www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Oct, 2009

Premis

LES COMUNITATS es mantenen vives amb ritus de socialització per incrementar la seva sociabilitat. Entre altres estratègies, utilitzen el guardó, com a nexe comú entre els individus i la pròpia societat. Tot per reforçar l'estructura. La cohesió s'aconsegueix gràcies a compartir valors que són assumits socialment per la majoria d'espècimens. Les persones que no són premiades i pensen que han de ser-ho, moltes vegades es troben discriminades d'aquesta estratègia.

Els premis, si no són compartits ni reconeguts socialment, no tenen cap valor operatiu. La discussió de mèrits entre uns i altres pot generar actituds poc moralitzades. Les persones necessitem ser ateses pels nostres congèneres, si no, podem caure a la marginació. Si no hi ha distinció per a l'activitat que fas, el consol rau en fer-te d'una tribu. No cal anar molt lluny. Ara ho veiem en el futbol. Si guanya el teu equip, guanyes tu, i encara que tu no hagis fet res té el mateix efecte social i et sens reconegut amb els qui pertanyen al mateix equip.

Els premis, per tant, poden ser personalitzats o bé corporatius, directes o indirectes. La funció de cohesió que tenen és bàsica pel bon funcionament social. Si el premi és conseqüència d'un bon savoir faire, les coses es gaudeixen més, ja que a part de ser reconegut per una activitat, es demostra que aquesta està ben executada.

El corol·lari de tot és com es produeix la identificació individual amb l'estructura col·lectiva. Representat directament o bé indirectament, tendim a fer-nos afins als qui reben els premis i moltes vegades els compartim passivament.

Les conseqüències de milers d'anys d'evolució biològica, etològica, social i cultural ens han fet d'aquesta manera. No hi ha res a dir, el que es planteja és que quelcom que sembla molt innocent està en la base de la nostra socialització com a primats humans.

Les distincions serveixen a tothom, tant als qui els reben, com als qui hi donen suport, com als qui se'ls fan seus perquè simpatitzen amb els esforços dels altres. D'aquesta manera, tots els qui formen part de la ciutadania anònima, són guardonats també, de manera que el premi es socialitza.

Ningú es queda enrere. A través de l'esport, de la cultura, de la ciència etc, tothom s'identifica en un projecte, cosa que ens porta a l'afirmació de que els premis formen part de l'evolució de la nostra espècie, l'Homo sapiens. Dissortadament ens autoanalitzem poc i no som conscients de totes les estratègies que hem configurat per trobar-nos a nosaltres mateixos.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI del 7 d’octubre de 2009, quatre dies després d’haver rebut el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica que atorga la Generalitat de Catalunya.

Comentaris

... doncs, felicitats pel premi. I així me n'aprofito per la part que em toca com a lectora teva :)

Publicat per Montserrat Vilardosa 20 Oct 2009, 15:29

Una de les coses que vaig pensar quan li van donar el premi és que era de justícia...i no només per vostè sinó també a molts dels qui el compartiren , cadascun en la seva especialitat i trajectòria, i als quals admiro profundament. Això vol dir que indirectament jo he format part del jurat i del beneficiat..? i, que és una manera d'establir lligams amb la meva tribu i entenc tribu no en el sentit que jo sigui científica o periodista o...sinó senzillament perquè pertanyo a uns éssers- homínids en vies d'humanització- els quals han elaborat unes estratègies d'espècie que és igual a sentir-se solidària,i voler ser conscient del grup i rebre directa o indirectament el reconeixement d'aquest, és això? ...La veritat és que si primer vaig pensar en felicitar-lo personalment, desprès m'hi vaig repensar considerant que ja no calia, ara desprès de llegir tot el que ha escrit sobre els premis no tinc més remei que personalitzar i dir ei! visquen els premis, els qui els donen i els qui els reben...perquè jo també me'ls mereixo i els altres també...
i em quedo d'allò més contenta
i es per això que he escrit totes aquestes tonteries...perquè n'estic de contenta de vostè i de nosaltres, en aquest món tan difícil en el que costa tant sentir-se content de ser un homínid en vies de...

Publicat per Pepa Puigdevall 20 Oct 2009, 17:36
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: