Totalment d’acord amb les teves reflexions mestre Eudald!!!

M’agradaria afegir al teu comentari quelcom que ens hauríem de plantejar ja, immediatament, si volem crear consciència crítica i benestar social universal. I és que per a mi ja no és evolutiu definir-me com algú d’esquerres.

La solució dels actual problemes globals ja no és una qüestió d’aplicar polítiques d’esquerres o de dretes si no d’adoptar mesures filantròpiques. A mi quan em pregunten per la meva ideologia política, sí soc d’esquerres o bé de dretes, immediatament responc que no tinc ideologia política – donat que ja no crec amb la classe política – i que veritablement em considero un filantrop. Avui en dia, al segle XXI, degut a perversos prejudicis creats principalment pel sistema capitalista planetari, no resulta pràctic definir-se com una persona d’esquerres – encara que dintre del marc polític tant tu com jo ho seríem – ja que provoques que els seculars prejudicis, repeteixo gravats a la força dins les ments dels “no - crítics”, impedeixin la comunicació directa amb els que, en un principi, no pensen com tu. D’aquesta manera, filantròpicament, els que estem interessats en crear consciència crítica podem comunicar les nostres idees, d’entrada, sense que aquestes siguin filtrades directament pels prejudicis i tòpics polítics dels nostres interlocutors.

Conclusió: Abans de ser d’esquerres o de dretes som humans, i és el que veritablement importa actualment. Son les necessitats humanes les que ens han d’unir per tal de lluitar contra les injustícies planetàries. Per a mi les ideologies polítiques son obsoletes i creen enfrontament. Canviar el món, canviar l’actual bogeria global, progressar, ja no és una només una qüestió d’esquerres si no de filantropia.

Me parecen ideas muy interesantes pero no nuevas. La propiedad pública de los medios de producción, como ya se demostró en los países comunistas, no supone que esos bienes sean de todos sino que los maneja y detenta,una vez más, una élite. La igualdad de oportunidades es consustancial a las democracias, pero eso no quiere decir que esté exenta de esfuerzo. Esto es algo que creo tendemos a olvidar...

D'acord, però no entenc quina relació té la postmodernitat amb el relativisme. El pensament de Derrida, Lyotard, Deleuze, Bauman, Foucault, Lacan, Jean-luc Nancy, Ricoeur, etc. afecta, en termes generals, a la revisió de l'espistemologia de l'estructuralisme com a translació del pensament positivista a àmbits com ara la lingüística, la metafísica, la crítica literària o l'antropologia; tot i que també, és cert, ni que siga tangencialment al dret o la l'estudi de la història. A la política? Sí, per què no, però l'aplicació, per exemple, de la differance, de Derrida a la significació de termes per oposició com ara "dreta" o "esquerra" no faria més que situar la significació en la tensió interpretativa generada per la seua reducció a significants interpretables, sobre tot inserits a dins un discurs, la qual cosa no afectaria necessàriament relativitzant-los. Si alguna cosa és la postmodernitat és d'esquerres, precissament perquè el pensament de dretes és kantià, categoritzador i no reflexiona sobre com, precissament categoritza. Si l'esquerra fes el mateix, cosa que al llarg de la història ha fet, naturalment, tampoc pagaria molt la pena. Per sort, l'esquerra és més postmoderna en aquest sentit. M'ha agradat l'article. Gràcies.