8 Oct, 2009

Evolució o revolució

Publicat per eudaldc 12:43 | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

L' HOMO sapiens avança cap al futur a través del coneixement i del pensament. Ara s'obren tres escenaris hipotètics que han de ser contrastats per la pròpia evolució: el de continuïtat estructural com a homínids en procés d'humanització; el segon, el col·lapse d'espècie com a conseqüència d'un creixement exponencial, i el tercer, el de l'extinció per esgotament del sistema que hem generat.

Els processos en els que participen organismes vius funcionen a partir de lleis de la termodinàmica i de la informació. Els homínids humans que aconseguiren frenar l'entropia del sistema produint codis exosomàtics, és a dir, els nostres avantpassats obtenien una energia de l'entorn impensable sense l'ús de la tècnica de la talla de la pedra. La informació transmesa per aquesta cultura va permetre guanyar complexitat, un fet que la nostra espècie ha convertit en exponencial. Una emergència aparentment tant minsa va canviar l'adaptació d'un gènere fins a un progrés en el coneixement i el pensament incommensurable.

La sistematització d'una adaptació cada vegada més tècnica ens ha permès incrementar la nostra sociabilitat fins aplegar-nos en una xarxa planetària d'un abast informatiu únic en el regne animal. Hem convertit la Terra en territori operatiu i la consciència d'espècie es desenvolupa en base a una ocupació sistemàtica de la biosfera.

L'Homo sapiens ha accelerat el seu procés evolutiu i adaptatiu d'una forma exponencial i apareixen contradiccions entre la seva capacitat d'obtenir energia i la forma de socialitzar-la. El creixement exponencial de població, el consum de recursos i la incapacitat de trobar una manera racional de metabolitzar el creixement ens porta a una situació de risc.

Així, dels escenaris de futur plantejats és molt factible que només dos tinguin factualitat: el col·lapse, si no fem canvis sistèmics, o bé, com mantenen alguns col·legues científics, l'extinció. Cal doncs regular el sistema perquè la dissipació energètica i el malbaratament ens pot portar a pèrdues estructurals. El coneixement i el pensament són memòria del propi sistema i hem d'utilitzar-ho per sistematitzar les nostres interaccions.

Només els humans hem arribat a un estadi de complexitat que ens ha capacitat per fer l'autocrítica i com a conseqüència per intervenir sobre les lleis naturals i així convertir-les en processos humans que no posin en perill el nostre futur com a espècie en el planeta.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 23 de setembre de 2009 al diari El Mundo del siglo XXI, a la secció Prisma