni tan sols hem votat o triat aquest sistema, en realitat ens l’han imposat. Penseu-hi abans de negar les meves paraules, veureu que tinc molta raó.
Sé que Cuba no té recursos econòmics per encetar una re-evolució però el meu somni seria que allà s’iniciés una eco-economia (bioeconomía o economia basada en la sostenibilitat dels recursos naturals), s’abolissin els diners i l’estat, es fessin servir energies renovables i s’implementés una veritable democràcia directa mitjançant internet. Ells ho tenen més fàcil que nosaltres... encara que potser m’equivoco... potser és a l’inrevés...
Una abraçada!
Pep
Publicat per Pep Peragón 05 Mai 2011, 00:02
