20 Oct, 2009

Premis

Publicat per eudaldc 14:24 | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

LES COMUNITATS es mantenen vives amb ritus de socialització per incrementar la seva sociabilitat. Entre altres estratègies, utilitzen el guardó, com a nexe comú entre els individus i la pròpia societat. Tot per reforçar l'estructura. La cohesió s'aconsegueix gràcies a compartir valors que són assumits socialment per la majoria d'espècimens. Les persones que no són premiades i pensen que han de ser-ho, moltes vegades es troben discriminades d'aquesta estratègia.

Els premis, si no són compartits ni reconeguts socialment, no tenen cap valor operatiu. La discussió de mèrits entre uns i altres pot generar actituds poc moralitzades. Les persones necessitem ser ateses pels nostres congèneres, si no, podem caure a la marginació. Si no hi ha distinció per a l'activitat que fas, el consol rau en fer-te d'una tribu. No cal anar molt lluny. Ara ho veiem en el futbol. Si guanya el teu equip, guanyes tu, i encara que tu no hagis fet res té el mateix efecte social i et sens reconegut amb els qui pertanyen al mateix equip.

Els premis, per tant, poden ser personalitzats o bé corporatius, directes o indirectes. La funció de cohesió que tenen és bàsica pel bon funcionament social. Si el premi és conseqüència d'un bon savoir faire, les coses es gaudeixen més, ja que a part de ser reconegut per una activitat, es demostra que aquesta està ben executada.

El corol·lari de tot és com es produeix la identificació individual amb l'estructura col·lectiva. Representat directament o bé indirectament, tendim a fer-nos afins als qui reben els premis i moltes vegades els compartim passivament.

Les conseqüències de milers d'anys d'evolució biològica, etològica, social i cultural ens han fet d'aquesta manera. No hi ha res a dir, el que es planteja és que quelcom que sembla molt innocent està en la base de la nostra socialització com a primats humans.

Les distincions serveixen a tothom, tant als qui els reben, com als qui hi donen suport, com als qui se'ls fan seus perquè simpatitzen amb els esforços dels altres. D'aquesta manera, tots els qui formen part de la ciutadania anònima, són guardonats també, de manera que el premi es socialitza.

Ningú es queda enrere. A través de l'esport, de la cultura, de la ciència etc, tothom s'identifica en un projecte, cosa que ens porta a l'afirmació de que els premis formen part de l'evolució de la nostra espècie, l'Homo sapiens. Dissortadament ens autoanalitzem poc i no som conscients de totes les estratègies que hem configurat per trobar-nos a nosaltres mateixos.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI del 7 d’octubre de 2009, quatre dies després d’haver rebut el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica que atorga la Generalitat de Catalunya.