Equitat de gènere

Benvolgut Eudald,

De nou i com sempre brillant amb les teves reflexions!

M’agradaria afegir al article dos aspectes que fan referència a l’aplicació pragmàtica dels teus desenvolupaments explicatius.

El primer és ben clar i té a veure amb el ritme per a l’aconseguiment d’una veritable complementarietat de gènere més justa, ja que aquest aspecte depèn i és directament proporcional al grau de desenvolupament social referent al compliment dels drets humans. Per tant l’esforç de racionalització és menor en les societats més evolucionades i molt més gran a les que no ho són tant (o gens) en aquest aspecte . Així doncs l’humanització és més fàcil i ràpida d’aconseguir en societats on les diferències entre els drets fàctics de l’home i la dona són més subtils. A més, aquest fet, pot ajudar a accelerar aquests “processos evolutius” cap altres indrets del planeta.

El segon constitueix també un important entrebanc contra la fita d’un aconseguiment de “complementarietat justa global” per tots dos sexes, i està relacionat amb les generacions humanes amb profunds convenciments masclistes, ja siguin de caire tradicional o religiós. Queda clar (i estic completament d’acord!) en el teu article que l’educació és la clau per solucionar el problema de les desigualtats de gènere - com tants d’altres problemes humans -. Per tal de consolidar aquesta educació en el cas concret dels joves i en societats de caire patriarcal, aquests poden aprendre de manera natural - una vegada implementat un procés educatiu adequat per aconseguir una complementarietat justa - que la dona i l’home tenen els mateixos drets i que tot i que existeixen unes diferències morfològiques (dimorfisme sexual) i fins tot hormonals, etc. cap dels dos diferents sexes han d’actuar sotmeten l’altre si no cercant la comprensió i el respecte mutus. Però el veritable escull existeix en com aconseguir que els adults permetin aquest tipus d’educació dels seus fills en societats amb conductes clarament patriarcals profundament arrelades. Aquest fet només es pot superar educant també als adults. Personalment he comprovat com els adults tenen més capacitat del que a priori semblaria per assimilar conceptes nous per a ells, mitjançant cursets o formacions acadèmiques, independentment dels seus coneixements o nivell cultural previs. És clar que cal molt més esforç amb persones amb menys formació inicial, però estic absolutament convençut que és factible reciclar antics prejudicis i creences masclistes mitjançant l’educació, inclús per a la gent adulta.

Un altre tema fora la dificultat per fer entendre el concepte d’una complementarietat de gènere justa a societats on, per exemple, no es contemplen, en la formació en ciències naturals dels joves, les teories darwinistes sobre l’evolució... resoldre aquest problema són figues d’un altre paner...

Una abraçada,

Pep Peragón

(He enviado esta nota a EL MUNDO y a los investigadores que se citaban en el artículo pubolicado sobre este tema. No encontré su email así que lo subo aquí, si es posible. Soy un simple lego en la materia).

1- Las informaciones que proporciona EL MUNDO (7 mayo 2010) respecto al ADN neandertal me parecen confusas. Por una parte advierte que nuestro genoma contiene sólo un pequeño porcentaje (1 a 4%) del genoma neandertal, pero por otra informa de que sólo hay 83 genes de entre 20.000 que se encuentran en el sapiens actual y no en el neandertal. Así que más bien parecería que ambos genomas son en realidad muy muy muy similares. Y esos 83 genes, ¿son adicionales en el sapiens sobre los neandertales, o son genes neandertales mutados, o son genes del antecesor común mutados diferentemente en sapiens y neandertales, o...? ¿O no se sabe realmente nada al respecto? ¿Serían ustedes tan amables de aclarárnoslo a los lectores?

2- Se insiste en la diferencia de especie neandertal-sapiens. Me gustaría saber a qué llaman “especie” ustedes o los investigadores de estos fragmentos de ADN. ¿Cuál es la frontera genómica que hace que un individuo pertenezca a una especie y no a otra? Porque la diferencia de especie se basa en el genoma, en el ADN, en el “genotipo”, y no en el “fenotipo”, en las características morfológicas visibles o imaginables por análisis de restos, ni tampoco en las culturas constatables mediante inspección directa o de restos arqueológicos. Un pigmeo, con su morfología y su cultura bien diferenciadas, pertenece a la misma especie que un neoyorquino, y un pequinés a la misma que un San Bernardo. En ambos casos los cruces son perfectamente factibles y los individuos descendientes mezclarían características de los ascendientes dando lugar a variantes genómicas mezcladas, pero siempre del acerbo genómico de la correspondiente especie única (humana en los humanos, perruna en los perros).

3- Yo supongo que lo que caracteriza la separación de especies es el aislamiento reproductivo. Por lo que se ve, neandertales y sapiens estuvieron aislados geográficamente durante mucho tiempo, pero finalmente llegaron a encontrarse y a reproducirse entre sí y de forma que los cruces producían individuos a su vez fértiles, como prueba nuestra parte de genoma neandertal. Se pretende presentar tal cruce como una “hibridación entre especies distintas”: ¿y por qué no un simple cruce entre individuos de distintas razas pero de la misma especie?

Benvolgut,

M'encanta seguir-te!

Curiosament, molts dels escrits sobre les diferències entre sexes els signen homes. Això em fa pensar que el qui se sent afavorit per les diferències, aposta per mantenir-les (dic això en referència a un article tendenciós sobre els cervells sexuats publicat ahir al magazine d'El País).

Penso que apostar pel desenvolupament dels ítems psíquics, sense repartir-los per sexes (si tens ovaris et toca sensibilitat; si tens escrot, agressivitat) sinó deixant llibertat perquè cada individu desenvolupi els que li siguin afins, és apostar pel creixement ple i equilibrat de l'espècie.

Sóc dona i m'agrada conduir, i també anar a peu i en bici; m'encanta llegir mapes; de vegades m'arreglo per veure'm bufona i d'altres ignoro l'estètica, perquè tinc coses més interessants a fer; puc fer una bona quiche i també un sudoku difícil... en fi, ja veieu per on vaig: sóc un ésser humà únic i no clonat! En algunes coses m'assemblaré a algunes altres dones, en altres coses, no. Comparteixo ítems amb companys i companyes d'espècie, però em nego a ser catalogada i etiquetada per una llarga tradició misògina, d'alta o baixa intensitat.

Jo sóc jo, i cada dia més.

Apreciado Rafael;

Respecto a los puntos 1 y 2 yo no puedo respoderle, pero sobre el 3, le diré que, efectivamente la alopatría es la que genera la diferenciación específica. Cuando hablamos de especies paleontológicas como muy bien Usted sabrá, si un macho y una hembra se reproducen como consecuencia de un proceso singámico y la cría cuando es mayor puede volverse a reproducir sea Hembra o Macho con un especimen de su género, se trata de una especie biológica.

En mi opinión la aportación genética de los africanos Homo sapiens a Homo neandertalensis son producto de cruces esporádicos y no sistémicos y podrían indicarnos que la separación de las dos especies paleontológicas mencionadas no fue tan lejana en el tiempo, quizás 350.000 - 400.000 años.

De todas formas como Usted sabe, no soy especialista en el análisis del ADN, por eso sería interesante que se dirijiera a los autores de dicho trabajo.

Muchas grácias por pensar en nosotros para sus dudas.

Un abrazo,

Eudald Carbonell